La Primera Guerra Mundial: Causes, Conseqüències i Personatges Clau

La Primera Guerra Mundial

Senders de Glòria

Basada en un fet real succeït durant la Primera Guerra Mundial, la pel·lícula narra l'afusellament de tres soldats francesos en nom de la "moral" de les tropes. Els soldats havien estat obligats a prendre "el pujol de les formigues", una missió impossible que, després de les primeres escaramusses i en presenciar la massacre, ells mateixos s'havien negat a complir. El General Mireau, que igual que els altres alts comandaments observen la batalla des d'un castell amb l'ajuda d'uns binoculars, arriba fins i tot a ordenar a les bateries que disparin sobre els soldats per obligar-los a entrar en combat. Segons la seva opinió, "El deure dels soldats era obeir. Si aquesta ordre era impossible, l'única prova hagués estat els seus cadàvers en el fons de les trinxeres." Després del que consideren una insubordinació, trien a tres dels soldats per jutjar-los a pena de mort per covardia. El Coronel Dax, que es troba a mig camí entre els dos escenaris en què es narra la història, les brutes trinxeres on viuen els soldats i el luxós castell en el qual viuen els comandaments, s'alça en defensor dels tres soldats sense arribar a impedir que se'ls afuselli.

La Revolució Russa

La Revolució de Febrer del 1917

La guerra va ser el detonant de la revolució. Les derrotes militars de Rússia a la Primera Guerra Mundial, amb elevades pèrdues humanes i territorials, van generar dificultats econòmiques i malestar social.

La Caiguda del Tsarisme

El 23 de febrer de 1917, l'esclat d'una vaga a la fàbrica d'armaments Putilov va ser l'inici d'una revolució espontània a Petrograd. L'endemà, la ciutat va quedar paralitzada per la vaga general. Les vagues i les manifestacions es van estendre a altres ciutats com Moscou. El 26 de febrer hi va haver una repressió violenta i sagnant de l'exèrcit, però l'endemà les tropes es van unir als vaguistes. Els revolucionaris van reorganitzar el soviet de Petrograd. Van decidir que s'havien de limitar a exigir reformes democràtiques i el final de la guerra. El 2 de març, Nicolau II va abdicar i es va formar un govern provisional.

De Març a Octubre: El Govern Provisional

Entre març i octubre, dos poders paral·lels: el del govern provisional i el dels soviets. Només els bolxevics s'oposaven. El govern provisional va adoptar una sèrie de reformes:

• Va declarar una amnistia.
• Va reconèixer les llibertats civils i va dissoldre la policia tsarista.
• Va prometre lliurar les terres dels terratinents als camperols.
• Va començar a preparar l'elecció per sufragi universal d'una Assemblea Constituent com a pas previ a una república parlamentària.
• Va reconèixer el dret a la independència de Finlàndia i Polònia.

El govern provisional, tot i proposar reformes bàsiques, va passar per successives crisis.

La Crisi amb els Bolxevics

La crisi d'abril, quan Lenin va exposar en les anomenades Tesis d'abril la línia política del seu partit, el més radical dels revolucionaris. El poder havia de recaure en els soviets. Els menxevics i els socialistes van formar un govern de coalició. El juliol del 1917, van organitzar una manifestació armada per aconseguir el poder. El govern provisional va ordenar que dissolguessin la manifestació i el Partit Bolxevic va ser declarat il·legal. Lenin va aconseguir fugir mentre que Trotski va ser empresonat. El cop d'estat de Kornilov. A l'agost, el general Kornilov, amb l'objectiu d'implantar una dictadura militar. Bolxevics, menxevics i socialistes revolucionaris es van enfrontar amb Kornilov a la revolució.

El Tractat de Versalles

El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats. Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, la pèrdua de territoris de l'Imperi Otomà, cessions territorials que van suposar la reorganització política d'Europa; i la desmillitarització dels països centrals i el pagament de reparacions de guerra. El Tractat de Versalles va regular la pau a Alemanya. Alemanya va patir fortes retallades territorials, van cedir Alsàcia i Lorena a França i Posnània a Polònia. Alemanya va ser considerada responsable del desencadenament de la guerra i va haver de pagar per compensar les destruccions causades als països vencedors. I va haver de suprimir l'exèrcit a 100.000 homes.

Conseqüències de la Guerra

Conseqüències Demogràfiques

Les pèrdues en vides humanes s'estimen en uns 9 milions de morts i la mateixa xifra de ferits i mutilats, als quals calia afegir les baixes civils causades de manera indirecta pel conflicte. Les privacions alimentàries i les mancances sanitàries van facilitar la propagació de la terrible grip del 1918, que va provocar la mort de 6 milions d'europeus i de 22 milions de persones a tot el món. Això va comportar un descens de la natalitat en les generacions posteriors i una disminució de la població activa i del nombre de consumidors potencials.

Conseqüències Econòmiques

Els seus efectes es van notar al sistema productiu. Van provocar destruccions en els mitjans de producció (indústries, zones cultivades) i en els transports. Aquesta situació va ser especialment greu als fronts situats a les regions agrícoles i industrials del nord de França i d'Itàlia i a les regions occidentals de Rússia. Els costos financers de la guerra van resultar més intensos i generalitzats, es calcula que van ascendir, quan va acabar, a una xifra entre 260.000 i 380.000 milions de dòlars. Per finançar la guerra, els governs van incrementar espectacularment el deute públic intern i van demanar préstecs bancaris a l'exterior, principalment als Estats Units. Com a conseqüència, l'endeutament general dels països europeus va ser altíssim (225.000 milions de dòlars).

La Creació de l'Estat Soviètic

El Congrés dels Soviets també va adoptar una sèrie de mesures per constituir un estat socialista soviètic. Lenin va formular dos decrets d'una gran importància:

• El decret sobre la pau, pel qual es va invitar els governs en guerra a una pau justa i democràtica, sense annexions ni indemnitzacions. L'abandonament de la guerra era una de les principals demandes populars.
• El decret sobre la terra, pel qual es va anunciar l'expropiació de les terres dels grans terratinents, de la corona i de l'Església, i el seu lliurament als soviets de camperols.

Amb aquests decrets, els bolxevics aconseguien posar al seu favor els soldats i els camperols, i amb això s'asseguraven la permanència en el poder. Immediatament van posar en marxa altres mesures per reforçar el control polític i consolidar el suport popular:

• Es va concedir el control de les fàbriques i les mines als soviets obrers.
• Es va establir la jornada laboral de vuit hores.
• Es va declarar el dret a l'autodeterminació de les nacionalitats.
• Es va promoure la convocatòria de l'Assemblea Constituent, que s'havia d'encarregar d'elaborar una constitució.

Personatges Clau

Lenin

Vladímir Ilich Lenin (Simbirsk, Rússia, 22 d'abril de 1870 - Gorki Leninskiye, 21 de gener de 1924), va ser un revolucionari rus, líder bolxevic, polític comunista, principal dirigent de la Revolució d'Octubre i primer dirigent de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Va ser autor d'un conjunt teòric i pràctic basat en el marxisme per a la situació política, econòmica i social de Rússia de principis del segle XX conegut com a leninisme i posteriorment denominat marxisme-leninisme.

Iósif Stalin

Iósif Stalin (Gori, Geòrgia, 18 de desembre de 1878 - Moscou, 5 de març de 1953), va ser el màxim capdavanter de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i del Partit Comunista de la Unió Soviètica des de mitjan anys 20 fins a la seva mort el 1953. Va dirigir la construcció del socialisme a la URSS, que va passar de ser un país rural a una potència industrial. El nivell de vida de la població es va elevar. En contrapartida, va dirigir un règim repressiu de la població, caracteritzat per la presència de camps de treball, campanyes de repressió política i deportacions. Diversos historiadors estimen que les víctimes del règim de Stalin oscil·len entre 4 i 60 milions de morts. Durant el govern de Stalin, la Unió Soviètica va exercir un paper fonamental en la derrota de l'Alemanya Nazi a la Segona Guerra Mundial (1939-1945), després de la qual va arribar a ser considerada una superpotència. A l'etapa històrica de Stalin se la va anomenar estalinisme.

León Trotski

Lev Davídovich Bronstein (Yanovka, Ucraïna, 7 de novembre de 1879 - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com León Trotski, va ser un polític i revolucionari rus, organitzador clau de la Revolució d'Octubre, el cop d'estat que va permetre als bolxevics prendre el poder al novembre de 1917 a Rússia. Durant la guerra civil subsegüent, va exercir el càrrec de comissari d'assumptes militars. Després del seu exili de la Unió Soviètica, va ser el líder d'un moviment internacional d'extrema esquerra revolucionària identificat amb el nom de trotskisme i caracteritzat per la idea de la «revolució permanent». Va morir assassinat a Mèxic per un agent espanyol de la NKVD soviètica. Va negociar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial mitjançant la Pau de Brest-Litovsk. Va tenir al seu càrrec la creació de l'Exèrcit Roig, que consolidaria definitivament els assoliments revolucionaris vencent a catorze exèrcits estrangers i als exèrcits blancs contrarrevolucionaris durant la guerra civil russa; va ser condecorat amb l'Ordre de la Bandera Vermella. Posteriorment, es va enfrontar política i ideològicament a Iósif Stalin, liderant l'oposició d'esquerra, la qual cosa li va causar l'exili i posterior assassinat a les mans de la OGPU.

Causes de la Primera Guerra Mundial

Rivalitat entre les potències:

• Formació de blocs antagònics: Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia) i Triple Entesa (Regne Unit, França i Rússia).
• El rearmament general de totes les potències d'Europa, especialment d'Alemanya.
• Rivalitat econòmica: el gran desenvolupament industrial d'Alemanya durant la Segona Revolució Industrial va provocar rivalitats per aconseguir nous mercats.
• La potenciació del militarisme durant les dècades anteriors a la guerra va provocar un augment de l'bel·licisme entre les poblacions d'Europa.
• Les tensions nacionalistes entre les potències europees: durant tot el segle XIX i a començament del segle XX a Europa hi va haver una exaltació nacionalista que va provocar una forta rivalitat entre els diferents països del continent i entre diversos grups ètnics.

Tensions colonials:

• Política imperial de Guillem II. Alemanya, com a gran potència econòmica, va exigir el dret de tenir un gran imperi colonial.
• Crisis del Marroc entre Alemanya i França.
• Desconfiança francobritànica enfront de l'expansionisme alemany.

Conflicte bèl·lic:

• La debilitat de l'Imperi Otomà va portar les altres potències a disputar-se les seves possessions.
• Les guerres balcàniques, provocades per les fortes tensions nacionalistes i religioses de la zona, havien agreujat les tensions amb les minories ètniques a l'Imperi Austrohongarès i a l'Imperi Otomà.

Detonant de la guerra:

• L'assassinat de l'hereu austríac va provocar declaracions de guerra en cadena.