Gran Divergència, Colonialisme i Desigualtat Global

Gran Divergència i Colonialisme

La Gran Divergència i el colonialisme expliquen com les potències europees i els Estats Units van utilitzar les colònies per obtenir recursos naturals i mà d'obra barata per créixer. Aquest procés es divideix en dues etapes: la primera (1500 a 1850), centrada en l'extracció de recursos, i la segona (1850 a 1960), sota la premissa d'una "missió civilitzadora".

El domini britànic a l'Índia

El domini britànic va comportar inversions a l'Índia en sectors com el ferro, les comunicacions, el regadiu, el carbó i el jute. La Permanent Settlement Act de 1793 va transformar la propietat de la terra: molts van perdre els seus drets en favor d'una elit, i l'agricultura es va orientar a l'explotació, fet que va agreujar les fams. Tot i que l'Índia tenia una potent indústria tèxtil, la justificació colonial era que portaven educació i civilització.

Conseqüències econòmiques i desindustrialització

Autors com Krugman i Rodrik sostenen que el creixement no beneficia tothom per igual. Les colònies solen desenvolupar economies de mina o de plantacions. Això provoca una desindustrialització en favor de la indústria de la metròpoli. Els països pobres passen a dependre de productes primaris; quan el preu internacional baixa, cau l'ingrés públic, es redueix la inversió en educació i augmenten les dificultats.

Desigualtat global des de 1950

S'observen processos de convergència i divergència entre potències com els EUA, l'Europa Occidental, el Japó i l'Àfrica.

La Industrialització per Substitució d'Importacions (ISI)

A l'Amèrica Llatina va sorgir la ISI arran de la caiguda de les importacions. Segons la CEPAL, el model agroexportador patia un deteriorament dels termes d'intercanvi. Per capgirar-ho, es van aplicar polítiques proteccionistes: aranzels (fins al 100%), restriccions quantitatives a les importacions i control dels tipus de canvi.

• ISI primària: Indústria de béns de consum no durador (fins a finals dels 50).
• ISI complexa: Sectors intensius en capital (Mèxic i Brasil).
• Anys 70 i 80: Es va passar a polítiques de promoció de l'exportació, però la crisi dels 80 va portar endeutament extern, inflació i dificultats.

Els efectes positius van incloure la industrialització, l'augment del PIB i l'ocupació, i menys dependència. Els negatius van ser la baixa productivitat de les empreses i l'endeutament extern.

El creixement a l'Àsia i la desigualtat

Àsia és la regió amb més creixement mundial. Primer van aplicar polítiques proteccionistes i després una Industrialització Orientada a l'Exportació (IOE), no basada en el lliure mercat pur, sinó en la intervenció estatal. Això va permetre una menor desigualtat social (Corea, Taiwan). Milanovic analitza la desigualtat interna en països excomunistes o emergents, destacant la corba de l'elefant i la reducció de la pobresa extrema.

Autors i referents teòrics sobre la desigualtat

• Saez i Zucman: Analitzen els orígens del sistema fiscal dels EUA i com els impostos són una qüestió política.
• Scheidel: Estudia la relació entre les grans crisis històriques i la reducció de la desigualtat.
• Piketty: Analitza el desenvolupament de l'estat social i com les societats intenten reduir la desigualtat mitjançant impostos progressius.
• Johnson: Descriu el desenvolupament de l'Estat del Benestar a l'Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial i el paper dels governs.
• Glyn: Explica el pas del model keynesià al neoliberalisme després de la crisi de l'estanflació dels setanta, amb privatitzacions, control de la inflació i menys poder sindical.
• Frieden: Analitza la primera gran globalització (segles XIX-XX) basada en el patró or i el comerç, generant debats entre lliure comerç i proteccionisme.
• Milanovic: Mostra que la globalització ha beneficiat les classes mitjanes emergents (Àsia) i les grans fortunes, però ha estancat les classes treballadores dels països rics.