La Guerra Civil Espanyola: Fases, Fets i Conseqüències

Fases de la Guerra Civil

El primer objectiu dels sublevats era conquerir Madrid. Les tropes del Marroc, amb ajuda italiana, van ocupar Badajoz i Toledo, però el novembre de 1936 la presa de Madrid va fracassar gràcies a la resistència republicana. Davant això, es va intentar aïllar la ciutat amb les batalles del Jarama i Guadalajara (1937), sense èxit.

Franco va canviar d’estratègia i va centrar-se en el nord. El 1937 es van ocupar Bilbao, Santander i Gijón, després del bombardeig de Guernica. Tot i intents republicans com Brunete i Belchite, el nord va quedar en mans franquistes.

El 1938, Franco va arribar al Mediterrani i va dividir el territori republicà. La batalla de l’Ebre (1938) va ser l’última gran ofensiva republicana, però va acabar en derrota. A finals de 1938 va començar la campanya de Catalunya, amb la caiguda de Barcelona i l’exili massiu.

El 1939 només quedava la zona centre. El govern de Negrín va intentar resistir, però el cop de Casado va provocar la caiguda de Madrid. Finalment, l'1 d’abril de 1939 es va declarar la fi de la guerra.

Els Fets de Maig (1937)

Els problemes que van afeblir definitivament el govern de Largo Caballero van esclatar a Barcelona els primers dies de maig del 1937. Les tensions van esclatar violentament quan les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica. Això va comportar l'enfrontament d'alguns militants de la CNT i del POUM contra els del PSUC, ERC i UGT. La lluita es va estendre arreu de la ciutat amb barricades durant gairebé una setmana. El conflicte va servir de pretext al govern republicà per intervenir a Catalunya amb 5.000 guàrdies d'assalt.

Ajudes Internacionals

• Nacionalistes: Van rebre ajuda de Hitler (Alemanya), Mussolini (Itàlia) i Salazar (Portugal) en forma de tropes, avions, tancs i artilleria.
• Republicans: Van comptar amb el suport de la Unió Soviètica i les Brigades Internacionals (armes, avions, voluntaris i assessorament militar).

La República: Gestió i reptes

Durant la Guerra Civil, la República va defensar les zones fidels, organitzant l'exèrcit, coordinant milícies i gestionant l'economia de guerra.

• Largo Caballero (1936-1937): Va patir divisions internes (socialistes, comunistes, anarquistes), desorganització militar i el dilema entre guerra o revolució.
• Juan Negrín (1937-1939): Va centralitzar el govern i l'exèrcit, però va patir un fort desgast social, aïllament internacional i dependència de l'URSS.

Conseqüències del conflicte

La guerra va deixar un nombre de víctimes enorme. Cap a la fi del conflicte, es va produir l'exili massiu: mig milió de persones van passar a França i milers van marxar cap al nord d'Àfrica. El país va quedar arruïnat per la destrucció d'infraestructures i habitatges, donant pas a una dictadura militar que es va prolongar durant 40 anys.

Glossari de conceptes clau

• Tretze punts de Negrín: Intent de negociació (abril 1938) per preservar la República com a democràcia liberal.
• Pacte de Munic (1938): Acord europeu de no intervenció davant l'annexió dels Sudets per part de Hitler.
• Queipo de Llano: Militar sublevat famós per les seves locucions radiofòniques intimidatòries.
• Legió Còndor: Cos militar de l'Alemanya nazi que va lluitar amb el bàndol nacional.
• Brigades Internacionals: Uns 35.000 voluntaris estrangers que van lluitar per la República.
• Junta de Defensa Nacional: Òrgan creat pel bàndol nacional el 24 de juliol de 1936.
• Comitè de No-Intervenció: Pacte internacional (agost 1936) per evitar l'ajuda externa a Espanya.
• Batalla del Jarama: Victòria republicana que va evitar l'encerclament de Madrid.