La Gran Guerra: De 1914 a 1918
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,33 KB
La Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Causes
A principis del segle XX, la creació de sistemes d'aliances va augmentar la tensió internacional. Alemanya, en rivalitat econòmica amb Anglaterra, volia aïllar França per evitar una revenja per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena. El 1882 es va signar la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia) i el 1907 la Triple Entesa (Gran Bretanya, França i Rússia).
Els conflictes colonials, com la crisi marroquina del 1905, van agreujar la situació. La Conferència d'Algesires va frustrar les aspiracions alemanyes al Marroc, establint un protectorat franco-espanyol. Les crisis balcàniques, amb la Primera Guerra Balcànica (1912) i la Segona Guerra Balcànica (1913), van afegir més inestabilitat. La Pau de Bucarest va confirmar Bulgària com a perdedora, amb cessió de territoris. Aquest període es coneix com a «Pau Armada».
Guerra de Trinxeres
Alemanya pensava que França es rendiria en sis setmanes, però la Batalla del Marne va aturar l'avanç alemany. El front occidental es va estabilitzar des de la frontera suïssa fins al Mar del Nord. La Batalla de Verdun, iniciada pels alemanys per trencar el front aliat, va durar més de quatre mesos sense canvis significatius.
Fi de la Guerra i Tractat de Versalles
El president Wilson volia una pau basada en el dret internacional, la llibertat de comerç i el desarmament. Els seus 14 punts incloïen el joc polític net, la llibertat de navegació, l'eliminació de barreres econòmiques, la reducció d'armament, la separació d'Àustria i Hongria, i la creació d'una entitat internacional.
El Tractat de Versalles va declarar Alemanya responsable del conflicte, imposant-li dures condicions: abandonament de tropes, pèrdua de colònies i territoris, renúncia a la influència en diversos països, i elevades indemnitzacions.
Conseqüències
La Primera Guerra Mundial va causar milions de morts i la pèrdua de l'hegemonia europea. Es van crear nous estats, la democràcia va guanyar terreny, els EUA es van convertir en la primera potència mundial, i el Japó va augmentar el seu poder econòmic. Es van eliminar les monarquies dels Habsburg, Romanov i turcs. Les dones van tenir un paper més rellevant, impulsant l'emancipació femenina.
Definicions
- Armistici: Acord entre països per a la suspensió d'hostilitats.
- Diktat: Imposició. Consideració alemanya sobre el Tractat de Versalles.
- Guerra de Moviments: Primer període de la guerra, amb atacs ràpids alemanys.
- Pau Armada: Període de rearmament i tensions entre 1900 i 1914.
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 va qüestionar l'autocràcia tsarista i va crear els primers soviets obrers. La fase de febrer va enderrocar el tsarisme, instaurant un règim parlamentari. La fase d'octubre, impulsada pels bolxevics, va crear un Estat socialista basat en el poder dels soviets.
Diversos factors van contribuir a la revolució: la Guerra Russo-Japonesa, la crisi econòmica, i la participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial. El descontentament popular i la mala gestió de la guerra van desacreditar el tsarisme.
El govern provisional, dirigit per Livov, no va aconseguir solucionar els problemes. Els soviets, controlats per obrers i soldats, exigien la retirada de la guerra. Lenin, líder dels bolxevics, va impulsar la presa del poder pels soviets.
El govern bolxevic va implantar el socialisme, va decretar la redistribució de la terra, la nacionalització de la banca, i la supressió de l'exèrcit tsarista. El Tractat de Brest-Litovsk va establir la pau amb Alemanya, amb importants concessions territorials per part de Rússia.
La Guerra Civil Russa, entre els «blancs» i els «rojos», va consolidar l'Estat soviètic. El Partit Bolxevic es va convertir en el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Es va crear la Unió Soviètica de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
La Nova Política Econòmica (NEP) va introduir una economia mixta. Després de la mort de Lenin, Stalin va aconseguir el poder, eliminant l'oposició i establint una dictadura totalitària. La planificació econòmica de Stalin va prioritzar l'agricultura, la indústria pesant i l'exèrcit.