Guerra Civil 1936 a Catalunya: alçament, revolució i col·lectivitzacions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,5 KB
L'esclat del conflicte
Els mesos que van precedir la guerra van ser de forta tensió entre forces socials i polítiques. L'església, els grans burgesos i els grans propietaris eren contraris al govern d'esquerres per les reformes que feia. Enmig d'aquesta inestabilitat, el general Sanjurjo de seguida va trobar suports per a la conspiració entre els militars monàrquics conservadors.
L'alçament va començar el 17 de juliol de 1936 i es va anar estenent. L'exèrcit africà, amb Franco al capdavant des del dia 19, era el més preparat i va ser determinant per al cop d'estat i la guerra. El cop, però, va fracassar a les grans ciutats, fins i tot a Madrid, on la Guàrdia Civil es va mantenir fidel.
A Barcelona
A Barcelona el cop va començar el 19 de juliol quan els insurrectes van intentar controlar punts claus de la ciutat. La Generalitat comptava amb la Guàrdia d'Assalt i part de la Guàrdia Civil, que finalment es va decantar pels republicans i va ajudar a sufocar els insurgents. Al llarg del dia 19, obrers armats, guàrdies d'assalt i civils van anar recuperant els diferents llocs amb la col·laboració de la CNT-FAI.
La Catalunya revolucionària
La població armada que circulava per pobles i ciutats després de la revolta constituïa una força paral·lela al govern. La pèrdua del control dels carrers per les forces d'ordre públic va fer que diversos grups radicals iniciessin un seguit d'accions violentes i assassinats contra els "enemics de la revolució" (crema d'esglésies, per exemple). L'exèrcit gairebé havia desaparegut després de la insurrecció.
La Generalitat es va adonar que calia comptar amb els anarquistes per recuperar el control i es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que coordinava les accions de les diferents organitzacions. Es va avançar cap a l'Aragó recuperant zones perdudes i tot d'oportunistes van aparèixer al front, molestant més que no pas altra cosa.
Les col·lectivitzacions
A partir del dia 21 els obrers es van anar reincorporant als llocs de treball i es van trobar moltes fàbriques sense patró perquè havien estat assassinats o havien fugit. Els obrers es van trobar amb molt de poder econòmic de sobte i es va crear el decret de col·lectivització per a regular-lo, provocant molts conflictes amb els patrons que s'hi negaven.
Bàndols implicats i implicacions internacionals
Espanya va quedar dividida, amb els territoris més urbanitzats i industrialitzats sota control de la República i els més agrícoles sota control nacional. Inicialment la República comptava amb més territori i controlava gairebé totes les grans ciutats. Els nacionals comptaven amb el suport de les tropes africanes i gran part de la infanteria peninsular. L'aviació, en canvi, era favorable a la República. Els nacionals van rebre suport de l'església i dels sectors més conservadors, i la República va mobilitzar una part de l'exèrcit, les forces de seguretat i els sectors populars.
Implicacions internacionals
Els règims feixistes europeus (Alemanya, Itàlia i Portugal) van donar suport al franquisme per afinitat ideològica i van facilitar tropes i armament per a la guerra. Els demòcrates europeus eren afins a la República però, tot i així, es van mantenir al marge amb el Comitè de No-intervenció, que volia evitar obrir una guerra generalitzada a Europa. Només la URSS va ajudar militarment la República, juntament amb alguns voluntaris estrangers.
La zona republicana
Inicialment el territori republicà va quedar controlat per diferents forces revolucionàries que es van dividir degut a accions revolucionàries. Molts consideraven que calia mantenir la unitat i el poder es va centralitzar i reforçar. La Generalitat va assumir competències no previstes degut a la nova situació (gestió de ports, ferrocarrils...) i això va provocar tensions amb el govern central.
Es va crear un nou govern a Catalunya que incloïa la majoria de forces polítiques i sindicals. Ràpidament es van dividir entre els que defensaven la continuació de la revolució (CNT-FAI) i els que volien mantenir l'ordre públic (ERC i comunistes).
Fonts i organismes esmentats apareixen destacats en negreta per facilitar la lectura i millorar l'indexació SEO del contingut.