Guerra Civil Espanyola i Franquisme: Anàlisi i Transició a la Democràcia

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil va començar el 1936 amb l'Alçament Nacional, un cop d'estat militar liderat inicialment per Sanjurjo, i després per Franco, que va tenir èxit parcialment a Espanya. A Catalunya, Madrid, València i part del País Basc, la República va resistir. Les forces aliades no van intervenir, però la URSS va donar suport a la República, mentre que les potències de l'Eix (Alemanya i Itàlia) van ajudar els revoltats.

La República va armar milícies i partits polítics, inclosos els anarquistes, i es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes a Catalunya. Es van produir episodis de violència i repressió en ambdós bàndols. L'economia republicana es va centrar en la guerra.

El 1937, el govern de Largo Caballero, format per republicans, socialistes i comunistes, va declarar un estat fort antifeixista. Va haver-hi enfrontaments interns entre anarquistes del POUM, comunistes i socialistes a Barcelona.

El Franquisme (1939-1975)

La Dictadura de Franco

Negrín va substituir Caballero el 1937, va il·legalitzar el POUM i va intentar crear un exèrcit popular unificat. Catalunya va ser envaïda pels revoltats el 1939. Franco va establir una dictadura amb el partit únic Falange Española Tradicionalista y de las JONS (1937). Madrid va caure el 1939 i la guerra va acabar.

Característiques del Règim

El règim franquista es va sustentar en tres pilars: suports socials (passivitat, suport, rebuig), el Movimiento Nacional (nacionalsindicalisme i nacionalcatolicisme) i la repressió (execucions, lleis de responsabilitats polítiques, repressió del comunisme i la maçoneria, Tribunal d'Ordre Públic).

Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya va mantenir una postura de neutralitat, no-bel·ligerància i neutralitat. Va patir aïllament internacional fins al reconeixement del règim per part dels Estats Units el 1953, en el context de la Guerra Freda. El nacionalcatolicisme i l'Opus Dei van guanyar importància.

Estructura de l'Estat i Autarquia

Es va establir una "democràcia orgànica" amb lleis fonamentals (Fuero de los Españoles, Llei de les Corts, etc.) i un sistema corporativista similar al de la Itàlia feixista. L'autarquia (1939-1959) va provocar estancament econòmic, control estatal de la producció i el comerç, i males condicions de vida.

Desarrollisme i Obertura

El desarrollismo (1957-1960) va marcar l'arribada de tecnòcrates de l'Opus Dei i l'aplicació del Pla d'Estabilització Econòmica (1959) amb mesures de liberalització. Els Plans de Desenvolupament van impulsar la industrialització, el turisme i el sector terciari. Va haver-hi un èxode rural i canvis socials importants (augment de la població, migracions internes i externes, societat de consum, canvis en el paper de la dona).

Oposició i Crisi del Règim

L'oposició al franquisme va passar per diverses etapes, des de la clandestinitat i la guerrilla fins a la mobilització estudiantil i obrera (creació de CCOO el 1964). La crisi política es va accentuar amb l'assassinat de Carrero Blanco per ETA el 1973 i l'augment de la conflictivitat social.

La Transició Espanyola (1975-1982)

De la Dictadura a la Democràcia

La mort de Franco el 1975 va marcar el final de la dictadura i l'inici d'una transició complexa. Arias Navarro va intentar mantenir el règim, però Joan Carles I va nomenar Adolfo Suárez, que va impulsar la Llei de Reformes Polítiques (1976) per desmantellar el franquisme i establir un sistema democràtic.

Es va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i es van celebrar les primeres eleccions democràtiques el 1977, amb la victòria de la UCD de Suárez. La Constitució Espanyola de 1978 va establir una monarquia parlamentària, un sistema de drets i llibertats, i l'Estat de les Autonomies.

Es va restablir la Generalitat de Catalunya el 1977 i es va aprovar l'Estatut d'Autonomia el 1979. La transició va haver d'enfrontar-se a la crisi econòmica, l'oposició de sectors immobilistes i l'activitat terrorista d'ETA i grups d'extrema dreta. Després de la dimissió de Suárez i el govern de Calvo Sotelo, el PSOE va guanyar les eleccions de 1982, consolidant la democràcia.