Les Grans Potències Europees i la Segona Revolució Industrial
Les grans potències europees
A Europa es van desenvolupar les grans potències liberaldemocràtiques: Gran Bretanya (la gran potència marítima), França i Alemanya. Tanmateix, hi pervivien els vells imperis absolutistes: l'Imperi Austrohongarès, la Rússia dels Romanov i l'Imperi Otomà. Gran Bretanya i França es van constituir com a estats liberals.
La formació de les aliances internacionals
Aquestes aliances, que van conduir a la Primera Guerra Mundial, es van començar a forjar a instàncies d'Alemanya. El canceller Bismarck va promoure uns sistemes d'aliances internacionals entre el 1870 i el 1890. Els objectius eren:
- Aconseguir el predomini alemany en la política continental europea.
- Crear un bloc de potències amb centre a l'Imperi Alemany i contenir els seus enemics.
- Aïllar França per evitar una possible revenja per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena.
Aliances principals
- Lliga dels Tres Emperadors (1873): Àustria, Rússia i Alemanya.
- Doble Aliança (1879): Alemanya i Àustria.
- Triple Aliança (1882): Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria.
- Triple Entesa (1907): Gran Bretanya, Rússia i França.
Les crisis balcàniques
Els Balcans van ser una zona de conflicte durant bona part del segle XIX. L'Imperi Austrohongarès i l'Imperi Rus intentaven incrementar la seva influència a la regió aprofitant la feblesa de l'Imperi Turc.
La Primera Guerra Balcànica (1912)
L'Imperi Rus va donar suport a la creació d'una Lliga Balcànica, que agrupava Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro per atacar Turquia.
La Segona Guerra Balcànica (1913)
Va enfrontar els serbis amb els búlgars. La Pau de Bucarest va confirmar Bulgària com la gran perdedora, ja que va haver de cedir territoris a altres països.
Rivalitats internacionals
- Francoalemanya: disputa per Alsàcia i Lorena.
- Angloalemanya: competència naval.
- Russoaustríaca: hegemonia als Balcans.
- Austrosèrbia: qüestió balcànica.
Concentració empresarial
Durant la Segona Revolució Industrial, es van produir diferents formes de concentració:
- Concentració horitzontal: organització d'empreses que treballen en un mateix sector productiu (ex. siderúrgic).
- Concentració vertical: agrupació d'activitats complementàries.
Models d'organització empresarial
- Càrtel: associació d'empreses per eliminar la competència.
- Trust: fusió d'empreses diverses en una de nova.
- Hòlding: societat financera que posseeix capital en diverses empreses diferents per controlar-ne les activitats.
- Monopoli: possessió d'un producte en exclusiva per un únic fabricant que n'imposa els preus sense cap control.