Gramàtica llatina: subjectes, pronoms relatius i ablatius absoluts

2010 — Enfrontaments a Pompeia

Pronom relatiu (quod): El pronom relatiu quod introdueix una oració subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és gladiatorio spectaculo i fa de complement directe del verb edebat.

Comparatiu (validior): Validior és el comparatiu de superioritat de l'adjectiu validus, -a, -um («fort»), format amb el sufix -ior. Concorda amb plebs, en nominatiu singular femení, i significa «més forta».

Subjecte: A Fuit validior Pompeianorum plebs, el subjecte és plebs, en nominatiu singular, que concorda amb el verb fuit.

2011 — Els Horacis i els Curiacis

Ablatiu absolut (foedere icto): La construcció foedere icto és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu foedere, neutre en ablatiu singular, i el participi perfecte passiu icto, també en ablatiu singular neutre, amb el qual concorda. Foedere és el subjecte de la construcció i icto n'és el predicat verbal. Significa «un cop signat el pacte».

Subjecte: A Datur signum, signum és el subjecte en nominatiu singular neutre. A terni iuuenes concurrunt, el subjecte és terni iuuenes, en nominatiu plural.

2012 — L'emperador Aurelià

Pronom relatiu (qui): El pronom relatiu qui introdueix una subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és fagone i fa de subjecte del verb comedit.

Superlatiu (uehementissime): Vehementissime és un adverbi en grau superlatiu, format amb el sufix -issime, i significa «molt intensament» o «moltíssim».

Subjecte: A Aurelianus ... medicum ... uocauit, el subjecte és Aurelianus, en nominatiu singular, que concorda amb uocauit.

2013 — Els primers temps de Roma

Ablatiu absolut (condita urbe): La construcció condita urbe és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu urbe, femení en ablatiu singular, i el participi perfecte passiu condita, també en ablatiu singular femení, amb el qual concorda. Urbe és el subjecte de la construcció i condita n'és el predicat verbal. Significa «un cop fundada la ciutat».

Pronoms relatius (qui, quos): Qui introdueix una subordinada de relatiu adjectiva, té com a antecedent Romulo i fa de subjecte de editus est. Quos introdueix una altra subordinada de relatiu, té com a antecedent centum ex senioribus i fa de complement directe de nominauit.

Comparatiu (senioribus): Senioribus és una forma del comparatiu senior, senioris, derivat de senex («vell») i amb el sentit de «més vell». Està en ablatiu plural perquè va precedit de ex.

Subjecte: A Is urbem exiguam constituit, el subjecte és is, pronom demostratiu en nominatiu singular que fa referència a Ròmul.

2014 — La moderació d'August

Pronom relatiu (quae): El pronom relatiu quae introdueix una subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és domo i fa de subjecte de fuerat.

Superlatiu (continentissimum): Continentissimum és el superlatiu de continens, continentis («moderat»), format amb el sufix -issimus. Està en acusatiu singular masculí i concorda amb Augustum.

Subjecte: A Ac per annos quadraginta eodem cubiculo ... mansit, el subjecte és tàcit: Augustus. El verb mansit és en tercera persona del singular.

2015 — Els espectacles d'August

Ablatiu absolut (exstructis sedilibus ligneis): La construcció exstructis in campo Martio sedilibus ligneis és un ablatiu absolut. El substantiu sedilibus, neutre en ablatiu plural, concorda amb el participi perfecte passiu exstructis, també en ablatiu plural neutre. Sedilibus és el subjecte de la construcció i exstructis n'és el predicat verbal. Significa «un cop construïts els seients de fusta».

Pronom relatiu (quo): El pronom relatiu quo introdueix una subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és solo i fa de complement circumstancial de lloc dins de in quo solo.

Subjecte: A Augustus ... omnes antecessit, el subjecte és Augustus, en nominatiu singular, i omnes és el complement directe.

2016 — La guerra a la Gàl·lia

Ablatiu absolut (his rebus gestis): La construcció his rebus gestis és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu rebus, femení en ablatiu plural, el demostratiu his i el participi perfecte passiu gestis, que concorda amb el substantiu en cas, gènere i nombre. Rebus és el subjecte i gestis n'és el predicat verbal. Significa «un cop fetes aquestes accions».

Pronom relatiu (qui): El pronom qui introdueix una subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és P. Crassus i fa de subjecte del verb hiemabat.

Subjecte: A Belli causa P. Crassus fuit, el subjecte és P. Crassus, en nominatiu singular; belli causa funciona com a atribut amb el verb fuit.

2017 — Els germànics i els rius

Ablatiu absolut (clamore audito): La construcció clamore audito és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu clamore, masculí en ablatiu singular, i el participi perfecte passiu audito, també en ablatiu singular masculí, amb el qual concorda. Clamore és el subjecte de la construcció i audito n'és el predicat verbal. Significa «després de sentir el crit».

Pronom relatiu (qui): El pronom qui introdueix una subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és nonnulli i fa de subjecte de praecipitauerunt.

Subjecte: A Germani ... se ex castris eiecerunt, el subjecte és Germani, en nominatiu plural. A nonnulli ... perierunt, el subjecte és nonnulli, també en nominatiu plural.

2018 — Cèsar envia Volusè a Britània

Ablatiu absolut (exploratis omnibus rebus): La construcció exploratis omnibus rebus és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu rebus, femení en ablatiu plural, i el participi perfecte passiu exploratis, també en ablatiu plural femení. Omnibus és un adjectiu que concorda amb rebus. El substantiu és el subjecte de la construcció i el participi n'és el predicat verbal. Significa «un cop examinades totes les circumstàncies».

Subjecte: A Caesar ... C. Volusenum ... praemittit, el subjecte és Caesar, en nominatiu singular. A mandat ut ... reuertatur, el subjecte de reuertatur és tàcit i fa referència a Volusè.

2019 — Els trèvers preparen un atac

Ablatiu absolut (magnis copiis coactis): La construcció magnis peditatus equitatusque copiis coactis és un ablatiu absolut. El substantiu copiis, femení en ablatiu plural, concorda amb el participi perfecte passiu coactis, també en ablatiu plural femení. Magnis és un adjectiu que concorda amb copiis. Copiis és el subjecte i coactis n'és el predicat verbal.

Pronom relatiu (quae): El pronom quae introdueix una subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és una legione i fa de subjecte del verb hiemauerat.

Comparatiu (longius): Longius és el comparatiu de l'adverbi longe («lluny»), format amb el sufix -ius. En aquest context significa «més lluny» i forma part de l'expressió non longius bidui uia aberant.

Subjecte: A Treueri ... adoriri parabant, el subjecte és Treueri, en nominatiu plural, que concorda amb parabant.

2020 — Ròmul funda el Senat

Ablatiu absolut (condita ciuitate): La construcció condita ciuitate és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu ciuitate, femení en ablatiu singular, i el participi perfecte passiu condita, també en ablatiu singular femení. Ciuitate és el subjecte i condita n'és el predicat verbal. Significa «un cop fundada la ciutat».

Pronom relatiu (quam): El pronom quam introdueix una subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és ciuitatem i fa de complement directe del verb uocauit. Està en acusatiu singular femení.

Subjecte: A Romulus ... multitudinem finitimorum ... recepit, el subjecte és Romulus, en nominatiu singular. A ut eorum consilio omnia ageret, el subjecte de ageret és tàcit i fa referència a Ròmul.

2021 — Numa estableix les lleis de Roma

Ablatiu absolut (auspiciis missis): La construcció auspiciis missis és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu auspiciis, neutre en ablatiu plural, i el participi perfecte passiu missis, també en ablatiu plural neutre. Auspiciis és el subjecte i missis n'és el predicat verbal. Significa «un cop fets els auspicis».

Subjecte: A Numa de templo descendit, el subjecte és Numa, en nominatiu singular. A Ianus ... significabat, el subjecte és Ianus, que representa el temple de Janus en el context.

2022 — Cèsar arriba al Tàmesi

Ablatiu absolut (cognito consilio hostium): La construcció cognito consilio hostium és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu consilio, neutre en ablatiu singular, i el participi perfecte passiu cognito, també en ablatiu singular neutre. Consilio és el subjecte i cognito n'és el predicat verbal. Hostium és un genitiu plural que complementa consilio. Significa «un cop conegut el pla dels enemics».

Subjecte: A Caesar ... exercitum duxit, el subjecte és Caesar, en nominatiu singular. A hoc flumen ... transiri potest, hoc flumen és el subjecte gramatical de la construcció passiva amb infinitiu transiri potest.

2023 — Cèsar arriba al campament

Ablatiu absolut (cognita locorum natura): La construcció cognita locorum natura és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu natura, femení en ablatiu singular, i el participi perfecte passiu cognita, també en ablatiu singular femení. Natura és el subjecte i cognita n'és el predicat verbal. Locorum és un genitiu plural que complementa natura. Significa «un cop coneguda la naturalesa del terreny».

Pronom relatiu (quos): El pronom quos introdueix una subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és equites i fa de complement directe de reliquerat. Està en acusatiu plural masculí.

Subjecte: A Caesar ... in castra peruenit, el subjecte és Caesar, en nominatiu singular. A sex cohortes relinquit, el subjecte continua sent Cèsar, encara que no es repeteixi.

2024 — Cèsar desembarca a Britània

Ablatius absoluts (exposito exercitu i loco ... capto): Exposito exercitu és un ablatiu absolut format pel substantiu exercitu, masculí en ablatiu singular, i el participi perfecte passiu exposito, també en ablatiu singular masculí. Loco idoneo capto és una altra construcció d'ablatiu absolut: loco és el substantiu masculí en ablatiu singular, idoneo és l'adjectiu que hi concorda i capto és el participi perfecte passiu que també hi concorda. Els substantius són els subjectes de les construccions i els participis n'són els predicats verbals.

Adverbi relatiu (ubi): Ubi és un adverbi relatiu de lloc que introdueix una subordinada adverbial i es pot traduir per «quan» o «allà on», segons el context.

Subjecte: A Caesar ... cohortes decem ... reliquit, el subjecte és Caesar, en nominatiu singular. Cohortes decem és el complement directe.

2025 — Els carnuts reprenen les hostilitats

Ablatiu absolut (signo dato): La construcció signo dato és un ablatiu absolut. Està formada pel substantiu signo, neutre en ablatiu singular, i el participi perfecte passiu dato, també en ablatiu singular neutre, amb el qual concorda. Signo és el subjecte de la construcció i dato n'és el predicat verbal.

Pronoms relatius (qui): En ciues Romanos, qui negotii causa ibi constiterant, el pronom qui introdueix una subordinada de relatiu adjectiva, té com a antecedent ciues Romanos i fa de subjecte de constiterant. En C. Fufius Cita ... qui ... praeerat, el pronom qui té com a antecedent C. Fufius Cita i fa de subjecte de praeerat.

Subjecte: A Carnutes ... concurrunt, el subjecte és Carnutes, en nominatiu plural. A bonaque eorum diripiunt, el subjecte continua sent Carnutes; bona és el complement directe i eorum és el genitiu plural que fa de complement del nom.

2026 — Pandora, la primera dona

Pronom relatiu (cui): El pronom cui introdueix una subordinada de relatiu adjectiva. El seu antecedent és mulieris effigiem i fa de complement indirecte del verb dedit. Està en datiu singular i significa «a la qual».

Subjecte: A Prometheus ... homines ... finxit, el subjecte és Prometheus, en nominatiu singular. A ceterique dii etiam donum dederunt, el subjecte és ceteri dii, en nominatiu plural. A Ea data est in coniugium Epimetheo fratri, el subjecte és Ea, pronom en nominatiu singular femení que fa referència a Pandora.

Com identificar el subjecte

Per identificar el subjecte, primer cal localitzar el verb i després comprovar quin substantiu o pronom està en nominatiu i hi concorda en nombre i persona. El subjecte pot ser tàcit si es dedueix de la forma verbal. En una construcció d'acusatiu amb infinitiu, l'acusatiu pot fer de subjecte de l'infinitiu. En un ablatiu absolut, el substantiu en ablatiu és el subjecte intern de la construcció i el participi n'és el predicat verbal.