. Quin grup social es desenvolupa al mateix temps que el comerç i les ciutats?

La ciutat romana

De vegades, quan els romans conquerien un territori, s'establien en ciutats que ja existien i les adaptaven a la seva forma de viure. Tanmateix, el més habitual era construir ciutats de nova planta, generalment a prop dels nuclis habitats pels indígenes. Acostumaven a situar-les a la plana en comptes de dalt dels turons, com la majoria de les ciutats dels ibers per als quals la defensa constituia una obsessió. Les colônies romanes noves eren edificades i pensades seguint el model de Roma.  Per bastir la ciutat, els romans escollien llocs que havien de complir un seguit de condicions: estar envoltats de camps de cultiu; disposar d'un bon abastiment d'aigua i de terrenys fäcilment drenables per evitar inundacions i malalties; tenir unes condicions climàtiques i estar ben comunicats.

Quan es va fundar Barcino se n sa tenir en compte la situació, al mig de la plana que hi ha entre els rius Besos i Liobregat. El fet de poder portar aigua potable des del
Besós i des de la serra de Collserola, i la proximitat de la via Augusta. Les ciutats de nova creació seguien un disseny rectangular dividit per dos carrers perpendiculars (cardo maximus i decumanus maximus).
Els traçats rectilinis de les vies principals servien de referència per a la divisió racional del territori cultivable dels voltants.

Es delimitaven quadrícules de camp conreable d'unes 50 hectárees, gue pertanyien a un, a dos o a més propietaris. Aquesta operació era duta a terme per tecnics especiaitzats, els gromatici, que usaven un instrument anomenat groma. Es feia una placa de bronze de la zona dividida i, mentre una copia quedava in situ, una altra era enviada a Roma. Aquests territoris s anomenaven centuriatio quan eren assignats als colons enviats als territoris conquerits

A partir de l'encreuament dels dos carrers principals, es traçaven els altres en paral lel, seguint l'anomenat disseny hipodàmic.

Tot i aixi, les muralles d'algunes ciutats seguien sovint un traçat irregular perquè s'adaptaven a les condicions del terreny. A les ciutats de nova planta es pot veure clarament la predilecció dels romans per la simetria i la simplicitat del traçat en contraposició amb l'urbanisme de la ciutat de Roma, que havia crescut de manera desordenada.

El ritual que seguien els romans quan fundaven les ciutats constava de tres fases: la inauguratio que era la consulta als déus abans de fundar la ciutat;
la limitatio que consistia en traçar un solc amb l’arada q arrossegaven una vedella i un brau blancs junyits. Quan arribaven on havia de ser la porta, aixecava l’arada i no s’hi feia solc, per traçar la línia que seguiria la muralla al voltant del centre que havia marcat el gromàtic i assenyalaven nord-sud i est-oest d’acord amb l’òrbita del Sol,  que eren les orientacions dels carrers principals el cardo maximus i el decumanus maximus. Finalment tenia lloc la conseratio, cerimònia en què d’oferia un sacrifici.

En qualsevol ciutat romana  distingim tres parts: l’area privada, habitatges de tota mena amb cases unifamiliars (domus) i edificis de pisos (insulae); l’àrea religiosa, temples i àrea pública, dedicada a satisfer necessitats dels ciutadans.

L’àrea pública

En l’encreuament del cardo maximus i el decumanus maximus, el centre a partir del qual es traçava la xarxa viària, hi havia el fòrum. Era un lloc important per als romans

El fòrum de Pompeia: era un rectangle de costats llargs envoltats per un pórtic de dos pisos. A un extrem, el temple principal i a l’altre, la cúria, i els edificis dels magistrats de la ciutat. A les bandes hi havia la basílica i altres edificis.

Sovint a la seva entrada del fórum hi havia arcs de triomf, s’hi col·locaven estàtues de personatges importants damunt de pedestals, columnes honorífiques, tribunes per als oradors...Aquesta era la veritable zona de comerç, d’intercanvi i d’administració de justícia i de conversa.

Els magistrats (administradors de la justícia) instal·laven al fòrum els seu tribunal, però els dies de mal temps es traslladaven a la basílica, on van fixar la seu. La basílica era un edifici allargat, estava dividit en naus per fileres de columnes, amb un absis circular a un extrem. El cristianisme al s.IV va adoptar el edifici com a temple.