Gramàtica i semàntica: guia de l'infinitiu, perífrases i pronoms

Gramàtica

1. Infinitiu conxugado: -x/-es/-x/-mos/-des/-en. Quan o infinitiu no té el mateix subjecte que el verb principal, l'infinitiu va abans del verb principal i va introduït per preposició, després d'una preposició, quan van molt separats a la frase i en els verbs impersonals.

2. Perífrasis

Valor temporal:

• Futuritat (ir + inf. / haber de + inf.)
• Inminència (haber de + inf. / querer + inf. / estar para + inf.)

Valor modal:

• Obligació (haber de + que + inf. / ter que de + inf. / deber de + inf.)
• Probabilitat (haber de + inf. / deber de + inf. / poder + inf.)

Valors aspectuals:

• Imperfectiva: estar a + inf. / andar a + inf. / ser a + inf. / andar, estar, levar, seguir, ir, vir + xerundio
• Perfectiva: acabar de + inf. / deixar de + inf. / dar, levar, ter + participio
• Incoativa: comezar, empezar a + inf. / botar-se, poñer-se a + inf. / dar + en + inf.
• Terminativa: chegar a + inf. / vir a + inf. / acabar por + inf.
• Reiterativa: voltar + inf. / ter + participio

3. Valors del «se»

• Valor reflexiu: el subjecte realitza l'acció que recau sobre si mateix. Té funció de CI i CD.
• Valor recíproc: dos o més subjectes executen i reben l'acció. Té funció de CI i CD.
• Valor pronominal: verbs que necessiten un pronom per mantenir el sentit; no té funció. Inclou els verbs d'emoció o sentiment i els verbs transitius que es converteixen en intransitius.
• Valor impersonal: construcció sense subjecte, en 3a persona del singular, sense funció.
• Passives reflexes: amb subjecte; el verb concorda en singular o plural i no té funció.

4. Pronoms

El pronom àton no pot encapçalar una frase. En una oració negativa, o encapçalada per una conjunció o adverbi, el pronom va abans del verb. El pronom també va davant d'una oració exclamativa, interrogativa i subordinada.

En les perífrasis verbals hi ha dues possibilitats: el pronom àton va després del verb conjugat o després del verb en infinitiu. Si la perífrasi té partícula, hi ha tres possibilitats.

Semàntica

Sinonímia:

• Absoluta: els sinònims són intercanviables (ordenador-computadora).
• Parcial: mateix significat però en contextos diferents (control-prova).

Antonímia:

• Recíproca: (vendre-comprar)
• Gradual: (blanc-negre)
• Complementària: (parell-senar)

Inclusió: hiperonímia i hiponímia (cavall-gos).

Monosèmia: una paraula correspon a un únic significat.

Polisèmia: un significant correspon a diversos significats.

Homonímia: dues paraules s'escriuen igual però tenen significat diferent (homògrafs), o es pronuncien igual però signifiquen diferent (homòfons).

Camp semàntic: paraules de la mateixa família semàntica.

Famílies lèxiques: regular, quan el lexema no varia; irregular, quan el lexema varia.

Paraules patrimonials: presenten una major evolució fonètica.

Cultismes: entren tardanament i presenten menor evolució.

Semicultes: situació intermèdia.