Les grans extincions i les eres geològiques

LES GRANS EXTINCIONS

Les causes de les grans extincions o crisis biològiques no se saben amb certesa.

Es pensa: la separació de continents o la deriva d’aquests cap a zones polars i equatorials (canvi climàtic), caiguda de meteorits.

Diuen que cada 26 milions d’anys es produeixen petites crisis biològiques i que hi ha un hipotètic cos celeste que quan passa a prop del Sol (cada 26 milions d’anys) pertorba l'òrbita d’alguns cometes i provoca la caiguda de meteorits.

EONS

·Hadeà (4600-3800 Ma) → Es va formar la Terra

·Arqueà (3800-2500 Ma) → Es formen les 1es roques sedimentàries, i a les roques els primers indicis d’éssers vius (procariotes).

·Proterozoic (541 Ma - actualitat) → Apareixen els 1ers avantpassats dels organismes eucariotes pluricel·lulars actuals.

EÓ FANEROZOIC (541 Ma - actualitat):

·Era paleozoica (541-252 Ma) → Acaba amb una gran extinció. Una causa molt important: unió de tots els continents.

Períodes: cambrià, ordovicià, devonià, carbonífer i permià.

·Era mesozoica (252-66 Ma) → Acaba amb una gran extinció. Una causa molt important: ràpid descens de la temperatura (10º) per la caiguda d’un meteorit.

Períodes: triàsic, juràssic i cretaci.

·Era cenozoica (66 Ma - actualitat)

• Període terciari (66 - 2,6 Ma): Acaba amb una gran extinció. Causa: refredament pel tancament de l’istme de Panamà.

Èpoques: paleocè, eocè, oligocè, miocè i pliocè.

• Període quaternari (2,6 Ma - actualitat)

Èpoques: plistocè (acaba fa 10.000 anys amb l’última glaciació), holocè (època actual).

L’ERA PALEOZOICA (541 Ma - 252 Ma) →

Períodes segons els fòssils: cambrià, ordovicià, silurià, devonià, carbonífer, permià.

Continents hemisferi nord - molt fragmentats - molta vida costanera i litoral

Cambrià: molts organismes pluricel·lulars, exclusivament marins, invertebrats i algues.

Devonià: organismes amb estructures que evitaven la dessecació

CAMBRIÀ → DEVONIÀ → CARBONÍFER

-Ecosistema marí / -Ecosistema de llacun / -Boscos humits de i aiguamolls falgueres gegants.

CARBONÍFER: UNIÓ DELS CONTINENTS (começament)

-disminueixen les costes i zones humides

-canvi del clima (comença a ser molt sec a l’interior, clima continental)

AIXÒ PROVOCA AL PERMIÀ…

-finals d’aquests boscos

-substitució dels amfibis pels primers rèptils

-i l'extinció d’algunes espècies a la mar

L’ERA MESOZOICA (252 Ma - 66 Ma):

Períodes segons els fòssils: Triàsic, juràssic, cretaci.

Comença després de l’extinció d’amfibis i falgueres gegants (pel canvi de clima)

Falgueres i amfibis gegants, molt abundants perquè estan acostumats al clima sec.

Gran èxit dels dinosaures:

-Rèptils terrestres amb la pelvis desenvolupada que els permet caminar a dos/quatre potes.

-Herbívors/carnívors (dents implantades en alvèols)

-Alguns van ser els animals més grans que han existit mai, alguns van ser voladors i altres marins.

PRIMERS MAMÍFERS: al triàsic

PRIMERS OCELLS: al juràssic

L’ERA CENOZOICA

·Fa 66 Ma fins a l’actualitat

Començament → Després de l'extinció de dinosaures, ammonits, belemnits i moltes plantes (extinció possiblement produïda per la caiguda d’un meteorit).

·En aquesta era, els ocells, els mamífers i les angiospermes van assolir una gran abundància i diversitat.

·2 períodes:

El terciari → el gran refredament esdevingut fa 2,6 Ma marca el final d’aquest període. Dins d’aquest hi ha 5 èpoques (paleocè, eocè, oligocè, miocè i pliocè)

-Durant l’eocè es va produir l’extinció de moltes espècies. Es relaciona amb la separació d’Austràlia i Sud Amèrica i la seva migració cap al pol Sud. Va haver-hi un refredament a tot el planeta i un descens del nivell del mar.

El quaternari → va començar fa 2,6 Ma, amb aquest refredament.

El refredament provoca canvi de clima a molts llocs, i això provoca un canvi de fauna.

La vida en l’oligocè:

Ocells → presenten dos avantatges sobre els rèptils: en ser capaços de regular la seva temperatura, poden suportar el fred i incubar els ous.

Mamífers → tenen dos avantatges sobre els ocells: alimenten les cries a,b llet i expulsen embrions que ja han fet part del seu desenvolupament.

Dos tipus de mamífers:

-Marsupials. Pareixen embrions molt avançats.

-Placentaris. Pareixen individus completament formats.

Angiospermes → tenen avantatges sobre les gimnospermes: la majoria fa la pol·linització mitjançant insectes (més eficaç que a través del vent), i les seves llavor es troben dins de fruits que són ingerits per animals (per això, la dispersió de les llavors és molt bona).

ELS FÒSSILS:

-Són restes d’organismes, o indicis de la seva activitat, que van viure en èpoques geològiques passades i que trobem englobats en les roques.

-Les persones que estudien la ciència dels fòssils s’anomenen paleontològics. Gràcies a les característiques dels fòssils podem saber:

· com eren els organismes del passat

· conèixer l’antiguitat del terreny on algun cop s’han trobat

· les condicions ambientals

· les condicions de vida que tenien i així podem deduir com han evolucionat.

Hi han 4 tipus de fòssils:

1. Els que conserven la forma (inclosa l’estructura microscòpica) i la composició química

Exemple→ cadàvers de mamut (amb carn i pell) trobats en els gels de Sibèria.

2. Els que conserven la forma (inclosa l’estructura microscòpica) i la composició química de la part mineral

·Només es troba en restes “recents” (de menys de 2 milions d’anys).

Exemple→ petxines de mol·luscs, ossos de vertebrats.

3. Els que conserven la forma (inclosa l’estructura microscòpica, però amb composició química diferent

2 tipus

·Substitució: algunes molècules de l’organisme són substituïdes per molècules de la substància englobant.

Exemple→ troncs petrificats, en què les molècules de cel·lulosa ha estat substituïdes per les molècules de sílice que aporta l’aigua.

·Reemplaçament: canvia l’ordenació dels àtoms o bé la seva proporció.

Exemple→ la pèrdua d'àtoms d’hidrogen i d’oxigen en restes vegetals, cosa que origina fòssils molt rics en àtoms de carboni.

4. Els que presenten la mateixa, però no conserven la mateixa estructura microscòpica

·Els més abundants

.S’originen quan tenen una capa molt fina de sediments a sobre, el sediment s’adapta a l forma, l'organisme es dissol i el buit s’emplena de sediments adjacents.

• Motlle extern: la marca que deixa al sediment que englobava (s'anomenen fòssils d'empremta)
• Motlle intern: format pels sediments que van omplir el seu buit (s'anomenen fòssils de rebliment o de buidatge)

5. Els icnofòssils/icnites

·Són les empremtes que permeten reconèixer les activitats dels organismes del passat.

Exemple→ les petjades dels dinosaures, els ocells o els mamífers sobre el fang, les marques de reptació dels cucs, els ous, els excrements…