Grans Autors de la Literatura Catalana: Rodoreda, Calders, Espriu i Villalonga

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Romanyà de la Selva, 1983)

Va tenir una infantesa solitària i familiar, amb pocs estudis, però envoltada de lectures. Passats els 22 anys, decidí autoformar-se com a periodista. De 1932 a 1936 publicà quatre novel·les que després va repudiar absolutament. Abans de la fi de la Guerra Civil, publicà Aloma, que fou premiada i lloada per la crítica.

Es va exiliar a França (París, Bordeus) i Suïssa (Ginebra). El 1954 obtingué una feina com a traductora i així va reprendre la seva producció literària. Retornà esporàdicament primer i després definitivament a Catalunya.

Obra destacada de Mercè Rodoreda

• Aloma (1937): Narra l'entrada brusca a la vida adulta d'una noia humil de Barcelona a causa de la relació dura i fracassada amb un home madur, Robert. La vida de la noia evoluciona amb les estacions de l'any.
• La Plaça del Diamant (1962): És la novel·la més traduïda de la història de la literatura catalana. Situada al barri de Gràcia de Barcelona, presenta el plany d'una dona senzilla i sense ambicions (Natàlia) al llarg d'uns trenta anys que tenen la Guerra Civil com a epicentre. En el temps anterior, Natàlia, enduta per un amor inesperat (Quimet), coneix progressivament l'anul·lació de la seva personalitat per part del marit.
• El Carrer de les Camèlies (1966): Novel·la amb un personatge central femení, Cecília, en la qual es narra l'evolució de l'amor.
• Jardí vora el mar (1967): En aquesta obra, Rodoreda abandona la tècnica psicològica de la novel·la i dóna pas a la consciència mítica amb un interès creixent per la vellesa i la mort.
• Mirall Trencat (1974): Novel·la de narrador extern sobre una tràgica saga familiar en una torre barcelonina de jardí enorme.
• La mort i la primavera (1986): Obra representativa d'una darrera etapa més creativa pel que fa als temes.

Pere Calders (Barcelona, 1912 – 1994)

Als anys trenta va començar a escriure i dibuixar en diaris i revistes. El 1936 publicà el primer recull de contes, El primer arlequí. Va estar exiliat a Mèxic fins al 1962, on va escriure les obres més apreciades per la crítica.

Retornat a Catalunya, treballà per editorials i publicacions periòdiques i va reprendre la producció literària de contes i novel·les.

Obres de Pere Calders

Col·leccions de contes:

• Cròniques de la veritat oculta (1955)
• Demà a les tres de la matinada (1959)
• Invasió subtil i altres contes (1978)

Novel·les d'ambientació mexicana:

• L'ombra de l'atzavara (1964)
• Aquí descansa Nevares (1964)
• Ronda Naval sota la boira (1966)

Salvador Espriu (1913 – 1985)

Les primeres dues novel·les que publicà són relativament breus: El doctor Rip (1931) i Laia (1932). En aquesta darrera, destaca la figura de Laia, sotmesa a la pressió d'un poble mariner.

Reculls de contes de Salvador Espriu

• Aspectes (1934)
• Ariadna al laberint grotesc (1935)
• Miratge a Citerea (1935)
• Letizia i altres proses (1937)

Temes i estil

Entre els temes principals i més recurrents en les narracions d'Espriu destaquen:

• La mort, de vegades explícita i de vegades dissimulada, entesa com un dels actes més dignes de la vida.
• La implacabilitat contra l'estupidesa i la injustícia.
• La vida entesa com un laberint grotesc.

Per aconseguir aquests efectes, Espriu utilitza un estil artificiós amb una sintaxi simple i un repertori de lèxic sorprenent. Un exemple n'és la narració Conversió i mort d'en Quim Federal.

Llorenç Villalonga (1897 – 1980)

Villalonga va estudiar medicina i s'especialitzà en psiquiatria. Des de ben jove s'interessà pel periodisme, i escriví textos sobre política i arquitectura que signà amb el pseudònim Dhey. Acabada la guerra (1939), s'afilià a la Falange Espanyola i va reprendre la seva activitat periodística en castellà. Persona d'una gran cultura, fou molt influenciat per la literatura francesa (Proust, Gide).

Anàlisi de l'obra: Mort de dama (1931)

Publicada abans de la guerra, l'obra en conjunt és una sàtira sobre el provincianisme mallorquí de l'època. Aquesta novel·la va generar un gran escàndol perquè ridiculitzava els cercles intel·lectuals masculins del moment. La protagonista (Dona Obdúlia) representa una classe social aristocràtica que encara sobreviu a la Mallorca ancestral. Durant la novel·la seguim l'agonia i la mort d'aquesta dama, que simbolitza la mort d'aquesta classe social.