Guerra Carlina i Crisi del Segle XIX a Espanya

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,21 KB

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

La Primera Guerra Carlina va ser un conflicte entre dos candidats a la successió al tron d'Espanya: Carles Maria Isidre (carlins, absolutistes) i Isabel II (isabelins, liberals moderats, recolzada per Maria Cristina i Espartero). Els isabelins van guanyar amb el Conveni de Bergara (1839).

Etapes de la Guerra:

  • Primera etapa (1833-1835): El general Zumalacàrregui va aconseguir conquerir Tolosa, Durango, Bergara i Eibar, però va morir en el setge de Bilbao (1835), fet que va significar una gran pèrdua per als carlins.
  • Segona etapa (1836-1840): La guerra es va inclinar a favor dels liberals a partir de la victòria del general Espartero a Lutxana (1836). La feblesa del carlisme va provocar discrepàncies internes. Finalment, el general Maroto va signar el Conveni de Bergara (1839) amb Espartero, que establia el manteniment dels furs bascos i navarresos.

El Progressisme i la Regència de Maria Cristina

Els progressistes tenien una forta influència en la milícia nacional. El 1835, Maria Cristina va encarregar el govern al liberal progressista Mendizábal, qui va iniciar la reforma de l'Estatut Reial. Com a resposta, van esclatar revoltes a favor de la Constitució de 1812, i Maria Cristina la va restablir el 1836, lliurant el poder a Calatrava.

Desmantellament de l'Antic Règim (1836-1837):

  • Reforma agrària liberal: Consagrava la propietat privada i la lliure disponibilitat de la terra.
  • Dissolució del règim senyorial: Pèrdua del poder polític dels senyors.
  • Desvinculació: Lliure disponibilitat de la terra.
  • Desamortització: Expropiació de terres de l'Església per part de l'Estat.

La Constitució de 1837

La Constitució de 1837 proclamava la sobirania nacional, els drets ciutadans, la divisió de poders i la no confessionalitat de l'Estat. Establia dues cambres legislatives (Congrés i Senat) i atorgava amplis poders a la Corona. Altres lleis importants van ser la Llei d'Impremta (1836) i la Llei Electoral (1837).

L'Alternança de Poder (1837-1843)

La intervenció dels generals Espartero, Narváez i O'Donnell va ser determinant en els governs entre 1837 i 1843.

  • Moderats (1837-1840): Van proposar la Llei d'Ajuntaments, que donava a la Corona la facultat de nomenar els alcaldes.
  • Espartero (progressista, 1840-1843): Va dissoldre les juntes revolucionàries i va convocar eleccions. Malgrat la seva popularitat, va governar amb autoritarisme.

Agrupacions Polítiques

  • Moderats: Defensaven la monarquia, l'ordre i el poder de l'Església.
  • Progressistes: Defensaven la sobirania nacional i el poder legislatiu.
  • Demòcrates i republicans: Defensaven el sufragi universal i un canvi de model polític.

La Constitució de 1845 i la Revolta de 1854

La Constitució de 1845 va recollir les idees del moderantisme. El rebuig a aquesta constitució va desembocar en la Revolta de 1854, liderada per O'Donnell, que va formar la Unió Liberal. Espartero va tornar a la presidència i es van impulsar reformes econòmiques, com la nova Llei Desamortitzadora (1855) i la Llei General de Ferrocarrils (1855).

Crisi Econòmica i Malestar Social

La crisi financera, agreujada per la crisi industrial a Catalunya i la crisi de subsistències, va generar un fort malestar social. O'Donnell va ser destituït el 1866, i el Partit Moderat va continuar governant.

El Pacte d'Ostende i la Revolució de 1868

El 1866, progressistes i demòcrates van signar el Pacte d'Ostende, que proposava la fi de la monarquia isabelina. La Revolució de 1868, liderada per Prim i Serrano, va obligar Isabel II a exiliar-se.

La Constitució de 1869 i la Regència

Es van convocar eleccions a Corts Constituents, que van guanyar els republicans federals. La Constitució de 1869 establia la sobirania nacional, el sufragi universal masculí i una àmplia declaració de drets i llibertats.

El Republicanisme Federal i els Conflictes Armats

La Constitució de 1869 no va satisfer totes les demandes populars. Es va generar una forta conflictivitat social i van sorgir conflictes armats, com la insurrecció carlina i la guerra de Cuba.

Amadeu de Savoia i la Proclamació de la República

Amadeu de Savoia va ser elegit rei el 1870, però la seva defensa més fidel, el general Prim, va ser assassinat. Davant la renúncia d'Amadeu, es va proclamar la República.

La Primera República (1873-1874)

La República va néixer amb poc suport. Es van convocar eleccions, que van guanyar els republicans federals. La República federal va intentar impulsar reformes, però es va trobar amb l'oposició de diversos sectors i amb conflictes interns, com la insurrecció cantonal. La inestabilitat política i social va portar a la fi de la República amb el cop d'estat del general Pavía el gener de 1874.

Entradas relacionadas: