El govern de Largo Caballero Guerra Civil

El pronunciament militar “Alzamiento Nacional” va tenir lloc El 17 de juliol a les casernes de Melilla i el 18 de juliol al protectorat. El Dia 18 va arribar Franco al Marroc on va encomandar l’exèrcit d’Àfrica. El Mateix dia 18 es van revoltar altres militars: Mola a Pamplona, Queipo de Llano A Sevilla, Goded a Mallorca i Cabanellas a Saragossa. La reacció de la República va arribar tar, el dia 19 es va Fer el primer moviment que va ser el lliurament d’armes als sindicats del
Front Popular. El cop d’estat no va triumfar del tot. Va fracassar a Catalunya, València, Madrid, Càntabric, Castella-la Manxa, Extremadura i gran Part d’Andalusia.

Insurrecció a Catalunya A Catalunya, l’encarregat de dirigir el cop d’estat va ser Goded. El cap militar que tenia el comandament de la a Barcelona, Llano de la Encomienda,era lleial a la República, Encara que alguns dels seus homes sí que hi van participar el 19 de juliol. Allà es van trobar amb una forta oposició dels lleials a la República i de les Organitzacions obreres. Les organitzacions obreres d’esquerres havien demanat armes i militants De la CNT i UGT van organitzar una forta resistència. Durant tot el dia 19 va Haver-hi enfrontaments dels revoltats contra les forces de l’ordre i els Obrers. LLano de la Encomienda va ser capturat per Goded, però ja era massa Tard, el vespre del 19 de juliol la capitania general va ser assaltada i el General Goded va ser detingut. El cop d’Estat a Barcelona havia fracassat. 

Consolidació dels bàndolsEl cop d’Estat no havia triomfat però el fet que no fos Sufocat totalment per la República va derivar la situació en una Guerra Civil, On hi havia 2 bàndols:-Insurrectes: Format per militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, Falangistes, tradicionalistes i opositors a la República. Estaven inspirats pel Feixisme i es definien com a nacionals i catòlics. Volien restablir l’ordre Mitjançant una dictadura militar. Els falangistes volien imposar un règim Feixista i els tradicionalistes la instauració de la monarquia carlina.-Lleials A la República: hi havia obrers i empleats, petita burgesia i pagesos sense Terres. La majoria d’ells socialistes, comunistes o anarcosindicalistes. També Hi havia la classe mitjana i intel•lectuals i artistes. Representaven Interessos molt diversos però tots defensaven la República.

DIMENSIÓ INTERNACIONAL DE LA Guerra Civil Des del primer moment la Guerra Civil Espanyola va tenir Dimensions internacionals. Es va veure com una confrontació entre les forces Democràtiques i revolucionaries i els règims feixistes.  Les Democràcies progressistes, els partits obrers i l’URSS van estar a favor de la República. Mentre que les democràcies conservadores i els governs feixistes van Donar suport a Franco.Ambdós bàndols van demanar ajuda internacional. La República Va demanar suport a França on hi havia el govern del Front Popular però, el Regne Unit (que es mostrava pacífic amb Alemanya) va dir que si França Intervenia en ajuda dels republicans, no els defensarien dels atacs nazis, així Que França també va donar l’esquena a la República espanyola i va formar el Comitè de No-intervenció (on s’hi van adherir 27 països).

BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ Dins el bàndol republicà, l’Església, la burgesia, els Propietaris, les classes benestats, catòlics... Van ser molt perseguits durant Les primeres setmanes. La violència va arribar a un punt molt extrem ja que amb El pretext de la revolució es van cometre molt actes delictius. Entre el juliol I Desembre de 1936 van haver-hi unes 8500 morts violentes.

Conformació d’un poder popular A finals de juliol de 1936, en l’àmbit municipal, les Organitzacions d’esquerra van formar comitès locals que van substituir els Ajuntaments.Per iniciativa de la CNT-FAI també es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes que s’ocupà de la formació de les columnes de milicians, de L’ordre públic, l’organització de la indústria i el treball, etc.  El govern de la República va decretar la dissolució de l’exèrcit i la Creació de batallons de voluntaris on s’hi havia d’integrar les milícies Populars. A l’Agost del 36 la situació va empitjorar degut a l’avanç Feixista, que va posar en dubte la dissolució de l’estat i la capacitat militar De les milícies.

Col•lectivitzacions i economia de guerra
 La col•lectivització de terres va ser un dels elements centrals En el procés de revolució socials iniciat el juliol del 1936. Els treballadors Organitzats en comitès es van ocupar d’explotar les terres en règim D’autogestió. Des del govern de la Generalitat de Catalunya es van aprovar La confiscació de terres i indústries. L’11 d’Agost es va crear el Consell D’Economia de Catalunya que va dissenyar un pla socialista de reorganització de L’economia. I a l’Octubre es va promulgar el decret de col•lectivitzacions, que Legalitzava el que ja s’havia fet fins ara. Al final de la guerra hi havia 4500 empreses controlades Pels comitès obrers i 2000 col•lectivitzades. Per tal de mantenir l’activitat productiva, tenir una Indústria de guerra i atendre a les necessitats de la població es van decretar Una sèrie de mesures com el control de la banca, la regulació dels salaris, la Creació d’entitats de crèdit públic i la municipalització del sòl urbà.

El govern de Largo Caballero

 A Madrid, el 5 de Setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar un govern amb republicans i socialistes i posteriorment amb 4 ministres anarquistes. I es va traslladar el govern a València degut als Atacs franquistes sobre la capital. 
Largo Caballero proposaa una reorganització de l’estat, Militarització de les milícies i la formació de l’Exèrcit Popular. Però L’enemistat amb els comunistes i la seva voluntat de dirigir la guerra Personalment el van distanciar dels comunistes i anarcosindicalistes. Els Anarcosindicalistes, encara que formaven part del govern no renunciaven a Practicar la seva política, a les col•lectivitzacions i a no volien integrar Les seves milícies en un exèrcit. A Catalunya, Companys va continuar com a president i el 26 De Setembre del 1936 es va formar un govern d’unitat presideit per Tarradellas Que integrava Acció Catalana Republicana, POUM, PSUC, ERC i CNT. Es va Dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i els comitès locals van ser Substituïts per ajuntaments. Es van centralitzar els serveis policials i es va Construir un aparell judicial per parar la violència. També es van militaritzar Les milícies. La situació del bàndol republicà era molt complicada ja que Hi havia moltes discrepàncies en com calia fer la guerra i sobre el procés Revolucionari.

Els Fets de Maig de 1937 Totes aquestes tensions entre el bàndol defensor de la República, van derivar en els Fets de Maig de 1937 quan el 3 de maig les Tensions van esclatar entre els 2 bàndols quan les forces de la Generalitat van Desallotjar els anarquistes que havien ocupat l’edifici de Telefònica, per tal De controlar les comunicacions. Es van enfrontar alguns militants de la CNT i del POUM contra els del PSUC, ERC i UGT que van donar suport a la Generalitat. Es van construir Barricades a la ciutat i els conflictes que van quasi una setmana van deixar Més de 200 morts amb la derrota del POUM i de la CNT deixant una profunda crisi De govern. El conflicte també Generà tensions entre el govern central i La Generalitat ja que el govern central dubtava de la capacitat de la Generalitat de dirigir la guerra i controlar els sectors polítics i sindicals Més radicals.

El govern de Negrín Els fets de maig van disminuir la força dels anarquistes i Van augmentar la dels comunistes, sobretot per la ajuda de la URSS a la República. La URSS perseguia als trotskistes (POUM) i els comunistes espanyols Volien dissoldre’l. Largo Caballero s’hi va negar i va dimitir. Com a conseqüència es va crear un nou govern presidit pel Socialista Negrín. El govern va deixar d’incloure als sindicats CNT i UGT i Només va incloure partits polítics. Es va il•legalitzar el POUM i els seus Líders van ser detinguts. L’objectiu de Negrín era guanyar la guerra i per fer-ho va Reforçar el poder central, va integrar les milícies en l’Exèrcit Popular, va Unificar la direcció de la guerra i va controlar la producció industrial i Agrària. Al Novembre de 1937 Negrín va decidir traslladar el govern a Barcelona, on també hi havia el govern basc després de la caiguda del nord. Així podria controlar directament la zona de Catalunya. El govern republicà va Assumir moltes competències de la Generalitat, que va quedar molt afeblida. Això va generar més tensions entre els 2 governs. Negrín va proposar una política de resistència de la República encara que va intentar acordar pactes amb l’enemic i va elaborar el Programa dels Tretze Punts en què proposava la permanència de la República, Després d’un procés electoral quan acabés la guerra. Franco no ho va acceptar. A partir del març del 1938 la població tenia fam i hi havia Molt de cansament. Però Negrín i els comunistes insistien en resistir amb L’esperança que els conflictes entre demòcrates i feixistes a Europa afavorís a Espanya. Però el febrer del 1939 va caure Catalunya i els governs de la República, del País Basc i de Catalunya van marxar a l’exili. Els últims dies De la República arribaven.

ENFRONTAMENTS DINS EL BÀNDOL REPUBLICÀ La insurrecció militar va ser el factor que va provocar que Un sector fidel a la República estengués una revolució social. La CNT-FAI, POUM I un sector de la UGT defensaven les transformacions revolucionàries com a Motor de una mobilització contra el feixisme i guanyar la guerra. Calia Aprofitar la situació per imposar un ordre revolucionari que canviés el sistema De propietat i destruís el poder de l’Estat. Per això calia tenir el control de Les armes i no defensar la integració de les milícies a l’Exèrcit Popular. Contràriament hi havia els republicans, socialistes i Comunistes que es centraven en guanyar la guerra. Per això eren partidaris de Posar ordre a la rereguarda, controlar les col•lectivitzacions reforçar els Vincles amb la classe mitjana i construir un estat fort centrat en la guerra. D’aquesta Manera, amb la victòria de la guerra, uns podrien consolidar la democràcia i Altres avançar en mesures revolucionàries. Els conflictes que van tenir els 2 sectors del bàndol Republicà van ser decisius per a la debilitat d’aquest.