Grans croniques
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,38 KB
Les grans cròniques
Les grans cròniques justifiquen determitats fets o actituds dels monarques, expliquen al poble accions polítiques i militars i deixen constància per escrit d´uns models de comportaments, els dels reis.
Les grans cròniques conten esdeveniments històrics reals, tendeixen, a l´exageració per a magnificar les proeses dels reis i convertir-los en herois.
Hi ha quatre grans cròniques :
-Libre dels fets : Anomenada també Crònica de Jaume I, es una obra autobiogràfica, dictada pel mateix rei a algú de la cort(1244-1264), narra la vida del monarca(1208-1276): inclou descripcions de batalles, en les quals el rei apareéis com un heroi, també conté passatges de caire intimista, l´obra destaca el sentiment religiós, el providencialisme, la bel·licositat i l´amor de jaume I a les terres en què reina. Quant a l´estil, el narrador s´expressa en primera persona del plural, en estil directe, en una prosa conservacional.
-Crònica de Bernat Desclot: Bernat Desclot(1238-1288), conta la història dels reis antics i sobretot el regnat de PereII el Gran. L´objectiu Basic de la crònica és glorificar la figura d´aquest monarca.
-Crònica de Pere el Ceremoniós: Pere el ceremoniós dirigeix la redacció de l´obra amb l´objectiu de justificar la seua política, el relat empra el plural majestàtic i una prosa acurada i perfeccionista.
-Crònica de Ramon Muntaner: Ramon Muntaner(1265-1336) fou un soldat que donà un to personalíssim a la seua crònica, on presenta fets rigorosament certs i un apassionament i una aproximació al lector. Escrita entre el 1325 i el 1328, l´obra exalta la figura dels reis catalanoaragonesos, deixa constància dels seus propis mètris a la cort, reflecteix el seu pariotisme i l´estima per la seu llengua. Aquesta crònica es va compondre per a ser escoltada.
La Lírica del segle XIV
En el segle XIV, els nostres autors continuaren escrivint poesia trobadoresca, en la qual van introduir canvis, que culminaren en el segle d´or. Aquells que conreaven la poesia provençal van començar a anomenar-se ells mateixos poetes. També, començaren a introduir elements propis de nostra llengua. Els poetes valencians més importants del segle XIV son:
-Pere March: Lo mal d´amor, es un tractat medieval sobre els mitjans ed què es disposava en la suea època per a poder guarir les malalties d´enamorament.
-Gilabert de Pròixiada: Va centrar la seua poesia en l´amor i hi va reflectir una actitud desesperada i melancòlica.
-Andreu Febrer: Va traduir a la nostra llengua la Divina Comèdia, de Dante.
Jordi de Sant Jordi
Va naixer a València cap a la darreria del segle XV i va viure en la cort d´Alfons el Magnànim, el qual va nomenar cavaller i afavorí l´espirit emprenedor del poeta. La seua obra durant el segle XV, Jordi de Sant Jordi s´inclou entre els autors que segueixen la tradició trobadoresca.
Les grans cròniques justifiquen determitats fets o actituds dels monarques, expliquen al poble accions polítiques i militars i deixen constància per escrit d´uns models de comportaments, els dels reis.
Les grans cròniques conten esdeveniments històrics reals, tendeixen, a l´exageració per a magnificar les proeses dels reis i convertir-los en herois.
Hi ha quatre grans cròniques :
-Libre dels fets : Anomenada també Crònica de Jaume I, es una obra autobiogràfica, dictada pel mateix rei a algú de la cort(1244-1264), narra la vida del monarca(1208-1276): inclou descripcions de batalles, en les quals el rei apareéis com un heroi, també conté passatges de caire intimista, l´obra destaca el sentiment religiós, el providencialisme, la bel·licositat i l´amor de jaume I a les terres en què reina. Quant a l´estil, el narrador s´expressa en primera persona del plural, en estil directe, en una prosa conservacional.
-Crònica de Bernat Desclot: Bernat Desclot(1238-1288), conta la història dels reis antics i sobretot el regnat de PereII el Gran. L´objectiu Basic de la crònica és glorificar la figura d´aquest monarca.
-Crònica de Pere el Ceremoniós: Pere el ceremoniós dirigeix la redacció de l´obra amb l´objectiu de justificar la seua política, el relat empra el plural majestàtic i una prosa acurada i perfeccionista.
-Crònica de Ramon Muntaner: Ramon Muntaner(1265-1336) fou un soldat que donà un to personalíssim a la seua crònica, on presenta fets rigorosament certs i un apassionament i una aproximació al lector. Escrita entre el 1325 i el 1328, l´obra exalta la figura dels reis catalanoaragonesos, deixa constància dels seus propis mètris a la cort, reflecteix el seu pariotisme i l´estima per la seu llengua. Aquesta crònica es va compondre per a ser escoltada.
La Lírica del segle XIV
En el segle XIV, els nostres autors continuaren escrivint poesia trobadoresca, en la qual van introduir canvis, que culminaren en el segle d´or. Aquells que conreaven la poesia provençal van començar a anomenar-se ells mateixos poetes. També, començaren a introduir elements propis de nostra llengua. Els poetes valencians més importants del segle XIV son:
-Pere March: Lo mal d´amor, es un tractat medieval sobre els mitjans ed què es disposava en la suea època per a poder guarir les malalties d´enamorament.
-Gilabert de Pròixiada: Va centrar la seua poesia en l´amor i hi va reflectir una actitud desesperada i melancòlica.
-Andreu Febrer: Va traduir a la nostra llengua la Divina Comèdia, de Dante.
Jordi de Sant Jordi
Va naixer a València cap a la darreria del segle XV i va viure en la cort d´Alfons el Magnànim, el qual va nomenar cavaller i afavorí l´espirit emprenedor del poeta. La seua obra durant el segle XV, Jordi de Sant Jordi s´inclou entre els autors que segueixen la tradició trobadoresca.