Guerra de Successió Espanyola i Absolutisme Borbònic: Tractats i Reformes

La Guerra de Successió i els Tractats de Pau

A Espanya, es van dividir en dos territoris peninsulars. Castella va ser fidel a Felip V, excepte la noblesa, temorosa de perdre poder i influència davant de l'absolutisme. En canvi, a Aragó, les institucions representatives van donar suport al candidat austríac, per culpa dels records dels successos del 1640. L'enfrontament va derivar en una guerra civil que es va desenvolupar durant gairebé una dècada.

Al 1711, va morir l'emperador d'Àustria, i va ser ocupat per l'Arxiduc Carles. Llavors, el perill per a l'equilibri europeu el constituïa un Habsburg al tron de dos regnes. Els anglesos i holandesos van manifestar el seu interès per acabar la guerra i reconèixer Felip V com a rei d'Espanya.

La pau entre els contendents es va firmar en els Tractats d'Utrecht i Rastatt (1713-1714), però a canvi de concessions importants:

• A Àustria, que es va quedar amb el Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya.
• A Gran Bretanya, que va rebre Gibraltar i Menorca, juntament amb els privilegis comercials amb l'Amèrica Espanyola.

Quan es van signar els tractats, únicament resistiren Barcelona i Balears, però els exèrcits de Felip V les van prendre, el 1714 i 1715, respectivament.

Absolutisme Borbònic: Unificació i Centralització

Inici de la Concentració de Poder

La monarquia autoritària dels Àustria ja havia iniciat un procés de concentració de poder a Castella. En canvi, a la Corona d'Aragó i també a Navarra i el País Basc, s'havien conservat les institucions pròpies, les Corts, i un cert grau de sobirania respecte del poder central. Els primers Borbons espanyols, Felip V i Ferran VI, van assumir la tasca d'unificar i reorganitzar els diferents regnes peninsulars.

Els Decrets de Nova Planta

Felip V, mitjançant els Decrets de Nova Planta, va imposar l'organització politicoadministrativa de Castella als territoris de la Corona d'Aragó, que van perdre la sobirania i es van integrar a un model unificador i centralista.

Abolició i Substitució d'Institucions

La Nova Planta:

1. Va abolir les Corts dels diferents regnes, i les va integrar a Castella, que es van convertir en les Corts d'Espanya. Considerades incompatibles amb l'autoritat del monarca, només es reunien a petició del rei i per jurar l'hereu.
2. Es va suprimir el Consell d'Aragó, i el Consell de Castella en va assumir les funcions.

Estructura del Poder Central

Per damunt de qualsevol institució se situava el poder del monarca, que intervenia i decidia en tots els afers de l'Estat. L'ajudaven les secretaries, al capdavant de les quals es situaven els secretaris de despatx, nomenats pel rei. Els funcionaris ajudaven els secretaris i s'encarregaven d'executar les ordres del rei i de portar l'administració.

Nova Administració Territorial

Es van eliminar els antics virregnats i es van crear demarcacions provincials, governades per capitans generals. L'aportació més rellevant del nou model administratiu va ser la incorporació dels intendents, que depenien del rei. Aquests gaudien d'amplis poders i tenien com a missió recaptar impostos i la dinamització econòmica del país.

Reorganització de la Hisenda

Finalment, es va crear la Hisenda al 1754, que es va intentar reorganitzar. Es va crear el cadastre a Catalunya, per establir una quota fixa per part de l'administració, que s'havia de repartir proporcionalment entre els seus habitants. L'èxit a Catalunya es va fer evident en poc temps, i es va intentar posar-ho en pràctica a la resta del territori, encara que no va ser possible per la resistència dels privilegiats.