La Guerra Civil Espanyola: Anàlisi dels Fronts i Batalles Clau (1936-1938)

Lleials i Insurrectes

Fonts primàries contemporànies als fets

Dos textos polítics públics. El primer text està extret del discurs de Queipo de Llano, general insurrecte. L’altre està extret de l’al·locució radiada de José Giral, cap de govern de la República.

18 i 20 de juliol de 1936 || Espanya

Principi de la Guerra Civil. El 18 de juliol va tenir lloc el cop d’estat que va donar lloc a la guerra.

Queipo de Llano i José Giral. Poble espanyol.

Queipo de Llano justifica el cop d’estat contra el govern republicà davant el caos i l’anarquia que viu Espanya i la necessitat de restablir l’ordre mitjançant un govern militar. José Giral expressa la intenció de la República de derrotar els insurrectes amb l’ajuda de l’exèrcit republicà i les milícies populars. Giral defensa la República dient que és un govern format democràticament i, per tant, és legal.

Els dos textos exemplifiquen la divisió que patia Espanya entre republicans i insurrectes.

5.1. Insurrecció militar (juliol 1936)

A Catalunya, el cop militar va fracassar perquè la insurrecció en què van participar sectors militars amb l’ajuda de falangistes i carlins va topar amb les forces que, sota control de la Generalitat (Mossos d'Esquadra, Guàrdia d’Assalt, Guàrdia Civil i resistència popular encapçalada per la CNT-FAI), van aconseguir aturar el cop d’estat. Hi va haver la detenció i rendició del general Goded, cap dels militars insurrectes arribat de Mallorca. Aquest, va llegir una proclama de rendició per ràdio a instàncies del president Companys. D’aquesta manera, es va posar punt i final a l’intent del cop d’estat a Barcelona el 20 de juliol de 1936. Seguidament, es va desfermar l’entusiasme revolucionari. Malgrat el fracàs del cop d’estat a Catalunya, l’inici de la guerra a Espanya era un fet.

Situació dels fronts (novembre del 1936)

Mapa d’Espanya extret d’un manual d’història

El mapa mostra l’ocupació dels dos bàndols i els seus moviments.

Novembre del 1936 || Espanya

Principi de la Guerra Civil. Azaña presidia la República i el cap de govern era Largo Caballero. El cap dels nacionals era Franco.

El mapa mostra la divisió d’Espanya entre nacionals i republicans i les seves ofensives. Els nacionals van atacar des del sud d’Espanya i van anar pujant. La zona republicana era el nord d’Espanya, el litoral mediterrani i Madrid. Destaquen les ofensives nacionals per ocupar Madrid i les republicanes d’avançar per l’Aragó i ocupar Eivissa i Mallorca.

Al principi de la guerra hi havia igualtat territorial entre els dos bàndols enfrontats. Els nacionals tenien un objectiu clar: ocupar Madrid.

Situació dels fronts (desembre del 1937)

Mapa d’Espanya extret d’un manual d’història

El mapa mostra l’ocupació dels dos bàndols i els seus moviments.

Desembre del 1937 || Espanya

En plena Guerra Civil. El president de la República era Azaña i el cap de govern, Negrín. Els nacionals ocupen la zona del mar cantàbric.

El mapa mostra com les tropes dels nacionals ocupen la zona del Cantàbric. S’observa clarament una divisió d’Espanya: l’oest és dels nacionals, i l’est dels republicans. Destacar les batalles de Brunete i Belchite amb derrota republicana i la de Jarama i Guadalajara amb victòria republicana per la defensa de Madrid.

El mapa mostra l’avenç dels nacionals. L’ocupació de la zona cantàbrica afectà molt als republicans ja que era una font important de recursos materials i miners.

Batalla de l’Ebre (juliol – novembre 1938)

Mapa de la zona del riu Ebre.

El mapa mostra els moviments dels fronts republicà i franquista en la Batalla de l’Ebre.

Juliol – novembre 1938 || Catalunya i Aragó. Des de Mequinensa fins al Delta de l’Ebre.

Etapa final de la Guerra Civil. La República estava presidida per Azaña i el cap de govern era Negrín. Els nacionals estaven dirigits per Franco.

El mapa mostra el front a l’inici de la batalla. El 25 de juliol els fronts se situaven al perfil del riu Ebre. Els republicans van arribar fins a Gandesa, però la contraofensiva franquista els va fer recular. Finalment, el front es va reconstruir a la zona inicial del riu.

La derrota republicana en la Batalla de l’Ebre va marcar el desenllaç de la guerra, ja que, amb la debilitat de les tropes republicanes, els nacionals van ocupar tot Catalunya.

Batalla de l’Ebre

Causes:

• Tornar a unir les dues zones republicanes de la Península
• Mostrar a l’opinió internacional que la República encara era viva i amb forces per emprendre una nova iniciativa

Desenvolupament:

• Ofensiva republicana: amb èxit inicial. L’objectiu era Gandesa. Guanyen territori
• Guerra de posicions (agost-novembre 1938): període d’estancament sense variació del front
• Contraofensiva franquista: atac dels franquistes per diversos fronts. L’exèrcit franquista va avançar
• 16 de novembre de 1938: final de la batalla de l’Ebre amb derrota republicana

Desenllaç:

• La derrota de l’exèrcit republicà i la seva debilitat van afavorir l’ofensiva final franquista contra Catalunya
• Els nacionals ocupen Tarragona, Barcelona, Girona i arriben a la frontera francesa entre gener i febrer de 1939
• Èxode cap a França de milers de fugitius, civils, el govern de la Generalitat (Companys), el president Azaña, el cap de govern (Negrín) i el govern basc. Aquest avenç de les tropes franquistes va provocar un allau de fugitius civils i militars (mig milió) cap a França. La majoria d’ells van ser reclosos en camps de concentració improvisats en platges properes a la frontera. Molts altres no van aconseguir arribar a la frontera i van morir de fred, gana, malalts o de manera violenta.

Situació dels fronts (juliol del 1938)

Mapa d’Espanya extret d’un manual d’història

El mapa mostra l’ocupació dels dos bàndols i els seus moviments.

Juliol del 1938 || Espanya

S’acosta el final de la Guerra Civil. Azaña segueix a la presidència de la República i Negrín com a cap de govern.

Els nacionals aconsegueixen dividir la zona republicana en dos i aïllar Catalunya. Els nacionals van fer ofensives cap a Catalunya per tal de debilitar la República. La zona republicana es va veure reduïda a Catalunya i el llevant, des de València fins a Almeria, fins a Madrid, que seguia sota domini republicà. Destaquen les batalles de Terol i de la franja d’Aragó per part nacional.

Els insurrectes cada cop tenien més territori. El fet de separar la República en dos va ser decisiu.