Guerra Civil Espanyola: Preàmbul, Insurrecció i Fases Clau (1936-1938)

El Preàmbul de la Guerra Civil Espanyola

Els militars van justificar la insurrecció amb la raó de salvar Espanya d'una dictadura comunista.

Els Governs del Front Popular (Febrer 1936)

El 18 de febrer de 1936, Azaña va començar a aplicar el programa del Front Popular, que es basava en 4 eixos principals: la continuació de la reforma agrària, la intensificació de la política educativa i el restabliment de la Generalitat de Catalunya.

Ni Azaña ni Casares van poder evitar el deteriorament de l'ordre públic. El desordre públic es va manifestar de 3 maneres:

• La violència al camp, amb vagues i ocupació de terres.
• Els conflictes laborals.
• Els atemptats polítics produïts pels falangistes, comunistes, anarquistes i monàrquics.

El més important dels atemptats va ser el que va costar la vida de José Calvo Sotelo.

Radicalització Social i Política Prèvia a la Guerra

A la dreta de l'arc ideològic es va constatar un augment de les activitats violentes de la Falange Española; aquesta violència va comportar la persecució de José Antonio Primo de Rivera. A l'esquerra de l'arc també s'observava una radicalització, especialment en el PSOE i la CNT. Al PSOE, a més, s'havia produït una divisió interna entre els partidaris més radicals. A Catalunya, el setembre de 1935 ja s'havia format el POUM i el juliol de 1936 es va fer pública la creació del PSUC. Al Congrés de Saragossa, la CNT va refermar la seva posició radical i antirepublicana amb un programa en què es propugnava la supressió del culte religiós públic i la confiscació de tots els béns. Amb tot, la guerra no era inevitable.

La Conspiració Militar i el Cop d'Estat

Des del moment en què es va proclamar la República, una part de l'exèrcit va conspirar en contra. Destaca la de la nit de les eleccions del febrer de 1936, quan es va conèixer el triomf electoral: Franco va proposar la declaració de l'estat de guerra, cosa que no es va produir per les negatives del ministre de guerra. Els generals més sospitosos van ser enviats a la perifèria. Els primers dies de març del 1936, es començaren a tramar conspiracions. Grups de generals i polítics planificaven diverses temptatives contra la República. A partir d'abril, Mola prepararia una xarxa colpista més consistent que obtindria la confiança de tots els antirepublicans. El cop d'estat es va avançar al dia 18 de juliol. Franco es traslladaria al Marroc en el moment que es produís l'aixecament.

La Insurrecció Militar i la Resposta Republicana

Inici de la Revolta i Divisió del Territori

La revolta es va iniciar el 17 de juliol del 1936. Després, Franco es va anar al Marroc i es va posar al capdavant de l'Exèrcit d'Àfrica. El cap de Melilla va ser afusellat; això es va repetir sovint amb la gent que es va mantenir fidel a la República i es va negar a col·laborar amb els colpistes. Això posava de manifest que els insurrectes volien imposar la nova legalitat mitjançant la violència. La insurrecció no va triomfar a tot arreu i el 20 de juliol el país va quedar dividit. Els rebels havien triomfat a Castella, Galícia, Extremadura..., la resta es va mantenir fidel a la República. A Catalunya, la insurrecció es va localitzar a Barcelona; pretenien arribar al cor de la ciutat per controlar els centres oficials, però van ser aturats en diversos llocs. El general Manuel Goded va veure que no hi havia res a fer i es va rendir. Les diverses casernes de Barcelona es van rendir. Durant el dia 20 de juliol, gairebé totes les esglésies i convents de Barcelona van cremar (el senyal tradicional que a l'Espanya contemporània solia marcar l'inici d'una revolta o una revolució). A tota Espanya fidel a la República es van crear comitès locals; paral·lelament va sorgir un poder popular. Durant els 3 primers mesos, els comitès van cometre molts abusos de poder i assassinats; cal afegir que a la zona republicana l'exèrcit havia desaparegut pràcticament. La resposta a la insurrecció militar havia deixat Espanya dividida en 2 zones.

Fases Militars de la Guerra Civil Espanyola

De la Batalla del Jarama a la de l'Ebre (1937-1938)

Les tropes insurrectes van intentar novament la conquesta de Madrid mitjançant unes maniobres d'encerclament: primer per la carretera de la Corunya, després pel Jarama i finalment pel nord de Guadalajara, però no ho van aconseguir. Franco va decidir conquistar Màlaga, que va ser difícil per la resistència obrera i popular. El 3 d'abril, Franco va ocupar les primeres terres catalanes. L'exèrcit republicà va preparar una ofensiva a la zona de l'Ebre per tal de tornar a unir el territori republicà; malgrat les primeres victòries, van fracassar. Catalunya va quedar pràcticament indefensa i dividida de la resta d'Espanya. La Batalla de l'Ebre va acabar el 15 de novembre del 1938 i es va caracteritzar per la violència dels combats.

Les Rereguardes durant la Guerra Civil

Transformacions Revolucionàries a la Zona Republicana

Es van donar 3 fenòmens:

• L'aparició d'un poder popular.
• La creació de les milícies populars.
• La col·lectivització de l'economia.

Vençuda la insurrecció a Barcelona, es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes a Catalunya, que es va autodissoldre l'1 d'octubre.

La Rereguarda Insurrecta: Consolidació del Poder Franquista

Un cop vist que el cop d'estat es convertia en una guerra, van proclamar el general Franco cap de l'Estat o Generalíssim. La primera mesura de Franco fou la creació d'una Junta Tècnica de l'Estat.

Violència i Repressió a les Rereguardes

A la zona republicana, la repressió es va caracteritzar per un anticlericalisme. Les causes d'aquesta repressió venien de molt abans: de les tensions socials. Durant tota la guerra, la pràctica religiosa va ser prohibida. En la zona insurrecta també es va viure en un clima de terror.

Trajectòries Polítiques a la Rereguarda Republicana

Francisco Largo Caballero, que va governar des del setembre del 1936 fins al maig del 1937, va formar un govern d'unitat integrat per socialistes, sindicalistes, republicans i comunistes. El govern de Largo Caballero va anar recuperant els poders de l'Estat; van desaparèixer totes les juntes i comitès. La crisi política a la rereguarda republicana es va precipitar arran dels Fets de Maig del 1937 a Barcelona, on va tenir lloc un enfrontament armat a la ciutat.