La Gran Depressió, el Feixisme i el Nazisme (1919-1945)

La Gran Depressió i el New Deal als EUA

Després de la Primera Guerra Mundial (IWW), el sistema econòmic internacional, que tenia Europa com a centre financer i industrial, es va ensorrar. Europa estava devastada en comunicacions, habitatge, seguretat i salut. Al contrari, els EUA es van convertir en la potència industrial a nivell mundial. A finals de la dècada dels 20, la producció manufacturera dels EUA arribava al 42,2% del total mundial, davant del 33,8% d'Europa.

Després de 1917, Nova York va rebre més d'un milió d'immigrants, patint hiperinflació i atur per la readaptació a l'economia de pau. El 1919, es van rebre les tropes de la IWW. El president Wilson volia aliar-se amb Europa, però no va ser possible. Hi va haver 20 manifestacions contra el comunisme i l'anarquisme per por. Coolidge, vicepresident, va implementar aranzels i impostos. Entre 1922 i 1929, el creixement de la producció industrial americana va ser molt alt en diversos sectors gràcies a la inversió, augmentant el nivell de vida i la societat de consum, impulsada per la publicitat i la compra a terminis. Els EUA eren més cars que la resta del món, augmentant la tensió econòmica. Es va consolidar el model de vida americà (the American way of life).

El nou sistema econòmic va transformar la societat, creant una classe de "nous rics" (burgesos), una disminució de la població agrària i un augment de la classe obrera i el sector terciari. L'agricultura va viure un moment complicat per l'augment de preus, la manca d'inversió i la falta de maquinària. L'expansió del sector terciari va crear una classe mitjana amb un nivell de vida normal. La Llei Seca contra l'alcohol va fomentar llocs clandestins, el tràfic, les drogues i el suborn policial.

El Crac del 29 i la Gran Depressió

El 24 d'octubre de 1929, conegut com el "Dijous Negre", es va produir una venda massiva d'accions a Wall Street (Borsa de Nova York). Les accions van perdre valor, provocant la ruïna i el Crac del 29, que va derivar en una greu crisi econòmica mundial. Els bancs van intentar comprar accions per frenar la caiguda, però van fracassar.

Causes del Crac:

• Superproducció: Durant la IWW, altres països (Japó, Austràlia, Argentina) van produir béns de consum. En acabar la guerra, tothom fabricava, generant excedents (estocs) que el mercat no podia absorbir, fent caure els preus.
• Especulació: Els bancs donaven crèdits per a la borsa. Les accions pujaven sense beneficis reals. Quan les empreses van necessitar diners i van vendre accions, la borsa va caure.

La Gran Depressió va portar els bancs dels EUA a la fallida pel pànic dels clients (retirada massiva de diners) i la impossibilitat de retornar els préstecs, fet que va reduir la demanda i els preus. Les fàbriques van tancar, l'agricultura es va arruïnar i l'atur va augmentar. La crisi es va fer mundial: els EUA van reduir les importacions i la banca va retirar capitals d'Europa (afectant Alemanya i Àustria). Les microempreses van ser absorbides per les grans.

El New Deal de Roosevelt

El 1933, Franklin Delano Roosevelt va ser elegit president i va implementar el New Deal, augmentant la intervenció de l'Estat seguint les idees de Keynes (l'Estat estimula la demanda via despesa pública). Els seus tres objectius eren: Recuperació, Alleujament i Reforma.

Les mesures de Roosevelt van incloure l'augment de la inversió en obres públiques (carreteres, ponts, escoles). Programes com la WPA van donar feina a milions de persones, reduint l'atur. Es va posar fi a la Llei Seca. En el sector agrari, l'AAA va subvencionar la reducció de la producció per evitar la sobreproducció i augmentar els preus. El CCC va ocupar joves en projectes mediambientals (reforestació) i la TVA va ser un projecte regional (preses, energia hidroelèctrica a Tennessee) per modernitzar la zona. En l'àmbit laboral i social, la NRA va establir salaris mínims i va regular la jornada, mentre que la SSA va crear pensions i subsidis d'atur. En l'àmbit financer, es va fer un tancament temporal dels bancs per restaurar la confiança i es van imposar regles estrictes contra l'especulació.

Tot i les crítiques dels radicals i republicans (insuficient) i dels conservadors i empresaris (intervenció estatal), el New Deal va millorar l'economia. La recuperació total va arribar amb la IIWW (augment de la producció industrial).

El Feixisme italià i Mussolini

El balanç de la IWW va ser negatiu per a Itàlia (no va obtenir Dalmàcia ni Fiume, només el Trentino). Va augmentar el deute, la inflació, la reconversió industrial i l'atur pels excombatents. Hi va haver 600.000 morts. La tensió social va créixer: els pagesos van ocupar finques i els obrers van fer vagues i van ocupar fàbriques (model Rússia). Les elits i la classe mitjana tenien por d'una revolució comunista. Grups extremistes van créixer: els comunistes i els Fasci Italiani di Combattimento, coneguts com els "camises negres", liderats per Benito Mussolini.

Mussolini ("El Duce"), nascut el 1883 en una família socialista, va fundar el Partit Nacional Feixista, governant de 1922 a 1943. Va establir un règim totalitari, model per a Hitler. De jove socialista radical, la IWW el va fer canviar cap a un nacionalisme extrem (unió de la nació, no lluita de classes). Periodista del diari Avanti (del qual va ser expulsat per ser pro-guerra), va crear Il Popolo d'Italia. El 1919 va crear els Fasci. El 28 d'abril de 1945 va ser afusellat per partisans comunistes mentre fugia a Suïssa.

Característiques del feixisme:

• Líder carismàtic i infal·lible (obediència cega).
• Organitzacions paramilitars (milícies armades: camises negres) que utilitzaven la violència contra l'oposició.
• Símbols romans (braç dret, àliga, vares).
• Antiliberalisme i antidemocràcia radical (no sistemes parlamentaris).
• Censura contra l'oposició i anticomunisme profund per aliar-se amb les elits burgeses.
• Violència política legítima per la força.
• L'Estat com a entitat suprema.
• Nacionalisme agreujat, expansionisme militar i racisme/antisemitisme.
• Intervencionisme i corporativisme (control econòmic, sindicats verticals, prohibició de vagues).
• Autarquia (consumir el que es produeix) i economia de guerra.

La Marxa sobre Roma (27-28 d'octubre de 1922), amb 300.000 camises negres pressionant, va fer que el rei Víctor Manuel III donés el govern a Mussolini per evitar una guerra civil (cop d'Estat). El 1924, en unes eleccions amb campanyes de terror, va obtenir la majoria absoluta. Va instaurar una dictadura: sense llibertat, sense partits ni sindicats (excepte el feixista). El cas Giacomo Matteotti, diputat socialista assassinat per sicaris de Mussolini, va ser aprofitat per instaurar la dictadura absoluta. Va utilitzar policia secreta, censura i l'autarquia via l'Institut de Reconstrucció Industrial. Va signar els Pactes del Laterà amb l'Església catòlica. En política exterior, va ocupar Etiòpia i Albània i va ajudar els franquistes en la Guerra Civil espanyola. La seva decadència va arribar amb les derrotes militars, sent destituït i arrestat el 1943.

El Nazisme a Alemanya

Després de la derrota a la IWW i l'abdicació del Kaiser Guillem II, es va proclamar la República de Weimar (1919). La nova Constitució va tenir problemes per la polarització d'idees. L'esquerra (espartaquistes com Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg) volia una revolució comunista, però van ser reprimits i morts. La dreta i els conservadors consideraven la república traïdora per acceptar el Tractat de Versalles. Les reparacions de guerra van obligar el govern a imprimir diners, provocant una hiperinflació salvatge. Als anys 20 hi va haver una millora (Hindenburg president el 1925), però la crisi del 1929 va enfonsar l'economia, creant el context ideal per a l'ascens dels extremistes.

Adolf Hitler, nascut el 1889 a Àustria, va desenvolupar a Viena idees nacionalistes, antisemites i racistes. Soldat a la IWW, va sentir la derrota com una traïció interior. El 1919 es va afiliar al DAP, transformant-lo en el NSDAP (Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys). Va crear les Seccions d'Assalt (SA). El 8 de novembre de 1923 va intentar el Putsch de Múnic (cop d'Estat fracassat). A la presó va escriure Mein Kampf, on exposava les bases del nazisme: racisme, antisemitisme, raça ària, rebuig a la democràcia, espai vital i pangermanisme. La crisi del 29 va ser clau per obtenir vots. Els industrials i empresaris van ajudar Hitler per por del comunisme. El 1932 el partit nazi va ser el més votat i, el 30 de gener de 1933, Hindenburg el va nomenar canceller.

La dictadura nazi

Després de l'incendi del Reichstag (27 de febrer de 1933), va culpar els comunistes per aprovar lleis que eliminaven llibertats i perseguien el KPD. En la "Nit dels Ganivets Llargs" (1934), va assassinar líders de les SA per sentir-se amenaçat. Va establir el culte al líder (Führer), control total, propaganda i repressió. El 1934, en morir Hindenburg, Hitler va assumir la presidència i la cancelleria.

La seva ideologia es basava en el racisme i l'antisemitisme, incloent l'execució de malalts i discapacitats. El 1935 va promulgar les Lleis de Nuremberg (prohibició de matrimonis jueu-alemanys). La "Nit dels vidres trencats" (1938) va ser un atac massiu contra negocis, sinagogues i cases jueves. Durant la IIWW va executar l'Holocaust i la "Solució final".

El control total es va exercir mitjançant Goebbels (propaganda), que controlava ràdio, cinema i mitjans. El terror es va imposar via SS i Gestapo (policia secreta, tortura). L'economia es va centrar en l'autarquia i la indústria d'armes. Hitler es va suïcidar el 30 d'abril de 1945 al seu búnquer, marcant la rendició d'Alemanya i la fi del Tercer Reich.