La Primera Guerra Carlina i la Crisi del Règim Isabelí (1833-1868)

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

Dues Opcions Enfrontades

Els insurrectes van proclamar rei el príncep Carles Maria Isidre i van confiar-li la defensa de l'absolutisme i de la societat tradicional. Començava així una llarga guerra civil que va enfrontar els defensors de l'Antic Règim i els partidaris d'iniciar un procés reformista de caràcter liberal.

El Carlisme: Ideologia i Base Social

El Carlisme es presentava com una ideologia tradicionalista i antiliberal, hereva de moviments similars anteriors. Sota el lema "DÉU, PÀTRIA I FURS" es van agrupar els defensors de:

• La legitimitat dinàstica de Carles M. Isidre.
• La monarquia absoluta.
• La preeminència social de l'Església.
• El manteniment de l'Antic Règim i del sistema foral particularista.

Entre els dirigents del carlisme hi havia un gran nombre de membres del clero i una bona part de la petita noblesa rural. Els carlins van aconseguir una forta implantació a les zones rurals del País Basc, Navarra i una part de Catalunya, Aragó i València, on comptaren amb una àmplia base social pagesa.

Molts carlins eren petits propietaris empobrits, artesans arruïnats i arrendataris emfitèutics que desconfiaven de la reforma agrària defensada pels liberals, temien que els fessin fora de les terres que conreaven i es malfiaven dels nous impostos estatals. A més, s'identificaven amb els valors defensats per l'Església, que associaven amb la defensa de la societat tradicional.

La Causa Isabelina i el Suport Liberal

La causa isabelina va tenir en un primer moment el suport d'una bona part de l'alta noblesa i dels funcionaris, així com d'un sector de la jerarquia eclesiàstica. Però, davant la necessitat d'ampliar aquesta base social per plantar cara al carlisme, la regent Maria Cristina es va veure obligada a aconseguir l'adhesió dels liberals. D'aquesta manera, i per comprometre la burgesia i els sectors populars de les ciutats en la defensa de la seva causa, Maria Cristina va haver d'acceptar les demandes liberals que exigien la fi de l'absolutisme i de l'Antic Règim.

Conceptes Clau del Període Liberal

Bullangues

Revoltes de caràcter popular que es van produir als anys 30 del segle XIX a Catalunya.

Juntes

Organismes de tipus burgès i popular sorgits en l'època de la Guerra del Francès. Juntament amb la Milícia Nacional, van ser l'instrument principal de progressistes i demòcrates per mobilitzar el poble i forçar un canvi de règim polític.

Els Moderats

Els moderats es definien ells mateixos com a "persones d'ordre" i eren un grup heterogeni format per terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors, juntament amb restes de la vella noblesa, l'alt clero i els alts comandaments militars.

Els Progressistes

Els progressistes es consideraven els "defensors de la llibertat". A les seves files hi predominava la mitjana i la petita burgesia, l'oficialitat mitjana de l'exèrcit i les classes populars urbanes (artesans, comerciants, professionals liberals), que tenien com a denominador comú l'esperit de reforma.

Fi del Sistema Isabelí (1856-1868)

Els Governs Unionistes (1856-1863)

El nou govern d'O'Donnell (Unió Liberal) va intentar un equilibri entre moderats i algunes propostes progressistes. L'executiu va intentar revitalitzar el joc parlamentari i es va aconseguir una estabilitat interior relativa, estimulada per una etapa de prosperitat econòmica i les accions ferroviàries a la borsa.

A nivell exterior, es va dur a terme una política de prestigi internacional amb tres campanyes destacades:

1. Expedició a Indoxina amb l'ajuda de França.
2. Intervenció a Mèxic.
3. Campanyes militars al Marroc (motiu de les fronteres), amb les batalles de Tetuan i de Castillejos.

La Crisi Final i la Repressió (1863-1868)

A partir de 1863 van aparèixer governs inestables. O'Donnell va presentar la dimissió i els moderats van pujar al govern (Narváez), imposant formes autoritàries de govern i una forta repressió sobre els opositors.

L'any 1866 es va produir la Insurrecció dels sergents de la Caserna de San Gil (amb suport dels progressistes i demòcrates), que va resultar en 66 afusellaments per part del govern i un miler de presoners. Tot això va agreujar la situació del govern, coincidint amb una greu crisi de subsistència. A partir d'aquí, amplis sectors de la societat van donar suport a favor d'un pronunciament.