Grau de parentiu evolutiu
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,58 KB
LES EVIDENCIES DE L’EVOLUCIÓ:
Evidencies taxonòmiques: Aquestes semblances són causades perquè comparteixen un antecessor comú.
Evidencies biogeogràfiques: Com més allunyades o aïllades estan dues zones més diferències presentaran les espècies.
Proves paleontològiques: L’anàlisi comparativa de fòssils de diferents èpoques permet seguir la història evolutiva de les espècies, la seva formació o extinció, l’expansió i la distribució.
Evidencies morfològiques: Estudis d’anatomia comparada a partir de comparar òrgans i estructures anatòmiques.
Estructures homòlogues: mateix origen embrionari i estructura interna, però la forma pot ser molt diferent perquè s’han adaptat a diferents funcions. Ex. Extremitats.
Estructures anàlogues: adaptades a la mateixa funció però amb origen diferent. Ex. Ales dels insectes i dels ocells.
Estructures vestigials: característiques anatòmiques atrofiades, sense funció. Ex. Còccix dels éssers humans per tenir ancestres amb cua.
Evidencies embriològiques: Semblances entre els embrions de diferents tipus d’éssers vius. Ex. Vertebrats.
Evidencies citològiques i citogenètiques: Teoria endosimbiòtica per explicar l’origen de les cèl·lules eucariotes.
Evidencies moleculars: Comparació de molècules entre els organismes. Estudis recents de biologia molecular.
Bioquímica comparada: tots els éssers vius estan formats de biomolècules orgàniques, exemple d’evidència d’avantpassat comú.
Comparació de seqüències d’ADN i proteïnes: l’homologia indica el grau de parentiu evolutiu entre diferents espècies.
Hibridació d’ADN: uníó entre zones complementàries de la seqüència d’ADN que indica un grau de parentiu evolutiu entre diferents espècies.
Immunològiques: reacció d’antígens amb anticossos, més intensa com més gran és el parentiu.
Els resultats només són explicables per la teoria de l’evolució, ja que els organismes més propers filogenèticament tenen més similituds que els distants com a conseqüència de la divergència genètica. Això serveix per construir arbres filogenètics i veure quan s’han separat les espècies, el què s’anomena rellotge molecular.
TEORIES ACTUALS SOBRE L’EVOLUCIÓ:
Neodarwinisme o teoria sintètica: En la primera dècada del Segle XX es va comprendre l’origen de la variabilitat de la descendència. Uneix la teoria de Darwin i la genètica mendeliana.
Rebuig a l’herència de caràcters adquirits del lamarckisme.
Variabilitat en la descendència és deguda a les MUTACIONS i la RECOMBINACIÓ GENÈTICA. Les mutacions són a l’atzar (pre-adaptatives).
Gradualisme: els canvis en l’evolució són lents i deguts a l’acumulació de canvis evolutius al llarg de moltes generacions.
La selecció natural és el mecanisme de l’evolució.
La unitat de l’evolució és la població, no l’individu.