La Guerra Civil Espanyola: conflicte ideològic i polític
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,6 KB
La Guerra Civil fou l'enfrontament entre els grups tradicionalment dominants (aristòcrates, terratinents, empresaris, Església, exèrcit) i les classes mitjanes i populars (pagesos, obrers, petita burgesia) que havien donat suport a les reformes republicanes.
És impossible entendre el conflicte desvinculat del context europeu i les tensions produïdes per l'ascens dels feixismes i l'expansió de les idees revolucionàries després de la Revolució russa. El conflicte va enfrontar dos models polítics i ideològics (democràcia/autoritarisme).
El Pacte de No-Intervenció va constituir una gran injustícia per a la República i una de les causes que fos derrotada, ja que negava a un estat sobirà i legítim el dret a adquirir armes per defensar-se d'una insurrecció.
La Guerra Civil fou el primer conflicte bèl·lic modern en què ja no hi ha distinció entre front i rereguarda. És una "guerra total".
La població civil esdevé objectiu militar per aconseguir la desmoralització de l'adversari. Els bombardejos actuen psicològicament contra la població.
Els atacs aeris i la repressió que acompanya l'avançament de les tropes insurrectes provoquen un èxode de centenars de milers de refugiats.
Mentre a la zona controlada pels insurrectes es creava un estat totalitari, a la zona republicana el poder de l'estat estava en tensió permanent amb els poders populars.
A la zona republicana es van enfrontar els que tenien com a prioritat guanyar la guerra i els que volien fer una revolució. Aquestes tensions es van fer evidents durant els Fets de Maig del 1937.
Les persecucions i repressions en territori republicà van ser causades per l'acció de grups incontrolats (principalment anarcosindicalistes). En territori insurrecte, en canvi, la repressió fou planificada i dirigida des del mateix poder militar.
El règim franquista estava al límit del col·lapse econòmic degut al sistema d'autarquia i a l'aïllament internacional.
La dictadura franquista va ser un sistema marginat internacionalment fins que la GUERRA FREDA va portar els EUA a valorar la utilitat del seu anticomunisme visceral en el marc d'una lluita global contra la Unió Soviètica. Era preferible una dictadura anticomunista que una democràcia d'esquerres.
Espanya va haver de fer un canvi d'imatge, apartant els falangistes dels llocs més importants i substituïnt-los pels sectors catòlics. Franco va maquillar la dictadura dotant-la d'una aparença de monarquia tradicional i catòlica.
El suport dels EUA va ser determinant per a la supervivència del franquisme.