Guerra Civil i Franquisme a Catalunya: Etapes i Conseqüències
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 10,86 KB
La Guerra Civil a Catalunya: Etapes i Característiques (1936-1939)
Col·lectivitzacions (Juliol-Setembre 1936)
Durant els primers dies de la insurrecció, les principals indústries es van paralitzar. La normalitat laboral va tornar a partir del 24 de juliol. A partir d'aquest moment, comença el procés de col·lectivització, que va ser més fàcil que el de les propietats agrícoles. Es van crear comitès d'obrers que elaboraven el reglament de funcionament, que consistia en:
- Establiment de salaris
- Vacances d'un mes i mig
- Subsidis i subvencions
Els guanys obtinguts del rendiment es destinaven a hospitals, escoles, etc. Per coordinar tot això, el juliol del 1936 es va crear el Consell d'Economia de Catalunya (CNT, FAI, J. Tarradellas). Paral·lelament, l'agost del 1936 es va crear la Comissió d'Indústria i de Guerra, amb l'objectiu de transformar la indústria normal en indústria de guerra i controlar la distribució de material bèl·lic. La Generalitat va assumir les competències del Banc d'Espanya a Catalunya perquè necessitava diners.
També es va col·lectivitzar el camp, però no va tenir la mateixa importància, ja que era més fàcil col·lectivitzar propietats agrícoles de grans oligarques que petites propietats, fet que passava a Catalunya, on l'organització de les terres era diferent. El sindicat més important era la Lliga de Rabassaires (ERC), que s'enfrontava amb els anarquistes. On sí que es van produir col·lectivitzacions va ser al front d'Aragó, sobretot en zones controlades pel POUM. L'agost del 1937 es va descol·lectivitzar, ja que s'havien produït els Fets de Maig del 1937. La indústria no es va descol·lectivitzar, però el camp sí.
Del Juliol del 1936 als Fets de Maig del 1937: El Front d'Aragó
Un cop superat el caos inicial i en plena Guerra Civil, el control va ser assumit pels anarquistes. A Catalunya li va tocar la defensa del Front d'Aragó, que va ser l'objectiu inicial. Com que la República no tenia exèrcit, es van enviar columnes diferents, però individualment, sense unificació, tots a lluitar contra Franco. Aquestes columnes eren de voluntaris; més endavant es van fer lleves i, per tant, van tenir un exèrcit regular.
Les columnes eren les següents: Anarquistes (Durruti, Ortiz), POUM, PSUC, Villalba (fidels a la República), Macià-Companys (ERC). El principal problema d'aquestes columnes va ser la manca d'armament i municions. També cal indicar que el govern de Madrid no considerava prioritari el Front d'Aragó. Amb això es tanca la primera fase de la Guerra Civil a Catalunya.
Dels Fets de Maig del 1937 a la Batalla de l'Ebre (Juliol-Novembre 1938)
Destaquen dos fets:
Fets de Maig del 1937
Van ser una descàrrega de violència a Barcelona, a la rereguarda, no al front. Causes: enfrontament ideològic dins la República, amb la dualitat entre CNT, FAI i POUM (partidaris de la revolució) i el Govern de la Generalitat, liderat per ERC, PSUC, UGT i la policia de la Generalitat (partidaris d'una revolució després de la guerra). A més, hi havia un enfrontament paral·lel entre el POUM (trotskista) i el PSUC (stalinista). El govern de la República necessitava més armes i es van enfrontar el maig del 1937. A Catalunya va ser més violent perquè poc temps abans havien estat expulsats de les columnes i havien marxat a Barcelona. Els fets es van produir a la Plaça Catalunya i a l'Edifici de la Telefònica.
El conflicte es va iniciar quan la policia de la Generalitat va intentar prendre per la força l'edifici de la Telefònica, empresa pública col·lectivitzada per un grup d'obrers anarquistes. La CNT i la FAI, que gestionaven l'empresa, s'hi van oposar. Aquest intent es va estendre per tota la ciutat i va acabar amb una batalla campal on van morir més de 500 persones. Fins i tot va ser necessària la intervenció de l'exèrcit per posar pau, el 7 de maig.
Conseqüències polítiques:
a) Pels anarquistes: allunyament de la CNT i la FAI del govern, ja que els consellers van ser expulsats de la Generalitat. El PSUC i el PCE estaven en alça, ja que la URSS ajudava la República.
b) Pel POUM: va ser perseguit perquè era trotskista. El líder, Andreu Nin, va ser segrestat per agents soviètics, portat a Madrid i executat. A partir d'aquell moment, va començar una nova etapa del PSUC, perquè el POUM va ser acusat de feixista i d'espia de Franco. A més, es va tirar endavant un sistema carcerari de les txeques, ideat per Trotski, on anaven tots els dissidents.
c) Com que l'exèrcit va haver d'intervenir, el govern de Madrid va assumir les competències d'ordre públic i justícia i les va anul·lar de la Generalitat.
La Batalla de l'Ebre (Juliol-Novembre 1938)
Va tenir dos objectius:
1) Real i militar: retardar l'ofensiva franquista cap a València, ho van fer durant 4 mesos.
2) Moral: recuperar la moral i la credibilitat militar de l'exèrcit republicà.
A finals de juliol del 1938 va començar l'ofensiva republicana des d'Amposta fins a Mequinensa i es va aturar a Gandesa, Vilalba dels Arcs. Va acabar sent un fracàs per la falta de combustible i de subministraments en general. Hi havia una clara diferència amb l'exèrcit franquista. L'exèrcit republicà va fer la lleva del biberó. Així va acabar la guerra.
L'Ocupació Final de Catalunya (Gener-Febrer 1939)
El dia 9 de febrer, les tropes franquistes van arribar a la Jonquera i el 12 es van tancar les fronteres, posant fi a la guerra a Catalunya.
El Franquisme a Catalunya: Repressió i Resistència
El franquisme va ser un règim feixista totalitari, amb una clara divisió entre vençuts i vencedors, i una jerarquització amb Franco al capdavant de tot. Es va dur a terme una depuració de funcionaris per aconseguir una administració afí al règim.
Centralisme
El franquisme era uniformista i centralista. Va eliminar la democràcia i els estatuts d'autonomia, va retallar o eliminar competències dels ajuntaments i diputacions, i va reformar la hisenda pública per centralitzar els pressupostos de l'Estat. L'objectiu era el control, en detriment de l'eficàcia.
Suports del Règim
Franco es va recolzar en tres institucions per assolir els seus objectius:
- Exèrcit
- Església Catòlica
- Falange Espanyola Tradicionalista de les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalistes (FET-JONS) - Sindicat Vertical
A més, va introduir nous valors enfocats a les generacions futures a través de:
- L'ensenyament:
- Depuració de les escoles republicanes de professors amb ideologies republicanes, que eren substituïts per professors afins al règim.
- Separació de nois i noies.
- Mètodes d'ensenyament basats en la memorització i la disciplina, enfront de l'experimentació i l'individualisme.
- Canvis en els continguts, donant més importància a alguns.
- A secundària es va introduir l'assignatura"Formación del Espíritu Naciona", impartida per professors de la Falange, que ensenyava als nens a ser bons espanyols segons la visió franquista.
- L'ensenyament anava molt unit amb l'Església.
- El servei militar: com a manera de reeducar.
- L'oci i el lleure: units amb l'Església.
- La moralitat política: unida amb l'Església.
- Els mitjans de comunicació: controlats per Franco, amb la prohibició dels que no eren del règim i la introducció de la censura.
Economia: Autarquia i Catàstrofe Econòmica
Des del 1939 fins al 1950, l'economia del règim franquista va ser l'autarquia, un sistema econòmic característic dels règims feixistes. Era una política d'autosuficiència que pretenia que Espanya fos autosuficient econòmicament, reduint les importacions al mínim per no dependre de ningú. Va fracassar perquè Espanya no era autosuficient, ja que necessitava matèries primeres energètiques com petroli, gas i carbó.
La producció no arribava a tothom i el règim va intervenir de la següent manera:
- Controlant la producció.
- Establint preus mínims taxats pel govern.
- Cartilles de racionament per evitar l'acumulació de productes.
Això va provocar l'aparició d'un mercat negre anomenat estraperlo, on es venien productes al marge del preu taxat. El problema era que aquest sistema tenia la complicitat de les autoritats, que eren corruptes, i els empresaris que s'hi dedicaven duplicaven i triplicaven els preus. Com que no hi havia persecució, es va generalitzar. Hi havia dos tipus d'estraperlo:
- L'oficial: venia d'amagat productes de primera necessitat.
- El paral·lel: pagesos que venien els seus productes a títol privat, o bé es comprava a familiars i es venia a un preu més alt. Aquest últim s'anomenava estraperlo de la supervivència o misèria generalitzada.
L'estraperlo i l'autarquia van portar Espanya a una situació de desastre econòmic. Fins al 1955 no es van assolir els mateixos nivells que abans de la guerra. A principis dels anys 50, les oligarquies industrials es van veure obligades a intervenir a través de l'Opus Dei amb els plans de desenvolupament.
La Resistència Antifranquista (fins a 1960)
Durant els primers anys, hi va haver dos tipus de resistència:
- Resistència en forma de guerrilla armada: els maquis. Eren grups armats que van seguir la guerra pel seu compte a partir del 1939. Hi va haver tres fases en la seva lluita:
- 1939-1943: lluita desesperada, heroica i solitària per evitar donar per tancada la Guerra Civil. Eren grups armats que havien quedat aïllats pel desenvolupament de la guerra. Aquestes guerrilles eren de milicians republicans i practicaven la"guerra de guerrille", amb la problemàtica afegida que ningú els donava suport per por de les repressions.
- 1943-1946: èxit relatiu a partir del 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial. Hi va haver guerrillers i milícies que es van incorporar a la lluita contra el franquisme. El 1944, els maquis van envair la Vall d'Aran, però va ser una invasió puntual i momentània.
- 1947: els maquis van desaparèixer perquè la persecució va augmentar i van quedar alguns grups o individus aïllats en la marginalitat més absoluta, amb la introducció dels xivatassos de la seva localització. A partir del 1960 van actuar sols. Aquell mateix any va morir Quico Sabater i el 1963 va morir l'últim a Catalunya: Ramon Vila, anomenat Cara Cremada.