Guerra de Successió Espanyola (1701–1714) i conseqüències
Espanya s. XVIII: Guerra de Successió (1701–1714)
Carles II, que havia mort sense descendència, va nomenar successor a Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França i besnét de Felip IV, qui fou coronat amb el títol de Felip V. Acabava així la dinastia dels Habsburgs i arribava al tron espanyol la dinastia dels Borbó. Algunes potències europees s'oposaven a Felip V perquè significava un enfortiment dels Borbó a Europa. La Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l'Imperi austríac varen declarar la guerra a França i Espanya i varen donar suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria en les seves pretensions d'ocupar el tron espanyol. Aquest enfrontament va donar origen a la guerra de Successió. Però, a més del conflicte internacional, també es va generar un conflicte intern. Mentre que Castella es va mostrar fidel a Felip V, la major part del territori de la Corona d'Aragó va donar suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria.
Desenvolupament bèl·lic i la batalla d'Almansa
A Espanya, la guerra va ser favorable a les tropes felipistes, que després de la batalla d'Almansa (1707) varen ocupar València i Aragó.
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht va concloure la guerra amb la signatura el 1713. El tractat va estipular el següent:
- Felip V fou reconegut per les potències europees com a rei d'Espanya, però renuncià a qualsevol possible dret a la corona francesa per a ell i els seus successors.
- Els Països Baixos espanyols i diversos territoris italians (Nàpols i Sardenya) passaren a Àustria.
- El regne de Savoia s'annexionà l'illa de Sicília.
- Anglaterra obté Gibraltar, Menorca i privilegis comercials com el navío de permís (permís per a un vaixell anual per comerciar amb les Índies espanyoles) i l'asiento de negres (concessió del comerç d'esclaus amb les Índies).
El Tractat d'Utrecht marcà l'inici de l'hegemonia britànica.
Reformes dels primers Borbons
Els primers Borbons adoptaren diverses mesures centralitzadores amb l'objectiu de construir un Estat més eficaç. En aquest sentit es varen adoptar novetats importants:
- Decrets de Nova Planta (1707: Aragó i València; 1715: Mallorca; 1716: Catalunya): abolició dels furs i institucions pròpies dels regnes de la Corona d'Aragó. Els furs de les províncies basques i Navarra es mantingueren, ja que aquestes regions donaren suport a Felip V durant la guerra de Successió.
- Nou model d'administració territorial, basat en:
- Divisió del territori en províncies.
- Substitució dels virreis pels caps generals (capitans generals) com a governadors polítics de les províncies.
- Les Reials Audiències es mantenen per a les qüestions judicials.
- Seguint el model francès, es creà la figura dels intendents, funcionaris encarregats de les qüestions econòmiques.
- En els ajuntaments es mantingueren càrrecs com el corregidor, l'alcalde major i els síndics procuradors del comú (elegits pel poble per a la seva defensa).
Els Borbons també reformaren l'administració central, consolidant l'establiment d'una monarquia absoluta. La nova dinastia intensificà la política regalista, buscant la supremacia de la Corona i del poder civil sobre l'Església.
Els il·lustrats
Els il·lustrats foren una minoria culta formada per nobles, funcionaris, burgesos i clergues. Bàsicament s'interessaren per:
- La reforma i reactivació de l'economia (preocupació per les ciències útils, millora del sistema educatiu).
- La crítica moderada d'alguns aspectes de la realitat social del país.
- L'interès per les noves idees polítiques liberals, tot i que en la seva major part no donaren suport a plantejaments revolucionaris.
El seu afany reformista els portà a xocar amb l'Església i amb la major part de l'aristocràcia.