Guerra de independencia española

Guerra dl frances(1808/1814):a spaña carles IV. a frança napoleo. vol derrotar a gran bretaña. portugal aliat del regne unit. Tractat d Fontainebleau(1807):el firma napoleo i españa per poder ocupar portugal sense k ningu español s'hi oposes. Ferran VII, fill d carles IV, contra Godoy, 1º ministre del rei, va promoure el moti d'aranjuez(1808) k va provocar la destitucio de godoy i abdicacio d carles IV.A Baiona els 2 abdiken a favor d napoleo, k posa al seu germa Josep I kom a rei spaña. monarkia bonapartista de josep I amb suport dls afrancesats(minoria d'españols) i l'exercit.Tractat d Valençay(1813):ferran VII torna al tron español i ls trops franceses s'en van. Conse que ncies d la guera: crisi econòmica , poblacio baixa, comerç paralitzat. Corts d cadis defensen la sobirania nacional.tipus d diputats: absolutistes:volen l'antic regim,reformistes:k el rei tingues poder(economic), liberals:soberania nacional i nou regim liberal. constitucio dl 1812(pepa):estat liberal , Sobirania nacional, drets d l'home, divisió de poders, única religió la catòlica, suprimeix la Inquisició, eleccions per sufragi masculi indirecte , llibertat d preus.?Ferran VII restaura l'antic regim i la monarquia absoluta i s'anula la Constitució .i a un periode "retorn a l'absolutisme(1814-1820)" Es persegueixen els afrancesats i els liberals, que fan pronunciaments contra l'absolutisme.?Trienni liberal(1820-1823) un pronunciamnet fa k torni la constitucio dl 1812. eliminacio d duanes. amb desmortitzacions s'augmenta la economia i baixa el poder d esglesia. els absolutists, potencies d'europa, es reuneixen al congres d Viena per restaurar antic regim. rusia,prusia,austria,frança borbonica firmen la santa aliança, en el k diu k intervenirien en paisos amb idees liberals.Decà da Ominosa (1823-1833) absolutistes es divideixen en: apostòlics(absolutisme pur i dur , contra liberals ) i realistes moderals . legislacio dl trienni s'anula. esglesia recupera els bens, i inquisicio no es restaura. Ferran VII se separa del grup absolutista intransigent. Conseqüencia: Revolta dels malcontents (1827) , lluiten pl restabliment de l'absolutisme. problema succesori:l'hereu d ferran VII es el seu germa carles maria isidre. al 1830 ferran publica la pragmatica sanció per anular la llei sálica k deia k les dones no podien regnar a spaña. carles ja no hereda i hereda la seva filla Isabel. enfrontament: carlins(absolutisme) a pais basc, part cataluña, valencia, arago i navarra, partides realistas per rei Carles maria isidre. i isabelins(liberalisme). liberals reinaba maria cristina en nom d isabel. Major part dl pais amb suport dls eclesiastics,noblesa,burgesia i ciutadans.1º guera carlina(1833-1840)enfrontament d partides reialistes en forma d guerilles contra exercit dl govern.al conveni de bergara fa k els carlins abondonin la guerra. a cataluña, alguns no deixen la guerra pero els derroten al 1840.?entre 1833-1837 fi d antig regim i nou estat liberal. mendizabal, cap d govern, era politic d'idees liberals progresites amb suport. despres kom a ministre d'hisenda restableix la constitucio de 1812. constitucio 1837:+ moderat. sobirania nacional compartida amb el rein i les corts. monarca pot suspendre lleis aprovades. corts formades per: senat i congres de diputats. sufragi censatari masculi(s'ha d tenir un bon nivell de la renda). llibertat d'impremta i expresio i religio. mendizabal estableix llibertat d'industria i comerç(aboleix gremis i treu duanes). desvinculacio:els nobles podien vendre les terres si volien. desamortitzacio: bens d esglesia pasen al estat i es subastan.?Espartero(1840-1843)el moderats volien restringir el sufragi i limitar la llibertat d'expresio. els progresistes amb espartero no ho volien. el gover moderat(maria cristina) va dimitir i va ferse carrec espartero fins k isabel II sigui major de edat.espartero va perde suport i s'en va anar.El govern format per moderats i progresistes tenen una revelio la Jamancia en k s'enfrontan exercit i clases urbanes on guañen l'exercit. al 1843 isabel II es major d'edat i els moderats guañen les elccions durants 10 añs. moderats:representen la aristocracia terratenient i la burgesia mes rica. partidaris d soberania compartida entre rei i diputats de les corts. progresistas:representen ala petita o mitjana burgesia, volen soberania nacional.