Graella d'observació joc heurístic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,45 KB

María Montessori:


 (1870-1952) pedagoga i metgessa. Montessori va partir del Desenvolupament psicofisiològic del nin. La seva formació en el camp de la Medicina i les seves observacions clíniques la van conduir a analitzar com Aprenen els infants considerant els períodes sensibles del desenvolupament.

Va començar a treballant Amb nins deficients, on va arribar a la conclusió de que els petits Construeixen el seu aprenentatge a partir d’allò existent en el seu ambient. Poc a poc va veure que el mètode que utilitzava per aquests alumnes també era Vàlid per la resta d’infants. Aquest principi estaria en la base del seu mètode Montessori.

Aquest mètode, basat En les observacions científiques, relaciona la capacitat dels petits per Absorbir coneixement del seu voltant, així com l’interès que els nins tenien Per materials que es poguessin manipular.

Tot allò relacionat Amb els objectes  de la vida quotidiana (cordes, plats, tassons,...) Li servia com element per desenvolupar en el nin el sentit de l’ordre i la Psicomotricitat. Tot el que va crear està basat en el que va observar que els Petits fan naturalment, és a dir, per si mateixos, sense ajuda dels adults.

El mètode Montessori Es concreta  en un sistema de materials, creats per ella mateixa, i Exercicis degudament seqüenciats, utilitzats pels petits per aprendre de les seves Pròpies experiències.

Les seves aportacions més importants són:


1-      

Puerocentrisme:

El nen és un ser Diferent de l’adult i està dotat d’una enorme potencialitat. És el centre del Mètode.

2

-      Activitat

El nen és actiu, el Moviment és essencial i és el medi mitjançant la intel·ligència assimila el món Exterior.

3-      

Respecte a la llibertat i a l’espontaneïtat

El nin elegeix el seu treball i decideix quan l’interromp. Montessori és Partidària d’educar l’autocontrol per afavorir l’exercici de la llibertat de Forma respectuosa.

4-      

El paper de l’educador:

ha de ser Observador i mediador quan el petit li demani ajuda. Ha de limitar-se a Guiar-los, permetent que decideixin per ells mateixos, però davant una acció Incorrecta ha d’intervenir i fer les observacions de forma individualitzada.

5-      

L’ambient ha d’estar estructurat

A L’aula s’establiran diferents zones (racons de joc, de neteja, armaris amb Materials...) cada objecte ha de tenir un lloc precís i fàcil d’accedir. Vol Eliminar tots els elements de l’escola tradicional. També vol un ambient Amb  guarnicions i decoracions.

6

-      El material:

és el més Característic del seu mètode i es pot classificar en:  material per a la Vida pràctica,  material per l’educació sensorial, material per l’educació Intel·lectual.

Vide Decroly:


 (1871-1932) metge, neuròleg, psiquiatre. Va iniciar el seu Treball amb nins discapacitats, per dedicar-se més tard a l’educació, a L’escola que ell mateix va fundar: “l’Hermitatge” amb l’objectiu d’aconseguir En els nins un correcte desenvolupament biològic i d’higiene, i on va aplicar La seva teoria.

Els primers objectius Es van basar en la formació de ciutadans per la democràcia, per això, la Llibertat i la responsabilitat van ser la definició de l’organització de L’escola, una organització on cadascú s’esforça per ser un membre conscient i útil de col·lectivitat.

Segons les seves Idees l’ensenyament ha de ser individualitzat, i l’interès, que neix de la Necessitat, és el que mou al petit a aprendre.

Decroly i Montessori Tenen aspectes comuns, però difereixen En que Montessori es centra més en l’educació sensorial i Decroly s’inclina Més per l’educació intel·lectual, ell desenvolupa una educació més en contacte Amb la natura i Montessori es basa en un material prefabricat.

Decroly parla d’una escola per a la vida i a través de la vida


. L’infant Porta una herència i un impuls de vida; també rep una herència cultural. Té Unes necessitats primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitats (psicosocials).

Apareix la globalització, Entès com la percepció que té un nin del món real, el qual no li presenta Fragmentat, sinó com un tot.

Decroly va unir els Següents conceptes: ensenyament individualitzat, motivació i globalització i va Crear una pràctica anomenada centres d’interès, en els quals es Treballen necessitats del petit, tant físiques com psíquiques, a través del joc (alimentació, protecció, seguretat, treball,...).

Els centres d’interès es divideix en tres fases:

1.      1.

Observació:

és el primer que s’ha de Proposar davant qualsevol aprenentatge i pot ser directa o indirecta.

2

.      2.Associació:

Els nous coneixements adquirits per l’observació s’associen amb la informació Que es posseeix mitjançant conversacions o utilització de materials didàctic i Així s’estableixen relacions entre diferents conceptes.

3.      3.

Expressió

Correspon als moments de Manifestació de coneixements o sentiments. En aquesta fase es troben els Exercicis del llenguatge (adquisició de vocabulari), exercicis d’expressió Plàstica (fer dibuixos), d’expressió musical, d’expressió lògico-matemàtica,...

Entradas relacionadas: