Guerra Civil Espanyola: Causes i Inici a Catalunya

El Plantejament de la Guerra i la Revolta Militar

Un Conflicte amb Causes Molt Llunyanes

Aquesta guerra és tractada com la darrera guerra carlina; això vol dir que les causes reals de la guerra són de llarga durada, problemes que es venien produint des del segle XIX.

En aquesta guerra s'enfronten dos sectors de la població:

• Hereu de la tradició de l'Antic Règim, del clericalisme i del tradicionalisme.
• La nova societat urbana i industrial.

L'àmbit religiós i eclesiàstic va ser un dels desencadenants principals del conflicte, ja que portava molt de temps sent atacat.

El Complot i l'Aixecament Militar

El que va desencadenar el conflicte, la gota que va fer vessar el got, va ser l'assassinat del líder parlamentari d'extrema dreta, José Calvo Sotelo. La conspiració militar, però, s'havia preparat molts mesos abans. El seu líder era Emilio Mola i tenia com a col·laboradors principals Manuel Goded, Gonzalo Queipo de Llano i Guillermo Cabanellas. La idea era fer un cop d'estat ràpid i violent seguit d'una repressió. Aquests conspiradors es reunien a la Unió Militar Espanyola. Es va produir un gran complot i els sectors polítics més afins a aquesta conspiració eren els de la CEDA.

El Front Popular estava al corrent del complot, però malgrat tot no li van donar importància.

El 17 de juliol de 1936 es va produir l'aixecament liderat per Francisco Franco, que aviat es va estendre per tota la península.

L'Extensió del Conflicte per la Península

L'exèrcit colonial va tenir com a cap de pont inicial la major part de la província de Cadis.

L'aixecament va fracassar i el país va quedar dividit, amb les principals ciutats i zones industrials en mans de la República. Els efectius militars es van dividir en: els insurrectes, que controlaven el millor cos de l'Exèrcit, i el colonial, que controlava l'Armada i l'Aviació.

Martínez Barrio (nou president) i Azaña van intentar evitar la guerra, però no ho van aconseguir, ja que els militars deien que no es podia solucionar el conflicte sense la derrota d'un dels dos bàndols.

El Fracàs de la Revolta a Catalunya

El 19 de juliol es va aixecar part de la guarnició de Barcelona. La conspiració la dirigia el capità López Valera, però no va rebre cap mena d'ajut financer català.

Les tropes van topar amb l'oposició de les forces al poder de la Generalitat. Molta gent va sortir al carrer i es va enfrontar als rebels amb armes. Els insurrectes van sortir de les casernes perquè tenien la intenció d'ocupar la plaça de Catalunya, dominar els centres militars i ocupar ràpidament els centres del poder principals. La revolta es va neutralitzar gràcies als cossos de seguretat i al poble, que disposava d'armes. El general Goded va ser detingut i va ser obligat a llegir una proclama de rendició per la ràdio. Però l'acció no es va aturar i es van cremar i assaltar esglésies i convents.

La Revolta Militar a Mallorca

Des de Barcelona es va intentar reconquerir Mallorca i es va organitzar una expedició dirigida per Alberto Bayo, formada per milicians de partits i sindicats d'esquerra, un petit grup de voluntaris mallorquins i internacionals, alguns guàrdies civils i carrabiners. Això va fracassar rotundament. Mallorca es va convertir en una base aèria de gran magnitud per a italians i alemanys (Legió Còndor).