La Guerra del Francès a Catalunya: Esdeveniments Clau (1807-1814)

Una altra guerra important va ser la Guerra del Francès (també coneguda com a Guerra de la Independència Espanyola), un conflicte que va marcar profundament la història de la península Ibèrica.

Inicis del Conflicte i Ocupació Francesa (1807-1808)

El Tractat de Fontainebleau i l'Entrada Francesa

• 1807: Es signa el Tractat de Fontainebleau entre Espanya i França, amb l'objectiu de repartir-se Portugal, aliat d'Anglaterra.
• 1808: Un exèrcit francès, sota la direcció del general Duhesme, entra a Espanya amb el pretext d'atacar Portugal. No obstant això, les tropes ocupen el territori, generant un gran descontentament popular.

El Motí d'Aranjuez i l'Abdicació de Carles IV

Aquesta ocupació provoca el Motí d'Aranjuez, un aixecament popular contra els francesos que culmina amb la caiguda del ministre Godoy i l'abdicació de Carles IV.

Napoleó i la Corona Espanyola

Napoleó aprofita la situació per nomenar el seu germà Josep Bonaparte (Josep I) rei d'Espanya, mentre s'emporta Ferran VII, fill de Carles IV, com a presoner cap a Baiona.

L'Aixecament del 2 de Maig a Madrid

El 2 de maig de 1808, hi ha un gran aixecament popular a Madrid contra els francesos, que, amb el pretext d'ocupar Portugal, s'havien quedat amb el control de les autoritats del país.

La Resistència a Catalunya i les Juntes (1808-1812)

Creació de la Junta Superior de Catalunya

• 1808: A Lleida es crea la Junta Superior de Catalunya. El poder es troba fragmentat, i es prenen iniciatives per expulsar l'exèrcit francès.
• Aquesta Junta durarà fins al 1812, amb l'aprovació de la Constitució. Paral·lelament, es van creant juntes de caire més local, s'executen els traïdors i s'expulsen autoritats.

El Timbaler del Bruc i el Setge de Girona

Al mes de juny, amb episodis com el del Timbaler del Bruc, els francesos queden reclosos a Barcelona, ja que és l'única ciutat que controlen. Necessitaven el camí lliure per arribar a França, la qual cosa implicava controlar les comarques de Girona.

Girona: Centre de Resistència

A Girona, es forma una Junta de Defensa que expulsa les autoritats, organitza una gran resistència, fortifica la ciutat i arma el poble.

Els Setges de Girona

Girona va patir tres setges per part de les tropes franceses:

• Primer setge: 20 i 21 de juny de 1808.
• Segon setge: El 20 de juliol s'hi van unir els soldats de Reylle, però el 20 d'agost van aixecar el setge a causa de l'arribada de la Junta Superior de Catalunya.
• Tercer setge (Gran Setge de Girona): Maig de 1809. El general Álvarez de Castro va resistir heroicament contra els francesos, tot i que també hi havia partidaris de l'ocupació. El setge va ser molt llarg, prolongant-se fins al desembre, amb la rendició final quan Álvarez de Castro va caure malalt.

Catalunya Annexada a França i els Afrancesats (1812-1814)

Divisió de Catalunya en Departaments Francesos

El 1812, Catalunya va ser annexada a França i es va dividir en departaments:

• Departament de Montserrat (capital: Barcelona)
• Departament del Segre (capital: Puigcerdà)
• Departament de Boques de l'Ebre (capital: Lleida)
• Departament del Ter (capital: Girona)
• La Vall d'Aran va ser inclosa al departament francès del Garona.

Aquest domini va ser breu, duraria fins al 1814.

El Rol dels Afrancesats

Per governar el territori, els francesos van necessitar l'ajuda dels afrancesats, persones autòctones de la zona catalana o espanyola. Eren professionals, majoritàriament de classe mitjana.

Tipus d'Afrancesats

• Afrancesats de convicció: Malgrat la gran oposició als francesos, hi havia figures com Tomàs Puig de l'Empordà, partidari de l'annexió i corregidor de Girona, o Josep Garriga de Sant Pere Pescador, que era metge.
• Afrancesats oportunistes: Un exemple és Josep Pujol, que va començar com a guerriller patriota, però el 1810 va canviar al bàndol francès. El 1811 va intentar tornar a canviar de bàndol, va ser capturat, va intentar exiliar-se, però el van deportar i el van penjar.

Altres figures, com Ramírez de Arellano, van recomanar obeir Josep I.

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Convocatòria i Objectius

La Junta Central va fer una convocatòria perquè es reunissin tots els representants en una assemblea el 1810 a Cadis (les primeres Corts), d'on en sortiria la Constitució de 1812 (la primera constitució espanyola).

Impacte de la Constitució de 1812

Aquesta Constitució provocaria la separació de poders i posaria fi a l'Antic Règim. Reconeixia les llibertats bàsiques i limitava el poder absolut del rei:

• Poder legislatiu: Les Corts
• Poder executiu: El rei
• Poder judicial: Els tribunals

També admetia Ferran VII com a rei d'Espanya. Hi van assistir figures com Antoni de Capmany i Llàtzer Dou (primer president de les Corts).

Fi de la Guerra i Retorn de Ferran VII (1813-1814)

Retirada Francesa i Tractat de Valençay

La desfeta de Napoleó a Rússia va provocar la retirada de les tropes franceses de la península i, el 1813, Josep I es va retirar. El 1814 es va signar el Tractat de Valençay, que va posar fi a la guerra, i Ferran VII va entrar a Espanya.

Conseqüències Humanes

Cal destacar que la majoria de morts es van produir durant els setges, i no tant en els combats directes.