La Primera Guerra Mundial: context i desenvolupament 1900-1918

Situació política a Europa (final S. XIX - inicis XX)

La Primera Guerra Mundial s'explica en gran mesura per la situació política i socioeconòmica d'Europa a la fi del segle XIX i principis del XX. Alguns estats avançaven ràpidament cap a sistemes democràtics (França, Regne Unit), altres es trobaven encara molt endarrerits, amb una economia agrària lligada a la noblesa (Espanya, Itàlia, Portugal) i altres estats eren veritables imperis absolutistes (Imperi austrohongarès, Imperi rus, Imperi otomà).

Pau armada i tensions entre estats

Aquests anys són coneguts com la pau armada, ja que no són anys de guerra oberta entre potències, però sí d'acumulació d'armes i d'aliances polítiques i militars. Es van produir els principals pactes i conflictes diplomàtics:

• Alemanya vivia una gran pujança econòmica i, per consolidar el seu poder, intentava aïllar el Regne Unit, aprofitant que aquest estava molt centrat en la defensa i el control de les seves colònies.
• La principal rivalitat d'Alemanya era França, que tenia un fort sentiment de revenja contra Alemanya pels territoris d'Alsàcia i Lorena.
• Davant el creixement del poder militar alemany, França buscà aliances amb el Regne Unit i amb Rússia (en conflicte amb Alemanya i Àustria pel control de zones com Polònia). Això portà a la signatura de la Triple Entesa el 1907 entre França, el Regne Unit i Rússia.

Aliances i carrera armamentística

Així ens trobem amb aliances internacionals i una intensa carrera armamentística: els estats invertiren grans sumes de diners per enfortir l'exèrcit i adquirir armament. Aquest clima va augmentar la desconfiança mútua i la probabilitat d'un conflicte a gran escala.

Guerra de moviments

La guerra s'inicià amb operacions de gran mobilitat, especialment al front occidental. Els exèrcits alemanys atacaren França seguint el pla d'ample moviment i penetraren per Bèlgica i Luxemburg. El 1914 els exèrcits francès i britànic aconseguiren reorganitzar-se i aturar l'avanç alemany a la Primera Batalla del Marne.

Al front oriental, els alemanys derrotaren els russos a la Batalla de Tannenberg. Malgrat això, els russos reaccionaren i arribaren a les fronteres de l'Imperi austrohongarès.

Guerra de trinxeres

Després de la batalla del Marne, els fronts s'immobilitzaren i començà l'etapa de la guerra de trinxeres. Al front occidental s'obriren trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord. La guerra de trinxeres es caracteritzà per:

• Elevat cost humà: grans pèrdues de vides i baixes massives.
• Condicions de vida miserables per als combatents: fang, humitat, malalties i manca d'higiene.
• Utilització d'armes cada vegada més mortíferes, com metralladores, artilleria pesada, gasos químics i tancs cap al final del conflicte.

Per sostenir l'esforç bèl·lic es va fer necessari cercar nous aliats que aportessin més soldats i recursos. Turquia, Itàlia, Bulgària i Romania entraren en guerra en diferents moments. Al 1916 els alemanys iniciaren noves ofensives.

Final de la guerra i conseqüències

El 1917 tingué lloc la revolució bolxevic a Rússia. Els bolxevics, contraris a continuar la guerra, retiraren Rússia del conflicte i signaren el Tractat de Brest-Litovsk (1918) amb Alemanya, cedint territoris al nord i a la zona bàltica.

L'enfonsament del transatlàntic Lusitània per un submarí alemany contribuí a la decisió dels Estats Units (EUA) d'entrar en la guerra al costat de la Triple Entesa.

El 1918 Alemanya signà l'armistici; el kaiser Guillem II abdicà i a Alemanya es proclamà la República de Weimar. Això marcà el final de la guerra en el marc europeu, encara que les conseqüències polítiques, territorials i econòmiques perduraren durant dècades.

Observacions finals

La Primera Guerra Mundial no només transformà el mapa d'Europa sinó que accelerà canvis socials i polítics: desaparició d'imperis, revolucions, reconfiguració d'aliances i una nova dinàmica en la diplomàcia i en la tecnologia bèl·lica.