El grup escultòric del Laocoont: Anàlisi i significat

Laocoont i els seus fills: Fitxa tècnica

• Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes.
• Cronologia: Segles III-II a.C.
• Tipologia: Escultura exempta.
• Material: Original de bronze, còpia romana de marbre.
• Mides: 2,42 m.
• Estil: Hel·lenístic grec.
• Tema: Mitològic.
• Localització: Museus Vaticans.

Descripció de l'obra

Grup escultòric format per tres figures masculines nues: un home adult i dos joves, que lluiten per alliberar-se de l'atac de dues serps.

Composició i estil

La composició és oberta i es basa en una estructura triangular que inclou els tres caps, amb una diagonal marcada que va des del colze del pare fins al terra. L'obra destaca pel seu gran dinamisme, accentuat per les línies ondulades de les serps i l'acció violenta representada.

Els cossos presenten una forta contorsió i una musculatura en tensió. Les cares mostren una gran expressivitat, allunyant-se de la serenitat clàssica per transmetre pathos (patiment), especialment en el rostre del pare, que sembla a punt d'emetre un crit. L'escultura presenta frontalitat i una gran unitat compositiva, aconseguida gràcies a les serps que envolten i lliguen les tres figures.

Funció i significat

Els autors, Agesandre i els seus fills, sovint representaven escenes mitològiques vinculades a la Ilíada i l'Odissea d'Homer. Aquesta obra narra el moment en què dues serps devoren Laocoont i els seus fills:

• Versió troiana: Laocoont, sacerdot de Troia, va intentar advertir el seu poble sobre el perill del cavall de fusta. La deessa Atena, per afavorir els grecs, va enviar les serps per silenciar-lo.
• Versió d'Apol·lo: Laocoont, sacerdot d'Apol·lo, va ser castigat pel déu per haver-se casat contra les seves ordres.

La funció de l'obra era principalment decorativa i estètica. Durant l'època, era habitual que les classes benestants adquirissin grups escultòrics per decorar les seves residències; de fet, l'obra va ser trobada a la Domus Aurea de Neró.