La Gran Guerra (1914-1918): Context, Desenvolupament i Final
La Gran Guerra: La guerra va començar l'agost de 1914 i va acabar el 1918.
Fronts enfrontats i causes del conflicte:
1 - La Gran Guerra va enfrontar, d'una banda, les Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria) i, de l'altra, la Triple Entesa (França, Rússia, Regne Unit).
2 - a) Forces militars: hi havia una clara superioritat numèrica de l'Entesa.
b) L'exèrcit alemany era clarament superior al francès en artilleria pesant, de campanya i en vehicles automòbils.
c) Hi havia un equilibri relatiu armamentístic entre els dos blocs.
3 - Forces navals: els països de l'Entesa, sobretot el Regne Unit, dominaven els mars; Alemanya va recórrer a la guerra submarina.
4 - Els dos blocs van buscar al llarg de la guerra nous aliats, cosa que va significar la mundialització del conflicte.
Característiques de la guerra:
1 - Va ser la primera "guerra total" de la història, en la qual es van fer servir tots els recursos humans.
2 - Es van mobilitzar 70 milions de soldats, i es va fabricar armament modern i mortífer (metralladores).
3 - Tots els països bel·ligerants van imposar una economia de guerra dirigida pels estats.
a) La població civil va patir racionament i escassetat.
b) La guerra va obligar a recórrer a les dones per fer feina a les indústries.
4 - Per obtenir recursos per sufragar les elevades despeses militars, els governs van recórrer a l'emissió de deute públic i als préstecs de l'exterior.
5 - L'ús que es va fer de la propaganda per inflamar el patriotisme.
Les fases de la guerra:
Guerra de moviments: fracàs del pla alemany (agost-desembre de 1914):
1 - El pla alemany pretenia aconseguir un triomf ràpid al front occidental, derrotant l'exèrcit francès les primeres setmanes de guerra i, després, concentrar l'esforç al front rus.
2 - a) Els alemanys van penetrar en territori francès en els primers moments, però els aliats van aconseguir aturar l'avanç alemany amb una contraofensiva.
b) D'aquesta manera es va produir l'estabilització del front occidental i la prolongació de la guerra.
3 - a) A finals d'agost de 1914, al front oriental, les tropes russes van envair Prússia Oriental, van derrotar exèrcits alemanys i van obligar a retirar quatre divisions.
b) La contraofensiva alemanya va aconseguir una victòria important sobre els russos.
Guerra de posicions i guerra de desgast (1915-1916):
1 - A partir de 1915, la guerra de moviments va donar pas a la guerra de posicions o de trinxeres.
2 - L'Imperi Otomà i Bulgària es van unir a les Potències Centrals, mentre que Itàlia, Romania i Grècia van fer costat als aliats. Es van obrir nous fronts secundaris.
3 - Quan els soldats intentaven passar les línies de filat, eren copejats per un intens foc d'artilleria i de metralladores. Per atacar les trinxeres s'utilitzaven granades de mà i armes prohibides. Els tancs serveixen per passar sobre els filats.
4 - La guerra de desgast va caracteritzar l'any 1916, i va tenir com a escenari principal el front occidental.
5 - Els aliats van llançar un atac massiu al Somme, que va acabar amb un nombre de baixes encara més elevat i sense que ningú aconseguís la victòria.
Des de la crisi de 1917 fins al final de la guerra:
1 - La guerra submarina indiscriminada d'Alemanya va començar a perjudicar els exportadors nord-americans i el seu propi prestigi nacional. El 2 d'abril de 1917, el president dels EUA, Wilson, va anunciar al Congrés la seva resolució d'intervenir en la guerra.
2 - A Rússia, el 1917 i el desembre van firmar un armistici amb Alemanya.
3 - Va arribar una massiva arribada de tropes i pertrets nord-americans.
4 - Es va firmar l'armistici amb Bulgària, Turquia i Àustria-Hongria.
5 - L'exèrcit alemany es va ensorrar, en part per les derrotes al front, i també per la greu situació econòmica i els problemes socials a la rereguarda, on es van produir contínus actes de protesta i de rebel·lió entre la població civil.
6 - Es va firmar l'armistici l'11 de novembre de 1918. La Primera Guerra Mundial s'havia acabat.
Vocabulari:
Feminisme: idees il·lustrades d'igualtat i llibertat.
Sufragisme: va sorgir quan es van començar a reclamar drets polítics per a la dona (dret a vot).
Weltpolitik: terme amb el qual Guillem II va expressar el propòsit que el seu país adquirís el rang de gran potència mundial.
Pau armada: situació prèvia a la guerra, marcada per la cursa d'armaments.
Crisi del Marroc: Alemanya es va negar a acceptar l'acord que hi havia hagut entre França i el Regne Unit per repartir aquest territori entre Espanya i França.
Conferència d'Algesires: es va fer per evitar una guerra a Europa. Es va acordar reconèixer la independència del Marroc.
Crisi d'Agadir: enfrontament que va produir una nova tensió política a Marroc.
Qüestió d'Orient: problemes diplomàtics i polítics a Europa plantejats per la decadència de l'Imperi Otomà.
Catorze punts: nom donat al programa del president dels EUA, Wilson, per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa, en un discurs pronunciat el 8 de gener de 1918 davant del Congrés dels EUA.
Conferència de Pau de París: reunió internacional organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per negociar els tractats de pau entre aliats i vençuts.
Tractat de Versalles: intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Declaració de Balfour: aclariment formal de la política del govern britànic que establia que "el govern considera favorablement l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu, i farà el millor dels seus esforços per facilitar la consecució d'aquest objectiu, amb el benentès que no es realitzarà cap acció que pugui perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents a Palestina, ni els drets i l'estatus polític gaudit pels jueus en qualsevol altre país".
Lliga Balcànica: format per Sèrbia, Montenegro, Bulgària i Grècia, amb el suport de Rússia, amb l'objectiu de repartir-se la franja de territoris balcànics.