La Gran Depressió de 1929: Causes, Conseqüències i Solucions

1. La Primera Guerra Mundial i els seus efectes

1.1 Els efectes immediats de la guerra

1. Afebliment dels contendents europeus: La guerra va afectar negativament la població i la producció, i va provocar la ruptura de la cooperació internacional entre els aliats. Els preus dels productes bàsics van augmentar i les monedes europees van patir un procés deflacionista. Els països aliats es van endeutar amb els EUA.
2. Desacords pel Tractat de Versalles: El tractat va generar grans desacords entre països. Alemanya va ser considerada responsable del conflicte i se li va exigir la recuperació de la seva economia, amb indemnitzacions exigides principalment per França.
3. Oposició dels EUA a les reparacions: Els EUA s'oposaven a les reparacions a Alemanya per la seva incapacitat econòmica. Això va generar desacords entre els antics aliats sobre el pagament dels deutes comercials i monetaris.
4. Fallida del sistema monetari alemany: L'esforç per recaptar les quantitats fixades a Versalles va provocar la fallida del sistema monetari alemany el 1923 i una inflació sense precedents.

1.2 Els desequilibris comercials

Les noves fronteres van modificar els fluxos d'intercanvi de mercaderies. Alemanya va perdre territoris i l'accés a matèries primeres, dificultant les relacions econòmiques i reduint el seu territori en un 13%. Àustria i Hongria van quedar reduïdes a la quarta part. El desequilibri comercial entre països industrialitzats i exportadors d'aliments es va agreujar. La recuperació de la producció va provocar un excés d'oferta d'aliments i matèries primeres. El descens dels preus agraris va empitjorar la balança comercial dels països importadors, reduint els seus ingressos.

2. La Prosperitat Nord-americana i la Febre Borsària

2.1 La prosperitat nord-americana

Un gran creixement econòmic:

La innovació tècnica i els canvis en l'organització del treball van impulsar l'ús de l'electricitat i el petroli. Es van consolidar nous sectors industrials, com l'automòbil, pioner en la producció en sèrie. Es va generalitzar la construcció de gratacels i el creixement demogràfic. L'augment de la productivitat, superior a l'europea, va reduir els costos de producció, augmentant la demanda i estimulant l'oferta.

La revolució dels consumidors:

La compra a terminis o a crèdit va permetre a moltes famílies augmentar les compres. El desig de vendre més va impulsar la publicitat i el màrqueting. L'augment massiu del consum va comportar una revolució, obrint les portes a la societat de consum. La confiança de la població va provocar un creixement del consum superior a l'augment dels ingressos, generant un elevat endeutament familiar.

2.2 La febre borsària

La puixança borsària va ser el resultat de la bona situació de les empreses. La pujada de les cotitzacions va donar pas a una bombolla especulativa: l'augment del valor de les accions es basava en la creença que comprar aviat generaria grans guanys, no pels dividends, sinó per la diferència entre el preu de compra i venda (plusvàlua borsària). L'interès per la borsa va arribar als petits inversors, que van demanar préstecs per comprar accions. Quan els préstecs no es van poder tornar, les cotitzacions van perdre relació amb els beneficis.

3. La Gran Depressió i la Crisi Bancària

3.1 Les causes de la Gran Depressió

1. Sobreproducció industrial: El ritme de creixement es desaccelerava als EUA abans de 1929.
2. Crisi de liquiditat: La manca de recursos per pagar deutes, agreujada pel crac borsari, va expandir la crisi. Es va generar una cadena d'impagaments, tancaments d'indústries i bancs, retirada d'inversors d'Europa i cancel·lació de crèdits a països exportadors.
3. Caiguda del consum: La disminució del consum es va deure a la pèrdua de capacitat adquisitiva dels inversors afectats per la crisi, la por a l'atur, la caiguda dels preus agraris i l'endeutament per l'adquisició de béns de consum.

3.2 La crisi bancària i industrial

La crisi va afectar tots els factors econòmics. El sistema bancari va ser un dels primers afectats, ja que els deutors no podien tornar els préstecs i molts bancs havien acceptat accions com a garantia. Es va desencadenar una crisi bancària: més de 4.000 bancs van fer fallida, arruïnant milions de famílies. La ruïna dels inversors i la disminució del crèdit van provocar el descens del consum, l'augment dels estocs i la baixada dels preus. El subconsum i la caiguda de les inversions van induir la crisi industrial, que va generar un alt atur. Les conseqüències socials van ser greus: pobresa, atur massiu i condicions de vida miserables. Milions d'aturats van deixar de consumir, reduint la producció agrícola.

4. Expansió Internacional i Enfonsament del Comerç

4.1 Els mecanismes d'expansió

1. Descens dels preus dels productes americans: Va generar dificultats a les empreses de la resta del món.
2. Reculada de la demanda i reducció d'importacions: Va perjudicar els països exportadors. La banca americana va reduir dràsticament els préstecs i les inversions a Europa.
3. Crisi bancària i augment de la desocupació: La crisi va ser especialment greu a Alemanya, on la inflació va augmentar, la producció industrial va minvar i l'atur va créixer.
4. Fallida del sistema monetari internacional: Al Regne Unit, la recessió va provocar la fallida del sistema monetari. El govern va suspendre la convertibilitat de la lliura, i altres països van seguir el mateix camí per abaratir les exportacions.

4.2 L'enfonsament del comerç

La principal causa de la reducció del comerç va ser l'augment del proteccionisme. L'adopció de tarifes proteccionistes va ser considerada una declaració de guerra comercial, que va ser contestada amb més mesures proteccionistes. L'enfonsament del comerç va expandir la crisi als països exportadors d'aliments i matèries primeres.

5. Solucions i Polítiques per Superar la Crisi

5.1 La proposta keynesiana

Keynes va defensar que la crisi no era transitòria i que la recuperació no seria espontània sense intervenció governamental. Va argumentar que el problema principal era la manca de demanda davant la caiguda de la inversió. Proposava que l'Estat augmentés la despesa pública amb projectes que utilitzessin molta mà d'obra. Així, augmentant la producció, l'Estat podria incrementar els ingressos per impostos i reduir el dèficit públic a mitjà termini.

5.2 El New Deal de Roosevelt

El New Deal va ser un pla per superar la crisi i pal·liar els seus efectes socials. Les mesures més importants van intentar lluitar contra el descens dels preus. Es va crear l'Agricultura Adjustment Administration (AAA) per regular el sector agrícola. Es va impulsar una política monetària per afavorir les exportacions i es va aprovar la llei de creació de la Seguretat Social. La política de Roosevelt va aconseguir estabilitzar l'economia.

5.3 Els països escandinaus

Suècia i Dinamarca es van recuperar més ràpidament gràcies a mesures de foment de la demanda. L'element clau va ser donar un paper actiu al pressupost de l'Estat. Quan la inversió privada disminuïa, l'Estat augmentava la seva inversió per compensar l'efecte negatiu. Es van aprovar plans d'ajuda als aturats, iniciant la construcció de l'Estat del Benestar, que es va difondre per Europa.

5.4 La política armamentista d'Alemanya

Alemanya va impulsar una política de rearmament per estimular la indústria pesant. També va expandir les obres públiques i va restringir les importacions per fomentar la demanda interior. Hitler buscava l'autarquia econòmica per a la supervivència d'Alemanya. També va reprimir brutalment els sindicats i els partits d'esquerra.

5.5 El Regne Unit i França

El Regne Unit va aplicar mesures anticrisi tradicionals: va devaluar la lliura per afavorir les exportacions i va recórrer al proteccionisme. Va establir acords comercials amb les seves colònies, millorant la situació dels països exportadors de matèries primeres i aliments. França va adoptar mesures similars al New Deal el 1936, amb el Front Popular, que va garantir els preus agrícoles i va devaluar el franc per augmentar les exportacions.