. Quin grup social es desenvolupa al mateix temps que el comerç i les ciutats?

PAPER DEL PATI EN ARQ DOMESTIQUES, Polí, RELI. CATAL HÖYUK Çatal Höyuk neolític: primer assentament caracteritzat per no tenir carrers, era simplement una agrupació d’edificis que creaven una gran construcción, conformada per cubicles amb una habitació (on es vivia, dormia, i menjava), una part pels animals i una zona dedicada a la religió amb un altar on només hi podria entrar el patriarca. Les parts d’accés estaven situades a la Teulada, construïdes amb fusta i fang i una escala que permetia baixar a l’habitatge. El trànsit era per teules ja que no hi havia carrers. Tots els espais que es desenvolupaven al llarg del temps no tenien organització, estaven disposats de forma caòtica. Tota aquesta ciutat era com una fortificació sense muralles.   

DIF ENTRE TEIXIT URBÀ DE ANTIGUES C GREGUES, MILETO

Mileto hipodàmica: Hipòdam és el primer “urbanista” de la historia occidental i que desenvolupa las idees de l’època de l’estructura urbana irregular i crea un traçat amb carrers regulats i al centre de la retícula ortogonal hi situa l’àgora. El seu esquema urbà ideal de Milet es tracta d’un traçat sobre una retícula ortogonal subdividida en tres zones destinades a usos diversos: una consagrada a la divinitat, una altra a la pública i la tercera per les propietats individuals. Aquesta retícula hipodàmica es centra en l’àgora (lloc simbòlic de les reunions, assemblea popular) com si la retícula convergís en un espai comú. 

CATAL HÖYUK MURALLA

Al aparèixer la muralla en les antigues Ciutats va comportar una sèrie de canvis i van aparèixer noves formes de Organització ciutadana. Abans de la muralla, les ciutats havien de defensar-se D’atacs externs, i ho aconseguien amb la organització de la ciutat, posant Cases una al costat de l’altra creant una fortalesa. Com a Çatal Höyuk, on es Circulava pels sostres aconseguit així una posició avantatjosa militar. Inventada la muralla, no hi ha aquesta necessitat, llavors les cases es Comencen a separar i es creen espais entre elles (carrers).  Amb el posterior desenvolupament de la muralla, és a dir, un mur alt i Gruixut fet amb pedra que rodeja tota la ciutat, l’organització es va anar Canviant. Gràcies a la muralla que els defensava ja no calia unes cases Laberíntiques on els possibles atacants es poguessin perdre, d’aquesta forma Neixen els carrers i es disposa de més espais lliures per les activitats de la Població com ara el comerç.

CIUTAT MESOPOT I ZIGGURAT

Les ciutats mesopotàmiques es comencen a organitzar, el fet de tenir la ciutat emmurallada permetia la vialitat a la ciutat, creant carrers, places, ... No obstant, la perifèria seguia sent caòtica, amb barris on vivia la gent del poble.  La ciutat de Babilònia, construïda sobre una gran plana i rodejada amb doble murs defensius de 7m d’amplada i un gran fossat connectat al riu que la rodejava Els babilonis construïen temples esglaonats “ziggurats” als centres de les ciutats, també emmurallat, eren el centre cultural, religiós i polític, però eren inaccessibles per la gent del poble.

CREIXEMENT TEMPLE EGIPCI I VIALITAT + dibuixos

Junt a les piràmides sempre hi havia una petita construcció: el temple.
Això és degut a que els faraons enterrats havien de tenir sacerdots per velar la seva mort i on els fidels hi feien les seves ofrenes. Les ampliacions d'aquest temple sempre anaven de la façana principal cap endavant, creant així una nova façana principal. Per tant l'espai més sagrat era amb alçada menor, on es disposava l'altar. El creient entrava i a cada pas avançava cap a un espai més sagrat ja que s'apropava a l'altar, allà es podia purificar. El temple constava d'un espai simètric, endreçat amb una sèrie de combinacions d'espais exteriors i interiors. En secció: es poden veure que les parts més baixes són les primeres que s'havien construït, és a dir, les més antigues ja que no constaven de tècniques avançadés que permetessin grans altures en un principi. En planta: podem veure un eix longitudinal que conforma una gran avinguda mitjançant la uníó del temple amb la ciutat. Aquesta avinguda era anomenada avinguda dels carrers "Luxor".

PIRÀMIDE I ZIGGURAT

Ziggurat apareix dintre de les ciutats, sent accessible per als “vius”. La part més important es troba d’alt d’un pedestal i és un temple (Hierofania) on només hi puja el sacerdot una vegada a l’any per fer el ritual. El Ziggurat es dedicat al déu a qui pertany la ciutat.  Piràmide: Apareix enmig del desert a la necròpolis i era inaccessible per als vius “ciutat dels morts”. Era la tomba del faraó, amagada a dins i a baix de la construcció, i seria la seva casa eterna. 

STOA I ÀGORA

La stoa grega és una construcció senzilla que consta d’un espai arquitectònic cobert, de planta rectangular allargada, conformada mitjançant unes columnes, pilars i altres suports (columnata). Era un dels espais públics de la urbanització grega i la seva localització normalment era l’àgora (la plaça pública de les ciutats gregues). Com que és un espai cobert, dotava de protecció del sol i pluja, sent així un espai idoni per la vida social de les comunitats mediterrànies i, a vegades, també feia de funció comercial, allotjant els llocs de comerç. A la stoa d’Atenes “Stoa Pecile”, el filòsof Zenó de Cítion impartia els seus ensenyaments als seus deixebles. L’àgora era la denominació que a la Antiga Grècia es designava a la plaça de les ciutats. Era un espai obert, centre del comerç/mercat (ja que era on es realitzava l’activitat comercial), de la cultura (ja que estava relacionada amb els santuaris religiosos i activitats d’entreteniment com festes, joc i teatre) i la política de la vida social dels grecs (que era on els ciutadans es reunien per discutir sobre els problemes de la comunitat). Aquesta plaça estava normalment rodejada pels edificis privats i públics més importants (Pritaneos: oficines administratives, Bouleterión: edifici per reunions) i per uns pòrtics que s’anomenaven Stoas. En general, els grecs construïen les àgores de forma quadrada i galeries per passejar-hi. L’àgora d’Atenes era travessada diagonalment per la Via de les Panatenees, que s’iniciava al santuari d’Eleusis i anava directament a l’Acròpolis.