Les tres Gràcies de Rubens: Anàlisi i Context Històric

Les tres Gràcies de Peter Paul Rubens

1. Fitxa tècnica

• Nom: Les tres Gràcies.
• Autor: Peter Paul Rubens.
• Cronologia: Segle XVII.
• Localització: Museu del Prado, Madrid.
• Estil: Barroc.
• Tècnica: Oli sobre taula.
• Dimensions: 2,20 x 1,80 m.
• Tema: Tema mitològic; les tres Gràcies, filles de Zeus i una nimfa, són tres joves nues i cobertes amb fines gases que formen un cercle.

2. Context històric

L’Europa del segle XVII estava enfrontada ideològicament i políticament entre el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme, i el sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària hi haurà una certa revolució agrícola que posarà les bases per a la Revolució Industrial del segle XVIII, i contrastarà amb la resta d’Europa, on la població s’estancarà, hi haurà menys entrada d’or i plata i es produirà una davallada econòmica.

Els regnes hispànics van entrar en un període de decadència política i econòmica, i França s’endeutarà moltíssim a causa de les creixents despeses en luxes de la Cort.

Tot això no es reflectirà en les arts i les lletres, ja que els segles XVII i XVIII són èpoques de grans pensadors com ara Newton, Descartes, Bacon o Kepler. En l’art, els grans mecenes seran l’aristocràcia, la monarquia i Roma; per això l’art del Barroc serà un art recarregat i luxós i amb tendència a l’adoctrinament popular. Hi haurà diferents focus: a Roma tindrem un art exuberant amb la Contrareforma i, en canvi, a Holanda tindrem un art més burgès.

El Rococó serà la culminació d’aquest art aristocràtic europeu, tot i que ja començaran a aparèixer obres i autors que indiquen un canvi d’etapa, més revolucionària, com és el cas de Goya a Espanya.

3. Anàlisi formal

Elements plàstics

Predomina el color sobre la línia, amb colors de tons pàl·lids i sense estridències, tant en les figures com en el fons, on predominen els ocres i els verds. La llum prové d’un tènue focus que envolta les figures i crea un joc harmoniós de clarobscurs que remarquen la blancor dels cossos.

Composició

Observem tres figures femenines que formen un cercle, de manera que n'hi ha dues de costat i una d’esquenes a l’espectador. A la part superior hi ha una garlanda de flors i un angelet que aboca aigua amb un corn. De fons, es veu un paisatge utòpic i molt detallat. Les figures es relacionen ja que s’agafen pels braços, pel joc de mirades i pel vel que les envolta. El dinamisme de l’escena s’observa perquè tenen els peus endarrerits per començar la dansa i pel predomini de la línia corba de les siluetes, que també aporta sensualitat.

Estil

L’obra és barroca d’inspiració clàssica, on es valora el dibuix del Cinquecento i també s'adopta la forma oberta i la llibertat compositiva pròpia del Barroc.

4. Models i influències

Rubens tenia un estil propi: la força cromàtica de l’escola veneciana, l’anatomia i força compositiva de Miquel Àngel i la llum de Caravaggio. A més, va ser admirador i col·leccionista de les obres grecoromanes. Serà molt influent a Flandes i a França per a autors com Renoir i Delacroix.

5. Interpretació: funció i significat

La mitologia grecoromana diu que les Tres Gràcies eren filles de Zeus i una nimfa, i són la personificació de la bellesa que presidia les festes. Rubens va utilitzar aquest tema per representar l’ideal de bellesa femenina d’aquella època. Alguns diuen que tenien els rostres de les dues esposes del pintor. L’obra la va comprar Felip IV, però durant l’època de Carles III va estar amagada perquè era considerada pecaminosa.