Guerra del Marroc: Annual, Alhucemas i Cop de Primo de Rivera

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

El Marroc

Després de la pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico, Espanya orientà la seva expansió colonial cap al nord del Marroc. En la Conferència d'Algesires, França i Espanya s'havien repartit el Marroc. França es quedà el territori més gran, mentre que Espanya tenia una franja al nord, el Rif i l'Ifni. En aquesta ocupació colonial hi havia interessos econòmics, però també es tractava d'una qüestió de prestigi de l'estat i l'exèrcit. Els atacs de les tribus nòmades van obligar a establir una forta presència militar a les zones ocupades. Però aquest fet era molt impopular.

Annual

Degut a la iniciativa d'ampliar el territori ocupat, Mohamed ibn Abd al-Karim al-Khattabi es va revoltar i proclamà la guerra santa als espanyols i francesos. El general Silvestre va avançar fins al cor del Rif. Els marroquins van atacar l'expedició i les tropes espanyoles van haver de fer una maniobra de retirada a Annual. En aquesta operació van morir més de 12.000 soldats. Aquest fet és conegut com el Desastre d'Annual. Mohamed ibn Abd al-Karim va proclamar l'Emirat del Rif. El desastre militar d'Annual va commocionar la societat espanyola i el govern va dimitir.

Alhucemas

La necessitat d'acabar la guerra del Marroc va ser un dels arguments de Miguel Primo de Rivera per donar el cop d'estat. Una vegada en el poder, va emprar tots els mitjans per aconseguir una victòria militar al Protectorat, tot reforçant l'exèrcit a l'Àfrica. El canvi de la situació es va produir quan Mohamed ibn Abd al-Karim va atacar la zona francesa del Marroc i França i Espanya van acordar una actuació militar coordinada. El setembre de 1925, l'armada i l'exèrcit espanyol van efectuar el Desembarcament d'Alhucemas. Fou una operació naval amb suport aeri i van derrotar les forces de Mohamed ibn Abd al-Karim.

Cop d'estat

El 12 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va dur a terme un cop d'estat i va suspendre el règim constitucional. Les causes d'aquest cop són diverses:

  • Les relacions socials entre empresaris i treballadors eren cada cop més tenses. En una conjuntura de recessió econòmica, el moviment obrer s'havia radicalitzat i les vagues eren freqüents.
  • Els successius governs eren incapaços d'afrontar els problemes i el règim polític estava desprestigiat. Republicans i socialistes tenien més ressò en l'opinió pública, mentre els catalanistes augmentaven les demandes d'autonomia.
  • Després del desastre d'Annual, l'exèrcit volia recuperar el prestigi perdut.
  • Finalment, les investigacions per depurar responsabilitats en les decisions militars que van portar a la derrota apuntaven cap al mateix rei.

Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president del govern, i aquest va constituir un executiu format per generals: el Directori Militar. En el moment del cop d'estat, Primo de Rivera havia dissolt el Congrés dels Diputats i havia prohibit tots els partits polítics. A més, amb l'excusa de liquidar el vell sistema corrupte, el Directori Militar va dissoldre totes les diputacions i els ajuntaments. Regidors substituïts, alcaldes nomenats pel govern i molts militars van ocupar càrrecs de governador civil.

Entradas relacionadas: