Govern unionista 1856

GOVERNS MODERATS:

Els anys que van del
1863 al 1868 van suposar la tornada de Narváez al poder i la reposició dels antics principis del moderantisme.El moderantisme va imposar novament la forma autoritària de govern, al marge de les corts i de tots els grups polítics, i va exercir una forta repressió sobre els seus opositors. Els progressistes van acusar la corona d'obstaculitzar el funcionament de les institucions i de promoure formes de govern dictatorials. Així, davant de la insistent marginació política, els progressistes van passar novament a l'insurreccionalisme amb el suport dels demòcrates, la influència dels quals entre les classes populars augmentava.L'any 1866 la insurrecció dels sergents de la caserna de San Gil, va comportar un alçament popular a Madrid. La insurrecció va acabar amb 66 afusellaments i més de mil presoners.La situació del govern va empitjorar arran de la crisi de subsistència iniciada l'any 1866 i que va provocar l'augment dels preus i el descontentament popular.

ANARQUISME

L'anarquisme és un conjunt d'idees filósòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coercíó física, mental o espiritual, així com la creença en la supremacia de l'individu. L'anarquisme pot ser dividit en dues grans branques: l'anarquisme clàssic (també anomenat anarquisme social o socialista) i l'anarquisme individualista. No obstant això, el tipus d'anarquisme més estès és l'anarquisme clàssic. Els anarquistes consideren que la societat podria estar més ben organitzada sense un govern provinent de l'Estat o qualsevol tipus d'autoritat i jerarquia i proposen diferents maneres de fer-ho.

LLEI DE Madoz 1855:

La nova llei desamortitzadora del 1855, a carrec del ministre Madoz va afectar els bens de l'Estat, de l'Església, dels ordres militars, de les institucions benefiques i sobretot dels ajuntaments (bens de propis i comunals). Igual com l'any 1837, amb l'eliminació de la propietat vinculada es pretenia aconseguir els recursos per a la hisenda i impulsar la modernització economica d'Espanya. Una bona part dels ingresos van ser invertits en la construcció de la xarxa de ferrocarril, considerada la peça cabdal per a fomentar els intercanvis i el creixement industrial del país

. MARXISME

Les tesis marxistes defensaven que l'emancipació dels treballadors havia de ser obra d'ells mateixos. En conseqüencia, la clase obrera havia d'organitzarse políticament i conquistar, per mija de revolució, el poder polític i economic i construir un nou estat obrer, que en un primer moment adoptaria la forma de dictadura del proletariat. En el nou ordre social no existiria la propietat privada, ja que tots els bens de producció estarien en mans de l'estat. Amb el pas del temps anirien desapareguent les diferencies economiques i socials i s'entraria aleshores en la fase del comunisme, en la qual no exisitrien les classes socials, s'acabaria l'explotació de l'home per l'home i l'estat s'extingiria.

MANIFEST DE SANDHURST:

va ser un manifest de caràcter polític signat el 1 de Desembre de 1874 pel llavors príncep Alfonso de Borbó (futur rei Alfonso XII d'Espanya), mentre es trobava en l'exili. En el document mostrava la seua disposició per a convertir-se en rei i partidari d'una monarquia parlamentària.Va ser signat pel príncep el 1 de Desembre de 1874. El manifest es va redactar formalment amb el pretext de contestar a les felicitacions rebudes al complir disset anys, que significava la majoria d'edat. El document va ser ideat i elaborat per Antonio Cánovas del Castell; en el mateix es donava a conèixer el nou sistema polític que es volia implantar, una monarquia constitucional, és a dir un nou règim monàrquic de tipus conservador i catòlic que defensava l'ordre social però que garantia el funcionament del sistema polític liberal. El manifest acabava proclamant les essències fonamentals que han de regir el seu regnat: «?Ni deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com home del segle, veritablement liberal». El manifest es va publicar per la premsa espanyola el 27 de Desembre. L'endemà passat, el 29 de Desembre, el general Martínez Campos va realitzar un aixecament militar a Sagunt, proclamant rei d'Espanya a Alfonso XII, L'aixecament no va trobar gran oposició en el país. Cánovas del Castell ràpidament va assumir el ministeri-regència a l'espera del rei, el que va suposar el naixement de la Restauració borbònica.

PRIMERA INTERNACIONAL

Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1876.Fou fundada a Londres al 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes en comú i proposar línies d'acció. Van col·laborar en ella Karl Marx i Friedrich Engels. El 1872 el Consell General de l'AIT es trasllada des de Londres, on està situat des dels seus inicis, a Nova York, dissolent-se oficialment el 1876 Al 1889 s'estableix la Segona Internacional de cort social democrata, com la successora en les seves fins polítiques, i que durarà fins al 1916, i al 1922 apareix l' Associació internacional de Treballadors, organització anarcosindicalista, que prentén recollir el testimoni de la zona llibertària i que arriba fins a l'actualitat.La Primera Internacional va ser considerada com un dels majors factors que van conduir a la creació de la Comuna de París de 1871. Encara que aquesta idea és disputada, Marx va fer un escrit en relació amb la defensa de la Comuna. Publicat com La Guerra Civil a França (1871), reuneix el primer (juliol 1870) i segon manifests (Setembre 1870) del Consell General la AIT i el manifest de juny de 1871, escrits per Marx.

CRISI GOVERN MODERAT:

Els governs moderats no aconseguiren donar estabilitat a l’estat. Es va actuar manipulant les eleccions. La vida política no es desenvolupava a les corts, sinó al voltant de la cort i a partir de la influència de les diferents camarilles que buscaven el favor reial.L’autoritarisme es va accentuar amb el govern de Bravo Murillo del 1852, que va proposar una reforma constitucional que transformava l’estat en una dictadura tecnocràtica, preveia la possibilitat de governar per decret i de suspendre de manera indefinida les corts, alhora que restringia encara més el cens electoral.Menystenia el sufragi i el parlamentarisme i considerava que una administració eficient i el foment de la riquesa eren les úniques condicions per a un bon govern. Aquesta reforma suposava en la pràctica la desaparició del règim parlamentari i la tornada a un sistema semblant al de l’Estatut Reial.La proposta va fracassar per l’oposició d’un sector del moderantisme, que va llevar a Murillo del poder, va accentuar la descomposició interna del partit i va augmentar el descontent de capes socials.Una nova revolució l’any 1854 va permetre que els progressistes tornaren al poder i va posar fi al govern moderat.

Constitució 1845

Va recollir les idees bàsiques del moderantisme: sobirania conjunta entre el rei i les corts, ampliació dels poders de l’executiu i disminució de les atribucions del legislatiu: restricció del dret de vot i la constitució d’un senat no electiu.Els ajuntaments i les diputacions quedaren sotmesos a l’administració central i va ser suprimida la Milícia Nacional. S’atorgà exclusivitat a la religió catòlica, que va ser declarada l’oficial de l’estat, i es va acordar el manteniment del culte i del clero.La nova constitució mantenia part de l’articulat de la Constitució del 1837, sobretot per la declaració de drets. També conferia enormes atribucions a la corona (vet), li atorgava la facultat de designar el senat.Es va regular la llibertat d’impremta i es va suprimir el jurat per aquest tipus de delictes, cosa que significava el control governamental sobre la premsa. La llei electoral del 1846 va plantejar un sufragi censatari molt restringit.A més es va acceptar el sistema de districtes uninominals, que afavorien el predomini del vot rural (conservador) sobre l’urbà.

GOVERNS UNIONISTES:

El nou govern unionista liderat per O'Donnell va intentar un equilibri polític combinant elements moderats amb algunes propostes progressistes com la limitació dels poders de la corona i l'acceptació de la desamortització civil.Es va aconseguir una estabilitat política interior relativa. Es va intentar de revitalitzar el parlamentarisme. Les eleccions eren arranjades des del ministeri de la governació per tal d'assegurar la majoria parlamentària, també fixaven una minoria opositora al congrés per a evitar una marginació que derivara en pràctiques insurreccionals.Una de les actuacions més rellevants del govern va ser la seua política exterior activa, que buscava de recuperar el prestigi internacional, d'unir els diferents partits en un fervor patriòtic i d'acontentar importants sectors de l'exèrcit. Es van dur a terme tres campanyes de caràcter internacional:

L'expedició a Indoxina (1858-1863) en col·laboració amb França, motivada pel desig de castigar una matança de missioners que hi va tenir lloc l'any 1858. L'expedició va beneficiar sobretot els francesos, que van iniciar la penetració colonial en aquella zona.

La intervenció a Mèxic(1862), que es va fer juntament amb francesos i britànics per exigir al govern Mèxicà el cobrament del deute acumulat amb aquest país, però els espanyols se'n van retirar finalment per desavinences amb la política francesa.

Les campanyes militars del Marroc (1859-1860) van estar motivades per disputes frontereres i es van saldar amb el triomf en les batalles de Tetuan i de Castillejos, on va guanyar un gran prestigi un militar progressista, el general Prim. La Pau de WadRas va permetre a Espanya la incorporació del territori d'Ifni a la corona i l'ampliació de la plaça de Ceuta.L'any 1863 es va fer evident la descomposició interna de la coalició governamental i l'estabilitat d'anys anteriors es va convertir en una ràpida successió de governs inestables. L'unionisme va ser incapaç de plantar cara a l'oposició dels moderats i de la corona mateixa, que es va negar a dissoldre les corts, tal com proposava l'executiu. O'Donnell va presentar la seua dimissió i la reina va lliurar el poder als moderats.

REVOLTA 1854 I EL GOVERN PROGRESISITA:

A causa del descontent amb el govern moderat; demòcrates, progressistes i alguns sectors dels moderats feren l’anomenat pronunciament de Vicálvaro, aleshores va aparèixer un nou partit de centre, entre moderats i progressistes, anomenat Uníón Liberal, dirigit per O’Donnell. Els insurrectes elaboraren el Manifest de Manzanares, on es demanava que es complira la constitució del 1845, una reforma de la Llei electoral, la reducció d’impostos i la restauració de la Milícia.Espartero fou nombrat president, i O’Donnell ministre; es va aplicar un cens electoral més ample, que va permetre un major nombre de progressistes al govern i així restaurar els principis progressistes.L’acció més important fou un pla de reformes econòmiques, recolzat per la petita burgesia i que pretenia industrialitzar el país.

INSITITUCIONALITZACIO DEL PARTIT LIBERAL:

El moderantisme va voler consolidar l’estructura del nou Estat liberal sota els principis del centralisme, uniformitat i la jerarquització. Un seguit de lleis i reformes administratives posaren en marxa aquest procés. El govern va endegar una reforma fiscal per augmentar els ingressos de la hisenda pública. Es va racionalitzar el sistema impositiu, es van centralitzar els impostos en mans de l`’estat i es va propiciar la contribució directa, segons la propietat, sobretot l’agrària.Es va plantejar d’unificació de codis amb el Codi Penal i l’elaboració d’un codi civil amb les lleis. Es va endegar la reforma de l’administració pública amb la reorganització dels càrrecs de l’Estat i la creació d’una llei de funcionaris que en regulava l’accés. També es reordénà l’administració territorial, seguint els criteris centralitzadors.La llei d’administració local va disposar que els alcaldes dels municipis de més de 2000 hbt i de les capitals de província serien nomenats per la corona, mentre que el governador civil designaria els alcaldes dels municipis menors. Es va crear una estructura jerarquitzada i piramidal, en la qual cada província depenia d’un poder central a Madrid, del qual depenien els governadors civils.Per temor a les insurreccions carlinistes es va acordar el manteniment al País Basc i Navarra dels ajuntament forals i de les Juntes Generals, però va traslladar les duanes als Pirineus.Es va establir un sistema nacional d’instrucció pública, que regulava els diferents nivells d’ensenyament i elaborava els plans d’estudi. La Llei Moyano fou la primera gran llei d’educació del país.Es va adoptar un sistema de pesos i mesures únic, el sistema mètric decimal. Es va dissoldre la Milícia Nacional. Es va crear la Guardia Civil.

CONF.REGIM MODERAT:

Les eleccions del 1844 donaren la majoria als moderats, liderats per Narváez, imposaren una política basada en els principis del liberalisme moderat. El seu objectiu era clausurar l’etapa revolucionaria i normalitzar el liberalisme, creant una nova legislació. Aquest havia de basar-se en el predomini de l’ordre i l’autoritat, combinant amb la repressió, que va posar fi a les expectatives socials i polítiques generades per la dinàmica revolucionària de l’etapa anterior.El règim es va fomentar en el predomini de la burgesia terratinent. Aquests consideraven necessari consolidar un nou ordre social, que fomentara les institucions liberals des d’una òptica moderada i que les protegira tant de la reacció carlina com de la subversió de les classes populars. La corona i l’exèrcit falsejaren les eleccions, deixant així als opositors sense cap més alternativa que la conspiració per accedir al poder.