Grups Comunistes i Extraparlamentaris a Espanya (1956-1993): Anàlisi Històrica

Grups Comunistes i Extraparlamentaris a Espanya (1956-1993)

El PCE (Partit Comunista d'Espanya) va experimentar una Reconciliació Nacional el 1956.

PCE (M-L) i FRAP

• PCE (M-L) + FRAP: Fundats el 1964. Inicialment vinculats a Diari Proletario i l'Oposición Sindical Obrera. Van passar de ser pro-Mao a pro-Albània. Defensaven el concepte de yanquifranquisme i la guerra popular.
• El 1971 es consolida el FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota). Tres dels seus membres van ser assassinats el 1975. El FRAP es va dissoldre el 1978, tot i que es va legalitzar el 1981 i es va dissoldre definitivament el 1992.

Bandera Roja

• Fundada el 1968. El 1973 van impulsar l'OCE-BR (Organització Comunista d'Espanya - Bandera Roja).
• Posició: Maoisme i participació d'intel·lectuals. Van defensar l'abstenció a la Constitució.
• El 1989 es van integrar al PCE-PSUC.

PCE(i) i PTE

• Escissió del PSUC el 1967. Es van dividir entre sectors ultranacionalistes i evolucionistes (que pactaven amb el PCE).
• El 1968 hi va haver una escissió interna que va donar lloc a Bandera Roja. Ideològicament, seguien Lenin, Stalin i Mao.
• El 1973 van participar a l'Assemblea de Catalunya i el 1974 van entrar a la Junta Democràtica, canviant posteriorment a la PTE (Partit dels Treballadors d'Espanya).
• Van abandonar CCOO i es van integrar a la CSUT (Confederació Sindical Unitària de Treballadors). Van votar SÍ crític a la Constitució.
• Creien que obtindrien representació parlamentària, però no va ser així. El 1979 es van fusionar amb l'ORT per formar el PT (Partit dels Treballadors), que va fracassar i es va dissoldre el 1980.

ORT (Organización Revolucionaria de Trabajadores)

• Es van fundar a partir de les VOJ (Vanguardias Obreras Juveniles), obrers catòlics, i van crear l'AST (Acción Sindical de Trabajadores).
• Ideologia: Cristians, llibertaris, comunistes i antitotalitaris. L'AST (sindicat) va crear el partit ORT.
• Objectiu: Primer, revolució democràtica, després socialista.
• El 1975 es van unir a la PCD (Plataforma de Convergència Democràtica) i el 1976 a la CD (Coordinació Democràtica - Platajunta). Es van retirar de CCOO.
• L'ORT va crear el SU (Sindicato Único). Van votar SÍ crític a la Constitució.
• Creien que obtindrien representació parlamentària, hahahaha. Finalment, es van fusionar amb la PTE el 1979 per formar el PT, que va plegar el 1980.

LCR (Lliga Comunista Revolucionària)

• Fundada el 1970, fruit d'una escissió, i es van definir com a trotskistes.
• Ideologia: Antiestalinistes i anti-CCOO. Van patir una escissió per decidir si participar o no en les institucions.
• El 1972 es van crear la LC i la LCR. La LCR es va fusionar amb ETA VI per formar LCR-ETA VI, després van tornar a ser LCR, i el 1978 es van reunificar amb LC per formar la LCR definitiva.
• Objectiu: Revolució socialista, no democràtica. Més tard, van parlar de "ruptura radical".
• No van participar en espais unitaris, considerant-los "burgesos". Van votar NO a la Constitució. Es van centrar en moviments socials.
• El 1991 es van fusionar amb el MC per formar Izquierda Alternativa, que va fracassar i es va dissoldre el 1993.

MCE (Movimiento Comunista d'Espanya)

• Origen el 1967 com a ETA-berri (nova). Sector obrerista, influència de Cuba i Lenin.
• El 1969 Etaberri va canviar a Komunistak-MCV. El 1970 eren maoistes.
• El 1971 es van fusionar amb l'Org. Com. Zaragoza i el 1972 van fundar el MCE. Defensaven la guerra popular.
• Sempre van estar dins de CCOO, tot i tenir friccions amb el PCE. El 1974 van abandonar el maoïsme per centrar-se en la revolució socialista.
• Van criticar la Junta, però van entrar a la Plataforma i a la CD (Platajunta). El 1976 van eliminar la 'E' del nom, passant a ser MC.
• Constitució: Abstenció. Prioritzaven els moviments socials.
• El 1991 es van fusionar per formar Izquierda Alternativa, fracàs que va portar a la dissolució el 1993.

OICE (Organización Izquierda Comunista d'Espanya)

• Fundada el 1974. No eren unitaris.
• Es van crear a partir de les revistes ¿Qué hacer?, fruit d'una escissió del FOC (Front Obrer de Catalunya, que a Espanya era FLP).
• El 1971 van crear els Círculos de formación de cuadros, que van evolucionar als Círculos Obreros Comunistas (COC). Es van unificar per formar l'OICE.
• Defensaven les comissions obreres anticapitalistes, però van entrar a CCOO. El 1977 van eliminar la 'E' del nom.
• Es van radicalitzar cap al marxisme-leninisme i van entrar al MC, que posteriorment es va fusionar amb Izquierda Alternativa.

PCE (R)

• Fundat el 1975 amb el suport de gent del FRAP i el PCE (M-L).
• Data clau: 1 d'octubre de 1975. Ideologia marxista. Figura destacada: Camarada Arenas.
• Es van caracteritzar per l'ús d'atemptats i molta violència.

Autors i Conclusions

Perspectives dels Autors

• Carmen Laiz (La lucha final, 1995): Considera que hi havia "cossos estranys" que volien entrar a l'antifranquisme per implantar el socialisme, provinents del mateix antifranquisme.
• Josep Maria Roca (Proyecto radical, 1994): Critica els tòpics, la poca connexió amb la realitat, el sectarisme i el dogmatisme, assenyalant que eren grups formats per estudiants i no tant per obrers.

Avaluació Final

Aquests grups van suposar un trencament, però no total, quedant sovint fora de joc. Van ser pioners en temes com el feminisme, l'antimilitarisme i l'ecologisme.

Conclusions per Enfocament

• Consens: ORT, PTE (enfocats als Moviments Socials).
• Conflicte: LCR, MCE (enfocats al conflicte social).
• Conflicte Obert: ETA, PCE (R) (enfocats a la lluita armada).

Segons Cotarelo, es tracta de "derrotadas tristes, sin pena ni gloria". Muntada i Wilhemi assenyalen la falta de context general per a tothom, centrant-se massa en Madrid, la qual cosa és un error.

La LCR va aplicar el mètode HGR, amb l'objectiu de "destruir el PCE". Es va generar una gran tensió al PCE entre els somnis revolucionaris i la necessitat d'unitat antifranquista.

Lema general: "Mucha lucha, mucho trabajo y algunas ideas".