Per què és més gruixuda la paret del ventricle esquerre?

CARDIOVASCULAR

Anatomia del cor

– A l’aurícula dreta hi entren les venes cava superior i inferior, ja sigui

soles o en un tronc comú, i el si coronari.

– A l’aurícula esquerra hi entren les quatre venes pulmonars.

– Del ventricle dret en surt l’artèria pulmonar.

– L’artèria aorta surt del ventricle esquerre.

·Provoca una impressió en el pulmó esquerre anomenada impressió cardíaca.

– Envà interauricular. Separa entre si ambdues aurícules i està format per dos segments que s’uneixen entre si en el moment del naixement.

– Envà interventricular. És l’envà que separa entre si ambdós ventricles. Al contrari que l’interauricular, aquest és únic.

Vàlvules auriculoventriculars. Se’n distingeixen dues:

• Vàlvula tricúspide, anomenada així per presentar tres pics.Separa l’aurícula dreta del ventricle dret.

• Vàlvula mitral o bicúspide, anomenada així perquè recorda la mitra dels bisbes. Separa les dues cavitats esquerres.

– Vàlvules arterials, anomenades també semilunars degut a la seva forma.Se situen en el con d’ejecció d’ambdues artèries.

·El cor està dins d’una “bossa” de teixit conjuntiu que el recobreix en la seva totalitat, prolongant-se fins a la sortida dels grans vasos, i que s’anomena pericardi. Aquest té dues capes:

– Capa externa o parietal. És una capa dura de consistència fibrosa.

– Capa interna o visceral. És una capa serosa.

El cor pròpiament dit està format per tres capes que, de fora cap endins.

– Epicardi. Capa de teixit conjuntiu i greix que recobreix el cor.

– Miocardi. És la capa muscular, més gruixuda en els ventricles —sobretot en l’esquerre— que en les aurícules.

– Endocardi. Capa prima que recobreix les cavitats cardíaques per dins, així com els músculs papil·lars i totes les estructures intracardíaques.

Anatomia del sistema vascular

Està format per una xarxa que porta la sang que surt del cor a totes les cèl·lules de l’organisme i en recull els productes de residu, portant-los de nou al cor.

– Vasos arterials. En la circulació major, els vasos arterials surten del cor i porten sang oxigenada als teixits, mentre que en la menor transporten sang sense oxigenar, com ocorre amb l’artèria pulmonar i les seves branques. Depenent del calibre del vas, es parla d’artèries, arterioles i capil·lars arterials. Les artèries tenen capacitat de contracció, ja que presenten múscul llis en la seva paret.

– Vasos venosos. Es diferencien dels arterials en què tots arriben al cor.En la circulació major, transporten sang sense oxigenar des dels teixits al cor, mentre que en la menor porten sang oxigenada al cor des dels pulmons.

Sistema limfàtic. S’encarrega de retornar la limfa a la sang, juntament amb les substàncies que ha anat incorporant.

La limfa és un líquid que està format pel greix que s’absorbeix durant la digestió dels aliments a l’intestí prim i pels excessos de líquid extracel·lular.

Fisiologia de la bomba cardíaca

– Sístole. És el moviment que fa contraure el múscul del cor i, per tant, envia la sang d’una cavitat a una altra o a l’exterior del cor.

– Diàstole. És el moviment que segueix a la sístole i es caracteritza per una relaxació de les parets cardíaques.

Fisiologia del sistema vascular

– Circulació major. Porta sang oxigenada des del cor als teixits perifèrics.

– Circulació menor. És la que permet l’oxigenació de la sang.

Patologia cardíaca

Insuficiència cardíaca. Situació en què el cor és incapaç d’enviar adequadament

la sang a la resta de l’organisme, ja sigui per una fallada com a

bomba o com a múscul.

– Patologia coronària. Constitueix la segona causa de mortalitat en el

món occidental, per sobre del càncer i per sota dels accidents de trànsit.

Angina de pit (angor pectoris). Es produeix per les mateixes causes que

l’infart, però l’obstrucció del vas no és completa

– Hipertensió arterial. És també una de les malalties més freqüents en la

nostra societat.

– Arítmies. Són els trastorns del ritme cardíac. Destaquen els següents:

•Bradicàrdia.•Taquicàrdia.•Flutter.• Fibril·lació.• Extrasístoles.• Bloqueigs.

– Altres patologies. Són menys freqüents.

Patologia vascular

Arteriosclerosi. És un procés pel qual es forma a les parets arterials una placa formada per colesterol, greixos, plaquetes i altres substàncies que obstrueixen totalment o parcialment el pas de la sang a través d’una artèria.

– Trombosi. És l’obstrucció simptomàtica d’un vas degut a la placa d’arteriosclerosi.

– Embòlies. Es produeixen quan un trombe es deixa anar del vas on es

forma i arriba a un altre de menor calibre, al qual sol obstruir provocant

una isquèmia a partir d’aquesta zona.

Arteritis. Processos infecciosos o autoimmunes d’una artèria.

– Flebitis. Processos inflamatoris de les venes, relacionats amb múltiples causes però amb molta incidència en pacients amb vies.

– Varices. Dilatacions de les venes per alteracions en el retorn venós

– Trombosi venosa profunda. Formació de trombes en els sistemes venosos profunds que són capaços d’embolitzar i acaben seguint la circulació sanguínia major fins a arribar al pulmó, on provoquen embòlies pulmonars.

Anatomia de l’aparell respiratori

– Vies aèries superiors. Estan situades fora de la cavitat toràcica i comprenen els següents òrgans: nas, coanes, faringe i laringe.

– Vies aèries inferiors. Són les que se situen a l’interior de la cavitat toràcica, llevat la tràquea, que està en una posició intermèdia.

Vies respiratòries superiors:

Nas: fosses nasals

És la part de l’aparell respiratori que comunica directament amb l’exterior.

Coanes

És una estructura òssia formada per l’os maxil·lar que comunica amb la faringe i, per tant, posa en comunicació les fosses nasals amb la part superior de la faringe.

Faringe

Conducte d’aproximadament 12,5 cm de longitud, que és comú als aparells digestiu i respiratori.

Laringe

Se situa a continuació de la faringe i és l’òrgan de la fonació. Està constituïda per diversos cartílags, com són l’epiglotis, el cricoides, el tiroides i els dos aritenoides.

Vies respiratòries inferiors

Tràquea

Conducte fibrocartilaginós, d’uns 11 cm de longitud, que s’estén des de la laringe fins a la seva divisió en els bronquis principals, ja en la cavitat toràcica.

Bronquis, bronquíols i alvèols

La tràquea es bifurca en dos conductes denominats bronquis principals, els quals penetren en cada un dels pulmons per l’hil pulmonar

Pulmons

Els pulmons són un òrgan parell, situat a l’interior de la caixa toràcica i separats pel mediastí, espai que allotja el cor, la tràquea, l’esòfag i part de l’artèria aorta i les venes caves.

Pleura

La pleura és una membrana de doble capa que, d’una banda, envolta el pulmó i, de l’altra, se situa en la paret toràcica a la qual està unida.

Patologia tumoral

Tumors laringis. Són molt freqüents i es manifesten per disfonies.

– Tumors pulmonars. És la primera causa de mort d’origen tumoral en els homes i la tercera de causa global, per darrere dels accidents de trànsit i les malalties cardiovasculars.

– Altres tumors. Amb freqüència,els tumors procedents d’altres òrgans es reprodueixen en el pulmó.