Les Tres Gràcies de Rubens: Anàlisi Tècnica i Formal

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,3 KB

Les tres Gràcies

Autor: Rubens, Peter Paulus
Datació: 1639
Estil: Barroc
Escola: italià
Tècnica: oli
Suport: taula; 2,21 m x 1,81 m
Localització actual: Museu del Prado, a Madrid

Anàlisi Tècnica i Formal

Elements tècnics

Es tracta d’una obra amb uns colors molt vius, predomina el color carn i el blau del cel, destaquen altres gammes fosques com, per exemple, les flors, ell color dels cossos s’ha aconseguit mitjançant el blau el groc i el vermell.
La lluminositat d’aquest quadre és natural, prové de la part de davant del quadre. Rubens treballa amb una pinzellada llarga no detallada minuciosament, una pinzellada molt solta, però no marcada.
Les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que una d’elles dóna l’esquena a l’espectador

-  Como en el conjunto de la obra de Rubens, seguidor de Tiziano y Caravaggio, recordémoslo, domina el color sobre el dibujo. En concreto, dado el tema, alegre, está más en la línea del Tiziano de la Dánae, y los colores son cálidos. Las pinceladas de Rubens permiten crear un ambiente homogéneo y a la vez representar extraordinarios detalles y, sobre todo, la transparencia de las ropas de las tres Gracias. - La luminosidad es intensa, está presente pero sin introducir dramatismo. Los cuerpos femeninos quedan destacados por un foco exterior a la izquierda del cuadro, sobre un marco inmediato en penumbra.- Es una obra de realismo idealizado, como corresponde a estas obras mitológicas para consumo de las élites sociales. Las Gracias, que hoy nos pueden parecer obesas, responden al cánon de belleza de la época. El paisaje del fondo, la vegetación y la fuente que las rodean, etc., son invenciones propias del taller de un artista que sabe los gustos de sus clientes.- La composición es bastante equilibrada, geométrica y cerrada. Es una composición muy diferente a la del conjunto de la obra de Rubens y de la época.seu dinamisme (tot i que “Les tres gràcies” no sigui un quadre del tot dinàmic), altres aspectes que predominen en les seves obres són el tracte del color, domina el color, la llum molt semblant a l’estil de Caravaggio, va anar a veure obres seves, feia servir el clarobscur. Presenta un cert dinamisme característic de les seves obres, i sempre intentava equilibrar la part sensual i la part intel·lectual.

Elements formals

Les dones, de bones dimensions i en primer pla, estan o bé nues o bé cobreixen petites parts dels seus cossos amb gases. S’aprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines, sembla que estiguin a punt de començar a ballar, ja que totes tres tenen el peu dret endarrere. Al fons, es pot observar un paisatge idíl·lic, amb animals pasturant. L’escena queda emmarcada per moltes flors, un tronc d’arbre i una branca on trobem a cupido amb el corn de l’abundància als braços.

Context històric

El segle XVII, es veu caracteritzat per una crisi universal que es va difondre en diferents nivells. A nivell social, on la societat en aquella època tenia una estructura mig feudal i mig agrària i s’hi van donar crisis demogràfiques importants. A nivell polític, on les monarquies absolutistes eren les que van controlar el poder Europeu. A nivell econòmic, on va esdevenir un desequilibri entre població i recursos propi de l’estructura econòmica de la societat pre-industrial, al disminuir les quantitats de metall preciós importat d’Amèrica el sistema capitalista va ser més lent i hi va haver una crisi en el comerç. A nivell cultural, sorgeix una nova tendència, el Barroc, com a conseqüència directa dels conflictes religiosos que es donen a Europa durant el segle XVII i a causa també dels processos d’assentament de les monarquies absolutistes dins els seus territoris.

SIGNIFICATMitologia :  les filles de Zeus i la nimfa Eurínome , Eufrosine-Talia-Aglae- representaven l’amor, l’alegria i la bellesa.  Se les convocava per a esdeveniments socials i activitats artístiques. HESÍODE ens informa que presidien les festes i banquets en els quals dansaven al servei dels déus. ECO parla de la “Bellesa lliurement sensual”, bellesa alegre d’existir i de mostrar-se, clara dissolució de la bellesa clàssica: aquesta escena plena de calma vol ser una contemplació del cos femení, tant oposat a la concepció miquelangelesca. Aquí hi ha una visió didàctica de la bellesa en el tema de tres divinitats femenines gregues, nues i enllaçades, sota l’expressió de dones flamenques. L’ideal anatòmic és clar,  través d’aquestes dones madures i de tracte delicat: figures de formes amplies, voluminoses, és  a dir, dones grasses, grosses y amb tendència a la forma rodona. El seu classicisme no en les formes, amb un cert abandó de la Bellesa formal, sinó en el tema.L’ideal de Bellesa mostra con evolucionen les idees i sentiments (gustos) de l’home modern: plasmà un ideal de bellesa que correspon a l’ideal estètic de la seva societat, però també barroc en els ritmes corbs, formes rodones. Si les comparem amb les Tres Gràcies de Botticelli, plenes de simbolisme neoplatònic i de certa malenconia, Rubens ofereix la plenitud de la carn. Fins i tot, hi ha crítics (CLARCK) que veuen una sort d’ofrena religiosa, d’acció de gràcies (Rubens mai no va tenir problemes econòmics).Retrata el mode alegre de viure dels poderosos que enalteix la vida: la mirada, el somriure, el modelat del rostre, la humitat dels llavis, les joies, pentinats i gases més els delicats tocs de llum, atorguen un ambient cortesà a l’obra. FUNCIÓ

 Sembla que destinada a la Torre de la Parada, del rei espanyol Felipe IV, estava destinada a proporcionar plaer al rei i acompanyants és íntims quan anaven de caseria.Representar el nu femení des de 3 punts de vista: el tema està en funció d’aquest goig eròtic.Reflex del poder socio-polític de la noblesa cortesana i del seu ideal de conservadorisme social: art com a defensa de l’aristocràcia o com a principi d’autoconservació.Expressió personal de la felicitat, alegria, plaer del propi Rubens: per això hom les compara amb les Tres Gràcies clàssiques.

Entradas relacionadas: