Grans Autors de la Literatura Catalana i Recursos Retòrics

Principals Autors de la Literatura Catalana

Jacint Verdaguer (1845-1902): "Vora la mar"

És el gran creador del català literari modern. Autor de poesia de temàtica històric-patriòtica i lírica amatòria durant la joventut, destaca pels seus grans poemes èpics i per la poesia religiosa i mística. Es formà en la lectura d'autors clàssics llatins i romàntics.

• Tema: Reflexió desenganyada (text sobre la poesia).
• Recursos: Hipèrbaton, metàfora, personificació i interrogació retòrica.
• Forma: Rima encadenada / quartet (10-6).

Miquel Costa i Llobera (1854-1922): "El pi de Formentor"

Experimentà la influència del corrent romàntic en la seva primera etapa poètica. Fou ordenat sacerdot i es doctorà en teologia. Escrigué també poesia narrativa, entre la rondalla popular i la literatura fantàstica.

• Gènere: Oda.
• Forma: Quintets alexandrins, peu trencat hexasíl·lab. Cesura 6+6.
• Tema: Vivència del paisatge familiar, biogràfic.
• Recursos: Metonímia ("mon cor"), personificació i comparació.

Joan Maragall (1860-1911): "La vaca cega"

Es convertí en poeta i intel·lectual de referència del Modernisme. Va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona. El seu treball com a traductor és molt destacable.

• Tema: Contemplació de la natura.
• Recursos: Personificació i paral·lelisme.
• Forma: Decasíl·lab / vers blanc.

Francesc Vicent Garcia (1579-1623): "A una hermosa dama..."

Conegut com el Rector de Vallfogona, és el màxim representant del Barroc català. Conreà diversos gèneres poètics en els quals els autors castellans imposaven els models de prestigi. Dominà la poesia moral.

• Tema: Contemplació d'una dona que s'està pentinant.
• Estructura: Dos quartets i dos tercets.
• Forma: Sonet de versos decasíl·labs amb rima creuada.
• Recursos: Antítesi, sinestèsia ("un combat dolç") i hipèrbaton (1a estrofa).

Bonaventura Carles Aribau (1789-1862): "La pàtria"

De formació il·lustrada, contribuí a la introducció de grans autors romàntics. Destinà esforços a l'empresa de traduir Walter Scott. Passà a viure a Madrid per treballar per a l'empresari i financer català Gaspar Remisa.

• Tema: Vocació de la pàtria i elogi del seu patró.
• Forma: Octava, rima creuada i versos alexandrins.
• Recursos: Hipèrbole, comparació, personificació i anàfora.

Jordi de Sant Jordi (1416-1424): "Presoner"

Poeta cortesà i músic excel·lent que estigué al servei del rei Alfons el Magnànim. El Cançoner consta de 18 cançons amb el tret comú de la fina amor, amb recursos de la poesia trobadoresca. Recicla temes i formes velles.

• Tema: Petició de l'alliberament.
• Forma: Octaves amb rima encadenada i versos decasíl·labs.
• Recursos: Antítesi i anàfora.

Ramon Llull (1232-1316): "A vós, dona verge Santa Maria"

La conversió al cristianisme dels nous habitants fou un objectiu primari de reis, intel·lectuals i predicadors per tal de preservar l'ordre i la cohesió socials. Ramon Llull hi dedicà vida i obra, desenvolupant un mètode per argumentar racionalment els postulats del cristianisme.

• Tema: L'amor cap a la Verge Maria.
• Forma: Dues cobles de versos decasíl·labs (4 primers i 2 darrers) i els 2 restants de 8. Tornada de 4 versos. Cesura 4+6 i 4+4.
• Recursos: Anàfora ("vós") per expressar l'amor per la verge i metonímia (v. 14).

Ausiàs March (1400-1459): Poema 13

Ausiàs renova les formes d'expressió poètiques partint de la tradició trobadoresca i reciclant materials que li eren aliens (clàssics llatins...). S'interessa en l'anàlisi de la poesia amorosa i les seves patologies, en el conflicte entre el desig i la consciència moral.

• Tema: Mort per l'amor.
• Forma: Estrofes de versos decasíl·labs (5 octaves) amb rima creuada.
• Recursos: Hipèrbole present en tot el poema.

Guillem de Berguedà (1138-1196): "Cansoneta leu e plana"

Fou un senyor feudal arrauxat i violent; emprà la poesia com a arma per atacar els seus enemics i denigrar-los públicament. Guillem defuig dels tòpics de l'època.

• Gènere: Sirventès.
• Forma: Cobla d'heptasíl·labs.
• Recursos: Ironia, hipèrbole, símil i lítote (2a estrofa).

Cerverí de Girona: "No'l prenatz lo fals marit"

Trobador àulic al servei de les corts del rei Jaume I. El seu cançoner és molt extens i ric. La seva producció es caracteritza per la varietat de formes, estils i registres emprats. Poesia culta sovint marcada per una profunda reflexió moral.

• Forma: Viadera, heptasíl·labs i pentasíl·labs.
• Recursos: Anàfora, perífrasi i sàtira.

Josep Carner (1884-1970): "Bèlgica"

Va crear un nou estil de periodisme polític. Va lluitar per la professionalització de la literatura catalana. Va ser un dels pocs diplomàtics que es va mantenir fidel a la República.

• Forma: Versos alexandrins.
• Recursos: Comparació i personificació.

Guia de Recursos Retòrics

• Al·literació: Repetir sons semblants.
• Paronomàsia: Posar junts dos o més mots de so semblant.
• Onomatopeia: Imitar sons naturals.
• Anàfora: Repetir la mateixa expressió a principi de vers.
• Paral·lelisme: Repetir una estructura sintàctica.
• Polisíndeton: Més conjuncions de les necessàries.
• Asíndeton: Ometre conjuncions.
• Encavalcament: Fer que un sintagma no s'ajusti als límits del vers.
• Hipèrbaton: Alterar l'ordre normal de les paraules.
• Comparació: Relació d'analogia (A és com B).
• Metàfora: Identificació d'un terme real amb un d'imaginari (A és B).
• Personificació: Atribuir qualitats humanes a objectes o animals.
• Metonímia: Designar una cosa amb el nom d'una altra.
• Sinècdoque: Designar un concepte amb un altre de més ampli.
• Hipèrbole: Exageració de qualitats.
• Sinestèsia: Unió de dues sensacions de camps sensorials diferents.
• Antítesi: Dos conceptes que tenen significats diferents o oposats.