Grècia Clàssica: De Pitàgores a la Democràcia Atenesa

Els Pitagòrics

La fascinació pels nombres

Pitàgores i la seva escola tenien tant o més de comunitat religiosa que d'escola. Profundament influenciats per les creences d'origen oriental, defensaven la metempsicosi o transmigració de les ànimes (reencarnació), tant entre persones com entre animals i fins i tot plantes.

Consideraven el nombre com a principi explicatiu de la realitat. Si l'univers respon a un ordre és perquè està estructurat d'acord amb unes harmonies matemàtiques. Més enllà de les aparences, la realitat és feta de nombres.

La realitat estava formada per punts, per unitats discontinues que es corresponien amb els nombres enters. Per aquest motiu, les proporcions numèriques reflectien les harmonies de la realitat.

En la seva recerca de simetria, van descobrir que només existien cinc políedres regulars:

• Tetràedre: FOC
• Hexàedre: TERRA
• Octàedre: AIRE
• Icosàedre: AIGUA
• Dodecàedre: QUINTA ESSÈNCIA O ÈTER

La Democràcia d'Atenes

Les colònies jòniques eren terreny en litigi permanent entre els grecs i els perses, fins que es van enfrontar durant 20 anys. A partir d'aquí, Grècia va viure 50 anys de pau. Pel que fa a Atenes, aquests 50 anys són coneguts com l'època daurada. A aquest període es refereixen moltes vegades els historiadors quan parlen de l'origen de la democràcia, que no era exactament com la d'ara, però el poder requeia en els ciutadans.

Un sistema basat en la participació

Els ciutadans havien d'implicar-se en el govern de manera directa i sense excuses de cap mena.

L'Assemblea era la institució principal de l'Estat. Integrada per tots els ciutadans, es reunia un cop a la setmana. Hi havia grups especialitzats:

• Consell: òrgan consultiu format per 500 membres.
• Heliea: tribunals populars encarregats d'impartir justícia.
• Magistrat: càrrecs amb poders executius (estrateg, arconts...).

Una democràcia que no hi cap tothom

Encara que fos una democràcia, no tothom gaudia dels mateixos drets. De fet, no governava el poble, sinó els ciutadans, un col·lectiu que no superava el 20% de la població. Els altres estaven exclosos de tota participació política.

Hi havia tres grups d'exclosos:

• Els metecs: eren els estrangers establerts a Atenes, homes lliures que podien tenir negocis propis i pagaven impostos.
• Les dones: nul·les a efectes de la participació política i social.
• Els esclaus: tenien orígens diversos (presoners de guerra, nens abandonats, etc.). Constituïen la base de l'economia grega, la seva principal mà d'obra i el desenvolupament de moltes feines.