Les Grans Col·leccions de Prosa Narrativa: Decameró, Chaucer i Mil i Una Nits

La Prosa Narrativa al Segle XIV: Boccaccio, Chaucer i Més

Al segle XIV pertanyen tres grans escriptors de contes: Don Juan Manuel, Chaucer i Boccaccio. La majoria dels contes ens han arribat gràcies a les grans col·leccions de relats.

Giovanni Boccaccio i el Decameró

El Decameró de Boccaccio és l'obra més coneguda de l'autor i constitueix un elogi a l'amor i al goig de la vida. Els cent relats s'enllacen amb un fil conductor: l'obra comença amb la descripció de la Pesta Negra, quan un grup de set dones i tres homes es refugien en una vil·la als afores de Florència i, durant deu dies, narren un conte cadascun.

Cadascun d'aquests deu dies de convivència del grup comença amb una breu introducció, en la qual el rei o la reina del dia decideix el tema dels contes. Es van narrant els contes precedits d'un resum. La jornada finalitza amb una breu conclusió.

Personatges i Temes del Decameró

Pel Decameró desfilen centenars de personatges de diversos tipus. Són éssers comuns, a diferència de l'antiga concepció medieval, on el protagonista o heroi de la història posseïa facultats associades sempre a la noblesa i la divinitat:

• Reis, nobles, llauradors, criades, monges, frares, adúlters.

El fort sentit anticlerical de les històries de Boccaccio l'allunya de la concepció teocèntrica medieval. Els temes són gairebé sempre profans:

• L'amorós (molt insistent)
• La intel·ligència d'alguns personatges
• La crítica als costums socials
• La fortuna

Es pot considerar el Decameró com a procedent del Renaixement per:

• La concepció profana de l'home.
• L'abandó dels trets fantàstics o mítics.
• La paròdia dels ideals medievals.

Contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer

Els Contes de Canterbury, escrits l'últim quart del s. XIV, es consideren una de les millors obres de l'Edat Mitjana a Anglaterra. La seva estructura és similar a la del Decameró.

El fil conductor ens situa en una taverna, on Chaucer es troba amb 29 persones de diferents classes socials que van com a pelegrins a un santuari. Aquests personatges acorden premiar amb un menjar en la posada a qui narri el millor conte.

L'obra, inacabada, només inclou 23 contes. Les característiques principals són:

• Visió vitalista del món.
• L'humor, les ganes de riure i la ironia.
• Chaucer és personatge i narrador.
• L'autor ofereix un retrat de cadascun dels pelegrins.
• Durant el viatge, els narradors es comporten d'una manera molt realista.

Les Mil i Una Nits: Literatura Àrab Clàssica

Les Mil i Una Nits és el conjunt més important de la literatura àrab. Han anat formant-se des del s. IX, per acumulació de relats orals procedents de Pèrsia, l'Índia i Egipte. Van passar a l'escriptura al segle XV.

Argument i Estructura

L'argument és el següent: Un rei, ofès per la infidelitat de la seva esposa, decideix venjar-se de totes les dones. Mana que cada nit li lliurin una donzella, que ordena matar a la matinada següent. Però, quan li toca a Xahrazad, aconsegueix despertar el seu interès explicant-li un conte que interromp en arribar el dia, per la qual cosa ell decideix retardar l'execució. La jove enllaça un conte amb un altre, que també deixa sense acabar; i així la jove entreté l'atenció del rei durant mil i una nits, fins que el monarca la desposarà.

Els trets característics són:

• Gèneres diversos (contes, llegendes, anècdotes).
• La tècnica del relat (estructura de nines russes): un narrador dona vida a un altre narrador, que relata una nova història on apareix un altre narrador. Aquest tipus d'estructura serà utilitzada més tard en moltes obres de la literatura universal.
• El meravellós i fantàstic forma part de la majoria dels contes (paraules màgiques, catifes voladores).

Molts d'aquests contes formen part del patrimoni cultural d'Occident i han estat duts al cinema, l'òpera i el ballet. S'han adaptat relats a la literatura infantil i juvenil en tots els països d'Occident.