Gramàtica catalana: Oraciones, sintagmes i Ramon Llull

Gramàtica Catalana

Tipus d'oracions

Oraciones subordinades

Els infinitius formen oracions subordinades substantives d'infinitiu.

Verb principal: No té davant un nexe subordinant (que) ni és un gerundi, infinitiu o participi.

Oraciones subordinades:

• Substantiva: (substituïble per un nom; té un 'que' davant del verb) Ex: Espero la teva arribada -> Espero que arribis
• Adjectiva: (substituïble per un adjectiu; té un nom davant del 'que') Ex: La casa vermella -> La casa de color vermell
• Adverbial: (substituïble per un adverbi) Ex: Al vespre soparem -> En pondre's el sol...

Categories gramaticals

Categories gramaticals: Verbs, noms, adjectius, determinants, pronoms, adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions.

Sintagmes

Sintagma: Prové del grec (plaça). Paraula o grup de paraules organitzades al voltant d'un nucli.

(A la meva classe) S; Prep; 'a' és el nucli (sempre que hi hagi preposició i nom, mana la preposició).

Oraciones predicatives

Oraciones predicatives:

• Subjecte: Designa l'entitat protagonista d'una acció o d'un procés.
• Predicat: Expressa l'acció o el procés que afecta al subjecte.

(Nosaltres) Aquest matí [anirem a comprar per a la meva àvia]

Oraciones atributives

Oraciones atributives: Tenen un verb copulatiu o quasicopulatiu (estar, semblar, parèixer, quedar-se, tornar-se i esdevenir) i tenen un matís de durada. Els predicats, que tenen com a nucli un verb copulatiu, s'anomenen predicat nominal, i el complement d'un verb copulatiu és el complement atribut. Jo (sóc simpàtica des de tota la vida).

Oraciones impersonals

Oraciones impersonals: NO tenen subjecte (es posa conjunt buit). Estan constituïdes per verbs que designen efectes meteorològics, junt amb els verbs fer, ser, hi haver-hi. (Fa fresca, és fosc, hi ha 50 persones).

Oraciones inacusatives

Oraciones inacusatives: No tenen complement directe; allò que sembla el CD és el subjecte, que es pot substituir pel pronom 'en'... [A l'estació, arriben diàriament] cent trens -> A l'estació n'arriben diàriament cent.

Ramon Llull

Biografia i obra

Ramon Llull: Va ser el primer de la diglòssia llatí-català. En aquella època, el llatí s'utilitzava per a àmbits cultes (dret, administració...), i el català per a l'àmbit familiar. Ramon utilitza el català per a temes reservats fins aleshores al llatí (teologia, filosofia, astronomia...). Amb 265 llibres (amb la seva obra), el català va assolir la maduresa gramatical i literària per a la poesia. Fixa el català culte (literari). L'afany didàctic empenyé a Llull a desenvolupar un registre formal i entenedor.

Trets de la prosa lul·liana

Trets de la prosa lul·liana: Ús de preposicions subordinades; l'ús de la subordinació significava la superació de l'estat primitiu del català; l'ús d'una sintaxi rigorosa i precisa.

Lèxic

Un lèxic riquíssim (unes 7000 paraules) en 5 categories:

• Mots populars hereditaris del català
• Llatinismes: Mots agafats del llatí (audàcia, benefici)
• Mots usats només per Ramon Llull (7% del lèxic)
• Noms propis: Mallorca, Montpeller...
• Occitanismes: (maire-mare)

Llull va ser senescal a la cort del futur rei Jaume II de Mallorca. L'any 1263 se li va aparèixer Jesucrist crucificat, el que el va motivar a abandonar la vida cortesana i a convertir-se a una vida dedicada únicament a intentar que els infidels adoptessin la fe cristiana.

Tres tasques complementàries

Tres tasques complementàries:

• La redacció d'obres que difonguessin la fe cristiana arreu del món, per acostar la seva societat a aquest ideal.
• Fundació d'escoles on s'ensenya el seu sistema filosòfic (missioners).
• Els viatges apostòlics: Tant per les principals ciutats d'Europa com a terres dels sarraïns.

Llengües emprades

Llengües emprades per Ramon: Català, occità, àrab, llatí.

Anàlisi d'estrofes

Estrofa 1

Estrofa 1: Som creat e ésser... Explica que va ser creat per Déu pare i educat en la fe cristiana. Vol que es dediqui la seva vida a Déu i a la fe cristiana.

Estrofa 2

Estrofa 2: Lo monastir de Miramar... Per aconseguir-ho va crear una escola de missioners al monastir de Miramar en la qual s'ensenyen les llengües dels infidels, ja que podrien facilitar la predicació en terres dels infidels. Està a la muntanya de Randa amoïnat perquè no sap la manera de fer entendre la fe cristiana als infidels.

Estrofa 3

Estrofa 3: Novell saber hai trobat... Es produeix la il·luminació; Déu li mostra el camí a seguir. Ha de recollir el seu pensament en un sistema filosòfic que ell anomenarà ART: abreujada de trobar la veritat. Gràcies a aquest art, els infidels es convençran que la única fe vàlida és la cristiana.

Estrofa 4

Estrofa 4: Sóm hom vell, pobre... És un home vell, pobre i menyspreat, que malgrat tenir un gran projecte no ha rebut ajuda de ningú. Ha buscat suport dels reis de la cristiandat, tot i que els ha donat nombrosos exemples dels seus objectius. És poc reconegut i estimat.

Estrofa 5

Estrofa 5: Vull morir en pèlag... Vol morir en un mar d'amor i que aquests entrebancs no l'espantin; no li té por al príncep ni al papa que no l'han ajudat. Tots els dies el preocupa el deshonor que li fan a Déu, tots aquells que no donen res per acostar la gent a Déu.