La Primera Guerra Mundial: Aliances, conflictes i conseqüències

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

La formació dels blocs de aliances:

Al segle XX, la majoria dels països formaven part d’un sistema d’aliances. Aquestes aliances es van desembocar a la primera guerra mundial en l’època de Bismark.

Triple aliança: (1882)

• Alemanya
• Itàlia
• Austrohongria

Triple entesa: (1907)

• Regne Unit
• França
• Rússia

Aquest sistema d’aliances tenien com a objectiu:

• Consolidar l’homogènia alemanya en política continental europea
• Contenció dels rivals

Enfrontaments entre imperialistes:

Alemanya aspirava a tindre una potencia colonial a Africà. Aquests van introduir-se al Marroc i van crear moments de tensió amb les potencies ja instal·lades.

Primera crisi marroquina (1905): Guillem II va oferir suport al militar del Marroc, per resistir a les pressions franceses. Per resoldre el conflicte = conferencia Algesires (1906)

• Conferencia Algesires: s’estableix un protectorat entre Espanya i França. Deixant així fora a Alemanya.

Segona crisi marroquina (1911): Alemanya es resigna a ser exclosa i envia vaixells de guerra al Marroc. Gran Bretanya es posa al costat de França. I alemanya aconsegueix l’ampliació de Camerun i abandona el Marroc.

Aspiracions nacionalistes als Balcans:

Els Balcans era una zona de conflicte a Europa. S’enfrontaven Sèrbia i Bulgària. Aquests volien liderar als pobles del Sud , l’imperi austrohongarès i l’imperi rus.

(1908): L’annexió de Bosnià i Hercegovina:

Provoca la indagació de Rússia. I es la causa de las dos guerres següents.

(1912) Primera Guerra Balcànica:

Creació de la lliga Balcànica , que agrupava (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro).Per afrontar-se a l’imperi turc, que aquest van haver d’abandonar els territoris europeus.

(1913) Segona Guerra Balcànica:

Van enfrontar els Serbis amb els Búlgars. Bucarest va obligar a Bulgària a cedir territoris a altres països. I atorga a sèrbia territoris.

L’esclat del conflicte:

El detonant va ser l’assassinat de Sarajevo, capital de Bosnià i l’hereu de la corona austríaca l’arxiduc Francesc Ferran. L’atemptat el va executar un estudiant de Bosnià. Alemanya i Àustria declara la guerra a Sèrbia. Començant les aliances i Europa entra en Guerra. Rússia i Sèrbia declarant la guerra a Àustria. Àustria i Alemanya aliades declarant la guerra a Rússia i França. La invasió de Bèlgica per els exercits alemanys fa que el regne unit declares la guerra a Àustria i alemanya. Mentre que Italià es manté neutral.

Primera Guerra Mundial (1914-1919):

• La durada que es va aproximar era de 3 mesos i va durar 4 anys.
• 10 milions de morts (homes) causat per la no capacitat d’ajustar-se a una guerra.

Guerra Aèria: avions

Guerra Terra: infanteria, gran quantitat de soldats, cavalleria i artilleria.

• Es crea una nova situació: Artilleria pesada i metralladora (arma de defensa)
• La cavalleria desapareix com a arma de guerra perquè l’armament canvia i evoluciona

Nou armament:

• Vaixells: batalla de G (única batalla marítima)  submarins: crea al sonar per delatar els submarins
• Nova cavalleria: els tancs
• Avions: primeres batalles Aéreas
• Industria Química: Gas mostassa (ceguera als soldats)  contrarma: mascara de gas
• Llença flames

La guerra de moviments (1914)

• El pla Schlieffen preveia atacar França per Bèlgica.
• Els francesos van atacar alemanya, però van haver de recular vençuts
• Els exercits germànics van envair franca
• El mariscal Joffre va reorganitzar l’exercit francès i va aconseguir aturar l’avanç dels alemanys a la Batalla del Marne
• Una nova ofensiva austroalemana va reconquerir l’estiu de 1915 els territoris de Galitzia, Polònia Russa i Lituània.

La Guerra de Trinxeres (1915-1916)

• El novembre de 1914 els fronts van quedar immobilitzats. S’inicia la guerra de trinxeres. Els exercits es protegien per mitja de trinxeres, per impedir el progres de l’enemic.
• L’entrada de l’Imperi turc i de Bulgària al costat dels imperis centrals, va traslladar el conflicte als Balcans i la intervenció d’Itàlia al costat dels aliats va obrir un front nou per a l’Imperi austrohongares. La participació de tropes colonials i l’extensió del conflicte a Africà.
• Al febrer del 1916 van iniciar la batalla de Verdum, que va durar 4 mesos. Els francesos van resistir les trinxeres. Els aliats van intentar una ofensiva al riu sense èxit.
• La guerra es va estendre també als mars, en la batalla de Jutlandia. Es va destruir una part de les flotes d’alemanya amb l’objectiu d’un blocatge naval.

De la crisi del 1917 a l’armistici:

• L’any 1917 les desercions van augmentar i es van produir molts motins al front. El triomf d’una revolució a Rússia va fer que aquest país abandones la contesa i signes al març de 1918 el tractat de Brest-Litovsk amb alemanya.
• L’entrada en la guerra dels estats units. La incorporació de dos militars de soldats americans van decantar la guerra a favor dels aliats.
• L’any 1918 es desenllaça el conflicte definitiu.

Front Balcànic: els britànics, els francesos i italians van derrotar als turcs, els búlgars i els austríacs. El 3 de novembre l’imperi austrohongarès es va rendir.

Front occidental: els aliats van obtenir una victòria decisiva i es va retirar l’exercit alemany. El 9 de novembre es proclama la republicà. I la primera guerra mundial finalitza.

La conferencia de Paris:

En el 1919 els països vencedors es van reunir a Paris per preparar un pactats de pau que remoldessin Europa. El president dels EUA va proposar un programa de 14 punts per negociar la pau.

Basat en: el dret de les nacionalitats a constituir-se en Estats, la destrucció dels imperis, la consolidació de la democràcia, el desarmament i llibertat comerç internacional.

A París es van establir 5 tractats, cadascun adreçat a un país vençut. Tots ells van ser obligats a cedir territoris i pagar reparacions. El més important es el tractat de Versalles aquest obligava a Alemanya a reconèixer la seva responsabilitat en la guerra.

1. Versalles (alemanya 1919):

• Pèrdua 15% del territori, 10% població
• Repartiment de colònies alemanyes
• Pagament de reparacions
• Lliurament mines de carbó.
• Incautacio de la seva flota mercant
• Prohibició s’uniren a França
• Abolició del servei militar i restinció de l’exercit
• Ocupació aliada de la riba

2. Saint Germain (Austria 1919)

• Desaparició de l’imperi austrohongarès
• Aparició nous estats

3. Nevilly(Bulgària 1919)

• Pagament d’indemnitzacions i reducció exercit
• Cessió de territoris: Iugoslàvia i Romania

4. Thanon(hongria 1920)

• Independència Hongria
• Cessió territoris antics

5. Seures(imperi turc 1920)

• Desmembrament imperi turc

Les conseqüències immediates del conflicte:

Demogràfiques: Hi va haver un cost humà molt alt. 10 milions de morts i 6 milions de invàlids. Alta mortalitat dels homes entre 20 i 40 anys. I disminució de la natalitat.

Econòmiques: El conflicte va empobrir els països bel·ligerants. França va pendre el 30% de la seva riquesa i Alemanya el 22%. Les finances publiques van quedar endeutades a causa del empresits de la guerra. Els estats units van tindré un benefici i també beneficia a Japó per a la producció d’armament.

Socials: Hi va haver penalitats per una gran part de la població. Aquesta pobresa contrastava amb nous rics. Es va augmentar el malestar social. Les vagues i les manifestacions es van estendre a Europa. Hi van haver revoltes impulsades per als comunistes a Alemanya i Hongria.

LA REVOLUCIÓ RUSSA I L’ESTAT SOVIETIC

Un imperi endarrerit i autòcrata

L’imperi governat per Nicolau II, era un dels estats més endarrerits d’Europa.

La política Russa era una autocràcia, els partits polítics estaven prohibits i reprimia tota l’oposició. L’església ortodoxa gaudia d’influència social i era un dels pilars ideològics del tsarisme.

L’economia: Es basava en la agricultura tècnicament molt endarrerida i amb una producció escassa. La moderna industrialització i el capitalisme només havien penetrat a la part més occidental de l’imperi.

La societat: era una de les mes desiguals d’Europa. Al cim hi havia la noblesa, eren els propietaris de la major part de la terra, i que feien l’exhibició de la seva riquesa i d0una vida luxosa. A l’altre extrem hi havien els pagesos que era la immensa majoria de la població, aquests vivien en condicions de pobresa extrema, amb un treball molt dur i eren analfabets.

El kulaks eren propietaris mitjans que s’enriquien acumulant terres. A les ciutats s’havien concentrat una quantitat d’obrers importants. Molts eres antics pagesos que emigraven en cerca de feina. La majoria treballava en grans empreses i percebien salaris baixos i vivia en condicions precàries. La burgesia era molt escassa.

La oposició al tsarisme:

Els primers opositors eren els populistes i propugnaven la destrucció del tsarisme i la construcció d’un socialisme de base agrària.

Anarquisme: Bakunin i Kropotkin

Es va crear el partir social revolucionari perque defensava la necessitat d’expropiar la terra dels terratinents

Al 1898 es va fundar el partir obrer social demòcrata rus que tenia com inspirador Georgij

• Aquest partir es va escindir en dues ales: Bolxevic (Lenin): propugnaven un nou tipus de partit mes minoritari amb una organització centralitzada disposats a fer-se amb el poder a la força.

• Els menxevics seguia les directrius de la Segona Internacional

La revolució del 1905:

• Al gener de 1905 va esclatar el moviment revolucionari a Sant Petersburg. Una gran manifestació que va protestar contra el despotisme i va demanar millors condicions de vida de la població i la celebració d’una assemblea elegida per el poble.

• La protesta va ser reprimida per l’exercit i va provocar mes de 300 morts i mil ferits ( diumenge sagnant)

• El tsar va iniciar reformes econòmiques i polítiques que van ser anunciades en el manifest d’octubre. En resposta a les peticions populars el tsar va convocar una Duma i el ministre va proposar una reforma agrària amb l’objectiu de millorar la producció agrícola.

• La creació de la Duma va fer possible per el sorgiments de partits liberals amb composició burgesa. El partit Octubrista defensava una monarquia constitucional. El partit constitucional democràtic representava les classes mitjanes i proposava una assemblea constituent elegida per sufragi universal.

Unes reformes insuficients:

• Al 1905 es van iniciar unes reformes. El sufragi de la Duma es va estipular de manera corporativa i indirecta per impedir les forces opositores.

• El poder del parlament era escàs . A demes la reforma agrària va afavorir als kulaks.

• Al 1914 el ¡ tsarisme havia superat els seus problemes. La participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial al costat de les potencies aliades va crear la conjuntura de a un nou esclat revolucionari.

La difícil conjuntura de la guerra mundial:

• Les fabriques es van transformar en industries de guerra i els productes de primera necessitat van començar a escassejar , els preus van pujar. I la escassetat i la fam es va estendre entre la població.

• Hi van haver derrotes militars davant Alemanya, l’exercit rus estava poc equipat i insuficientment armat i mal dirigit.

• El tsar va dissoldre la Duma i el descontentament polític va augmentar.

• Rasputin va ser assassinat per un complot nobiliari al 1916.

• Revolució de febrer al 1917

La caiguda del tsarisme

• La revolució va començar el 23 de febrer amb una gran manifestació a Petrograd

• Arreu del país s’hi van formar comitès revolucionaris d’obrers, pagesos i soldats. Que agrupaven les forces revolucionaries d’oposició al tsarisme

• El 27 de febrer va tenir lloc una vaga general a les ciutats principals.

• Davant la insistència , el tsar va decidir abdicar. La duma va guanyar protagonisme en la crisi i va nomenar un govern provisional.

El govern provisional:

• Va prometre reformes polítiques i socials. I es comprometia a convocar eleccions lliures per a una assemblea constituent que decidís el destí polític a Rússia.

• Va decidir mantenir els compromisos militars amb els aliats. Malgrat les reformes promeses , les condicions de vida de la població no van millorar i les manifestacions es van proliferar novament.

• Es va crear l’existència d’un doble poder. El govern provisional aspirava a convertir Rússia en una republicà parlamentaria. Els soviets exigien la retirada immediata de la guerra i el repartiment de terres entre els pagesos , el millorament de les condicions salarials i laborals.

Les primeres mesures revolucionaries:

• El segon congres va destituir el govern provisional i va aprovar la formació d’un consell de comissaris del poble, dirigit per Lenin que va crear el primer govern obrer i camperol.

• Va decretar les primeres mesures revolucionaries: Abolició de la propietat privada, control obrer, supressió de l’exercit…

• Tractat de Brest- Litovsk s’acceptaven totes les exigències de la part alemanya. Rússia va renunciar als països bàltics , Finlàndia als territoris polonesos i a Bessa ràbia , mentre que Ucraïna es va declarar independent.

• El novembre de 1917 es van convocar les eleccions previstes pel govern provisional per elegir una assemblea constituent. Els bolxevics no hi van aconseguir la majoria.

La guerra civil (1918-1921)

• Els bolxevics nomes controlaven una extensa zona al voltant de Petrograd i Moscou. Els defensors del tsarisme aspiraven a una republicà parlamentaria i els pagesos propietaris de terres van iniciar la resistència armada amb l’objectiu d’impedir la consolidació de l’Estat Soviètic.

• El 1918 s’hi van afegir algunes potencies occidentals ( gran Bretanya, estats units, Polònia) que van envair Rússia amb els seus exercits.

• Els partidaris de l’antic ordre el russos blancs per oposició a la Rússia Roja o revolucionaria. Es va iniciar una guerra de 3 anys.

• Front a la Guerra Civil , els bolxevics van crear l’exercit Roig , aquests es basava en la disciplina i la jerarquia militar clàssica, i fomentaven l’esperit revolucionari.

• El conflicte bèl·lic va ser llarg, va costar un nombre molt alt de vides i va enfonsar en la fam i la misèria milions de persones.

• Nicolau II i la seva família van ser executats pels bolxevics.

• L’exercit blanc va obtenir algunes victòries , però al 1918 l’exercit Roig va començar a dominar la situació. Van aconseguir mobilitzar un nombre elevat de soldats i en les mesures revolucionaries. Al 1921 després de la victòria a Ucraïna , l’Exercit Roig va sortir el vencedor de la guerra.

El comunisme de guerra

• La contesa militar va comportar que tots els recursos del país, tant humans com econòmics , s’orientessin amb un objectiu únic: avituallar l’exercit per guanyar la guerra. Control estricte de l’economia i vigilància sobre la població

• Necessitats bèl·liques: es van nacionalitzar les industries de mes de 10 treballadors , la banca, els transports, el comerç…

• Aquestes mesures tan rígides van topar amb les resistències d’un gran sector de la pagesia i van haver d’implantar-se per la força. Degut a la manca d’aliments, es va estendre l’acaparament i estraperlo , que van ser castigats severament.

• Es van establir mesures molt repressives molt severes: reimplantar la censura, prohibir la prens a opositora, intervenir els tribunals. Es va crear una policia política , la txeca que detenia i castigava no solament els defensors del vell ordre , sinó també els que criticaven al partit bolxevic.

Nova política econòmica:

• La economia soviètica es va esfondrar i la mancança de productes a les ciutats va esdevenir general.

• La NEP va fer un pas enrere en algunes de les mesures radicals del comunisme ( desaparició de la propietat privada i control estatal de la industria i l’agricultura). Per fer possible una economia mixta. Per a que els sectors socialitzats convisquessin amb l’economia de mercat amb la petita propietat privada.

• La NEP va acomplir es objectius econòmics . La tornada al mercat va fer que apugessin els preus i diferencia entre preus agraris i preus industrials, va originar problemes d’acaparament i des abastiment a les ciutats.

• Els beneficis privats van fer augmentar les diferencies socials.

La lluita per la successió de Lenin:

Al 1024 va morir Lenin, el líder indiscutible dels olxevics.L a seva successió va desfermar una lluita entre els dirigents del partit bolxevic. Que es va lliurar entre el 1924 i el 1928 en diferents fronts: per la direcció del partit, pel poder de l’estat soviètic i per l’orientació de la revolució en un futur.

Hi havien dues figures: Trotski que era un dels bolxevics més destacats i Stalin que tenia la secretaria del partit comunista.

Trotski defensava l’abandonament de la NEP i l’aprofundiment en el comunisme. Stalin va proposar continuar amb l’economia mixta i centrar la consolidació del socialisme a Rússia.

Stalin va aconseguir fer-se amb el poder , va empresonar a Trotski i el va enviar a l’exili. Es va establir un poder autoritari, el reforçament del partit i dels mètodes centralistes. Stalin va decidir posar fi a l’economia mixta (NEP) va forçar la col·lectivització de tota la terra i estimulava el desenvolupament industrial de Rússia.

Stalin va perseguit els seus opositors i els va expulsa del país , els va fer tancar en la presó i els va condemnar a mort. És va establir un regim totalitari , basat en el poder absolut de Stalin en PCUS i el nou estat soviètic.