La Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Causes, Fases i Conseqüències
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 19,52 KB
La Guerra Civil (1936-1939)
Causes de la Guerra Civil i Plantejament del Conflicte, el Context Europeu
Introducció:
La Guerra Civil va dividir la societat en dos bàndols:
- Partidaris de la insurrecció, basats en el feixisme (model europeu) - DRETES
- Partidaris de la República, basats en el règim democràtic - ESQUERRES
- La divisió va generar un enorme grau de violència i va fer que els dos bàndols fossin irreconciliables.
Amb el govern del Front Popular, eleccions del 1936, hi ha una radicalització de dretes i esquerres:
- Dretes: Falange Española, JONS
- Esquerres: PSOE i FAI
- Proposaven suprimir el culte religiós públic
- Proposaven confiscar tots els béns
- Organitzar la propietat i la societat en comunes lliures.
Què va succeir a Catalunya?
- A Catalunya, bàsicament, hi va haver un predomini de forces d'esquerres que es van fixar l'objectiu d'organitzar el proletariat.
- Es van crear partits polítics nous: el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). La CNT-FAI (que adoptava postures radicals i fins i tot antirepublicanes) també era un bloc important.
Aquesta radicalització de la CNT i la FAI es va dur a terme per les divergències que hi havia dins l'exèrcit.
L'exèrcit estava dividit en dos bàndols:
- UME (Unión Militar Española) - DRETES
- UMRA (Unión Militar Republicana Antifascista) - ESQUERRES
Conspiracions contra la República
Principalment militars:
1932: General José Sanjurjo
1936 (febrer): Eleccions, triomf del govern del Front Popular. El cap d'estat major, el general Franco, intenta imposar l'estat de guerra.
Persuadit per:
- Ministre de Govern
- Director General de la Guàrdia Civil
Llavors, el Govern del Front Popular col·loca militars adeptes a la República en llocs de responsabilitat (divisions orgàniques).
Els militars sospitosos van ser enviats a Canàries (Franco) i Mallorca (Goded).
1936 (març): Hi ha contactes entre militars i civils per tirar endavant el cop d'estat. Eren la FE de las JONS,
- Comunidad Tradicionalista (carlins)
- Renovación Española
1936 (abril): El general Emilio Mola prepara i organitza el que serà l'aixecament militar. Pensava que l'aixecament havia de ser ràpid i, si calia, violent. Havia previst dur-lo a terme a finals de juliol.
1936 (juliol): L'assassinat de José Calvo Sotelo va precipitar el cop d'estat. Joan March va llogar un avió per a Franco per traslladar-lo de les Canàries a Melilla.
17 de juliol del 1936: Franco duu a terme la insurrecció militar (es rebel·la) a Melilla, afusellant el general Romerales (fidel a la República).
El 18 de juliol era el dia (D) i hora (H) de l'aixecament a la península (Espanya), bàsicament a Sevilla (general Gonzalo Queipo de Llano).
La nit del 18 al 19, el general Emilio Mola declara l'estat de guerra a la resta d'Espanya (qualsevol persona és culpable fins que no es demostri el contrari).
El 20 de juliol, l'aixecament militar no és efectiu arreu d'Espanya i, per tant, hi ha una divisió:
- Zona republicana (zones urbanes) - (ciutats més importants i zones industrials)
- Zona rebel (zones rurals) - (Castella, Aragó, Galícia, Navarra,...) i les tropes africanes van quedar frenades a l'Estret de Gibraltar, on l'armada (que era republicana) els barra el pas.
Comença la Guerra Civil.
A Catalunya
A Catalunya s'havia de dur a terme el 19 de juliol l'aixecament militar. S'havia de dur a terme, sobretot, a Barcelona. L'objectiu era ocupar el centre i els edificis oficials.
Els grups d'esquerres i els anarquistes (CNT i FAI) vigilaven les casernes.
- Els insurrectes van ser aturats en diferents llocs de Barcelona per la Guàrdia d'Assalt i també per la Guàrdia Civil, que es van mantenir fidels a la Generalitat.
- El general Manuel Goded es va rendir i la seva al·locució per ràdio, reconeixent la derrota, va desmotivar els insurrectes d'altres llocs de Catalunya i tothom es va rendir a poc a poc.
- Durant el 20 de juliol, gairebé totes les esglésies i convents de Barcelona van ser incendiats. Era l'inici d'una revolta o revolució.
- A Espanya es van crear nombrosos comitès locals i provincials que van anar assumint l'administració dels ajuntaments i les institucions, però el govern central, l'autonomia i els alcaldes continuaven tenint la legalitat, però no tenien capacitat de fer-la complir.
Aspectes Inicials del Conflicte
- Zona republicana: L'exèrcit havia desaparegut perquè el govern havia llicenciat tots els soldats (per això, l'esforç militar dels republicans en els primers mesos de guerra va ser assumit per les milícies populars).
- Zona insurrecta: Els generals rebels van anar assumint, mitjançant la violència, els càrrecs d'alcaldes, governadors, caps militars, i així molts dels partits integrants del Front Popular van ser assassinats o afusellats sense judici.
- Tot això va deixar Espanya dividida en dues zones. Cal tenir present que la població civil també ho estava.
Les Fases Militars de la Guerra Civil
Les tropes rebels (insurrectes, feixistes) portaven, gairebé sempre, la iniciativa militar.
Les fases són:
- 1a: juliol 1936 - desembre 1936
- 2a: gener 1937 - novembre 1938
- 3a: desembre 1938 - abril 1939
1a Fase
El primer objectiu militar dels insurrectes, segons els seus plans, era Madrid. El general Mola hi va enviar l'exèrcit des de Pamplona.
Mentrestant, l'exèrcit d'Àfrica va passar l'Estret de Gibraltar, va entrar a Còrdova i Granada i, des de Sevilla, va avançar cap a Madrid per Extremadura, però quan van arribar a Madrid van ser aturats. De totes maneres, per seguretat, el govern de la República es va traslladar a València.
Al setembre, el general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià.
Les tropes rebels ocupen Galícia i Oviedo.
Les ofensives republicanes van ser dues. La primera va ser cap a Aragó, on es va arribar a conquerir Fuenterrabía, Alcañiz, Pina d'Ebre i Aranda de Duero, però van ser aturats a Saragossa, Osca i Terol.
L'altra va ser la de Mallorca i Eivissa, on es van enviar milícies populars (gent del poble que eren voluntaris per lluitar).
Les dues ofensives van fracassar per la manca de preparació de les milícies.
2a Fase (Batalla del Jarama i Batalla de l'Ebre)
- Rebels: Seguint encaparrats en el mateix, intenten conquerir Madrid (batalla del Jarama) i no ho van aconseguir.
Llavors canvien l'estrategia i volen fer diferents ofensives militars. La primera pel sud, on conquereixen Màlaga i ciutats properes. Una altra pel nord, intentant conquerir Bilbao i Astúries, i tot i que va costar molt per la resistència obrera i popular, ho van aconseguir. La tercera ofensiva va ser cap a Terol. Entre març i abril s'inicia l'ofensiva cap a Catalunya i Aragó. Quan Franco trepitja Catalunya, invalida l'Estatut d'Autonomia.
- Republicans: Van fer una contraofensiva a l'avenç rebel. L'objectiu era reunificar la zona republicana i van centrar el seu atac a l'Ebre.
Un general important era Vicente Rojo, un coronel, Juan Modesto, i un milicià anomenat Enrique Líster.
En aquest període es fa la batalla de l'Ebre, que es va caracteritzar per la violència dels seus combats i un nombre molt gran de baixes (50.000 per banda). El govern republicà es trasllada a Barcelona.
3a Fase
Es caracteritza per l'ocupació de Catalunya pels rebels. El 23 de desembre de 1938, Franco dóna l'ordre d'iniciar l'ofensiva contra Catalunya per Tremp, que va resistir una setmana.
L'exèrcit de Franco va anar ocupant tota Catalunya:
15 de gener de 1939: Tarragona
26 de gener de 1939: Barcelona
4 de febrer de 1939: Girona
I milers de persones del govern republicà van fugir cap a la frontera.
Manuel Azaña dimiteix com a president de la República, el qual no va ser substituït. No obstant això, Juan Negrín va a València per organitzar la zona republicana, però ja no hi havia res a fer, en part pel cop d'estat de Segismundo Casado, que va intentar pactar amb Franco, però aquest no va cedir i ell es va haver de rendir. El 28 de març, les tropes franquistes ocupen Madrid i les altres ciutats es van anar rendint. L'última ciutat va ser Alacant, el 31 de març, i el dia 1 d'abril del 1939 la guerra havia acabat.
Les Rereguardes (pàg. 252)
A les rereguardes dels dos bàndols es van produir canvis importants a nivell social i econòmic, i amb un alt grau de violència civil.
Les Transformacions Revolucionàries a la Zona Republicana
A partir del 20 de juliol de 1936, a tota la zona republicana es van donar tres fenòmens:
- Aparició de nous poders
- Creació de milícies populars
- Col·lectivització de l'economia
Vençuda la insurrecció militar a Barcelona, el president de la Generalitat, Lluís Companys, sense poder real, va proposar a la CNT que formés un nou organisme de poder amb totes les forces antifeixistes. Aquest organisme havia d'actuar com a veritable govern de Catalunya. Els anarquistes no s'hi van negar, i el 21 de juliol de 1936 es va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, integrat per totes les organitzacions catalanes d'esquerra.
El 26 de setembre del 1936 es forma un govern d'unitat i, com a conseller primer, Josep Tarradellas (figura prevista en l'Estatut Interior de Catalunya, en la qual el president de la Generalitat podia delegar funcions).
- El Comitè Central de Milícies Antifeixistes es va autodissoldre l'1 d'octubre i es van reconèixer les institucions republicanes com a legítimes.
- Les principals forces polítiques a partir del 23 de juliol del 1936 van ser:
- Esquerres republicanes: ERC i Acció Catalana Republicana
- Partits marxistes: POUM i PSUC
- Sindicats: CNT-FAI, UGT i Unió de Rabassaires
CNT i POUM defensaven fer la revolució i la guerra.
PSUC, UGT i ERC volien primer guanyar la guerra i després farien la revolució.
- Aquesta revolució es va iniciar a principis de juliol i, després dels primers dies de lluita contra els insurrectes (19-21 de juliol), els treballadors van tornar a la feina, però els amos havien fugit o estaven amagats. Els treballadors es van quedar les empreses.
- Això va portar el moviment col·lectivitzador, que es va anar estenent a oficis individuals com els taxistes, barbers, etc. A diferència de la nacionalització, el treballador s'autogestionava i això va portar a la creació del Consell d'Economia de Catalunya (constituït per totes les forces polítiques catalanes).
- Aquesta organització va redactar el Decret de Col·lectivitzacions i Control d'Indústries i Comerços (que legalitzava la situació i establia normes).
- A Catalunya, la col·lectivització va ser poca perquè hi havia la petita i mitjana propietat.
- Les transformacions econòmiques van anar acompanyades d'altres mesures revolucionàries:
- Municipalització de les cases de lloguer
- Renovació en l'ensenyament
- Legislació que concedia la majoria d'edat als 18 anys
- Legalització de l'avortament durant els tres primers mesos de l'embaràs
(pàg. 254)
Els Primers Mesos a la Rereguarda Insurrecta
- La mort en accident del general José Sanjurjo (20 de juliol del 1936) va deixar els insurrectes sense un cap visible.
- La direcció de l'aixecament militar la portava la “Junta de Defensa Nacional” (composta per diversos generals i presidida pel més antic, Miguel Cabanellas), però en realitat cada general feia el que volia a la seva zona. Un cop es va veure que el cop d'estat es convertia en guerra, va haver-hi la necessitat d'un comandament únic i es va proclamar Francisco Franco cap d'estat i generalíssim (general en cap dels exèrcits, l'1 d'octubre).
- La primera mesura de Franco va ser la creació d'una “Junta Tècnica de l'Estat”, que emetia decrets i volia:
- Tornar les terres als propietaris expropiats
- Depurar els funcionaris propers a la República
- Fer marxa enrere en les reformes educatives
- Prohibir partits polítics i sindicats, excepte “La Falange” i la “Comunió Tradicionalista”
La Violència i la Repressió a la Rereguarda
- Aquest procés de revolució i reacció va ser molt repressiu contra els grups polítics i socials, barrejant-se odis personals i sectarisme ideològic.
- Es calcula que van perdre la vida unes 130.000 persones.
- A la zona republicana, tothom que donava suport a la revolta militar, simpatitzava amb empresaris, propietaris, etc., va sofrir una persecució constant.
- Des del punt de vista polític, aquesta repressió era injustificable perquè a Catalunya hi havia poquíssima gent que donés suport a la revolta. A més, la dreta catalana no va col·laborar directament en la revolta.
- Francesc Cambó va ser el principal promotor de la Lliga Catalana.
- Els assassinats i els incendis d'edificis religiosos van ser culpa de totes les organitzacions antifeixistes, d'una manera o altra. Menys al País Basc, la pràctica religiosa va ser prohibida.
- En la zona insurrecta també es va viure un clima de terror. Afusellaments sense judici de més de 2.000 persones a la plaça de toros de Badajoz, la repressió sagnant a Màlaga,...
Les Trajectòries Polítiques
A la Rereguarda Republicana
- Les derrotes militars dels primers mesos van evidenciar la necessitat de formar un govern unitari i de crear un exèrcit regular que substituís les milícies.
- José Giral va dimitir com a president i va ser substituït per Francisco Largo Caballero (setembre del 1936 - maig del 1937).
- Caballero va formar un govern d'unitat integrat per socialistes, republicans, comunistes i dos nacionalistes, un d'Esquerra Republicana de Catalunya i un altre del País Basc.
- El govern va anar recuperant lentament poders, però la marxa de la guerra va provocar molts enfrontaments en el si del govern, sobretot arran de la posició dels comunistes, que discrepaven de Caballero.
- Arran dels fets de maig de 1937, la crisi política a la rereguarda republicana es va precipitar. Hi va haver enfrontament armat entre el POUM i les forces d'ordre públic de la Generalitat, i també entre el PSUC i la UGT.
- El 2 de maig, Artemi Aiguader (conseller de Seguretat d'Interior) va ordenar l'ocupació de l'edifici de Telefònica (de la CNT) per limitar els anarquistes. Però es van resistir amb armes i, durant sis dies, Barcelona va estar plena de barricades i hi va haver enfrontaments amb 500 morts. Això va fer que es suprimís les competències sobre seguretat de la Generalitat.
- Llavors, els comunistes van precipitar la crisi i volien que el POUM es dissolgués i que Caballero renunciés. Però ell no va voler i Azaña el va destituir i va encarregar la presidència a Juan Negrín.
- Amb Negrín, la influència dels comunistes en el govern i en l'exèrcit va augmentar progressivament. Ell va orientar la política a resistir fins al final, a enfortir l'estat i a potenciar un exèrcit popular amb l'ajut d'Indalecio Prieto i Vicente Rojo.
- Negrín va plasmar en un programa amb tretze punts la seva política, però Franco hi va respondre amb l'exigència de la rendició incondicional.
A la Rereguarda Insurrecta
- Al bàndol insurrecte, ningú no discutia la primacia militar de Franco, però en el terreny polític també hi havia discrepàncies difícils entre la FE de las JONS i la Comunió Tradicionalista.
- Les tensions polítiques en aquest bàndol també van ser constants. Després que es produís un enfrontament a trets entre faccions de falangistes, Franco va reaccionar i, el 19 d'abril, va promulgar un decret d'unificació, segons el qual es creava un únic partit feixista, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, al qual se sotmetien la CEDA, la Comunió Tradicionalista i la Falange. Franco era el cap d'aquest nou partit.
- Llavors van quedar establerts els suports ideològics del que més tard seria el franquisme.
- A tot plegat cal sumar el suport de la jerarquia eclesiàstica. Els bisbes espanyols, presidits per Isidre Gomà, van qualificar l'aixecament militar de croada cristiana, amb la qual cosa el legitimaven davant l'opinió catòlica internacional.