El Govern de Negrín i la Repressió a la Guerra Civil

D) El govern de Negrín

Azaña, com a president de la República, va encomanar a Juan Negrín la formació d'un nou govern.

Característiques del govern:

• Va tenir una durada de gairebé dos anys, des del maig del 1937 fins al març del 1939.
• Durant el seu mandat, el pes comunista va augmentar.
• Va establir una nova estratègia: "Resistir és vèncer", que implicava l'objectiu de guanyar la guerra.
• Per allargar el conflicte, es va reorganitzar l'Exèrcit Popular, on el general Vicente Rojo va tenir un pes destacat, i a més es va incrementar l'ajuda armamentística per part de la Unió Soviètica.
• A banda d'això, destaca el trasllat de València a Barcelona per aprofitar la indústria catalana.
• Al maig del 1938 va presentar un programa propagandístic per buscar suport internacional, però no va obtenir èxit.

El poder a la zona insurrecta

Poc després del cop d'estat, Sanjurjo mor en un accident i deixa els revoltats sense un cap visible per representar-los. Tenien divisions, però estaven units per tres raons: catolicisme, anticomunisme i nacionalisme espanyol.

El dia 24 s'organitzen en la Junta Nacional de Burgos i assumeixen el poder del bàndol sublevat. Estava encapçalada per Miguel Cabanellas i van decidir posar Franco com a cap d'estat. Es passava a una dictadura personalista.

La primera mesura va ser establir la Junta Tècnica de l'Estat amb l'objectiu d'acabar amb els republicans. Franco unifica els partits el 19 d'abril del 1937, creant la FET-JONS. Tenien el suport de l'Església.

Violència i repressió a la rereguarda

El cop d'estat va crear una excusa per matar i alliberar odis personals i tensions socials. Els principals perseguits van ser: el món conservador, gent de l'Església, empresaris, polítics de dretes, sindicalistes i maçons. Els mètodes utilitzats eren passejos, judicis sumaríssims i violència exemplaritzant.

Zona republicana

Hi va haver un fort anticlericalisme, particularment a Catalunya, on els anarquistes controlaven els carrers. Molts catalans van marxar al bàndol sublevat. Els principals perseguits van ser gent de l'Església, com Vidal i Barraquer. Destaca la matança de Paracuellos a Madrid, on va morir Ceca. Hi va haver molta fam en aquest bàndol i van patir molts bombardejos, com el del març del 1937 i el de Guernica.

Zona sublevada

Clima de terror on predomina la violència exemplaritzant i l'Església dona suport. Les víctimes van ser dirigents i militants d'esquerra, persones vinculades a sindicats, militars que no van donar suport i maçons. Un dels actes va ser a la plaça de toros de Badajoz per Yagüe i a Sevilla, on hi va haver 47.000 morts.