Van Gogh i Manet: Anàlisi de 'La nit estelada' i 'Le déjeuner sur l'herbe'

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,19 KB

La nit estelada de Vincent Van Gogh

La nit estelada de Vincent Van Gogh, exposada al MoMA de Nova York, és un oli sobre tela de format mitjà amb una temàtica paisatgística. Van Gogh, nascut a Holanda, va ser predicador i, per acostar-se als seus fidels, vivia una vida plena de privacions. Va caure malalt i va tornar a casa paterna. Allà va descobrir que la pintura era la seva vocació. Seguint a Daumier i Millet, va pintar la misèria i la desesperació dels humils, com es pot veure a Pagesos menjant patates. A París, amb el seu germà Théo, va conèixer els mestres impressionistes Monet, Renoir, Seurat i Gauguin, i va rebre la influència dels gravats japonesos.

Etapa a Arles i problemes de salut

S'instal·la a Arles i pinta obres mestres com Presseguers en flor, Girasols i La collita. Convida a Gauguin a passar una temporada amb ell, però a causa de diverses disputes se separen. Van Gogh pateix crisis que el porten intermitentment a l'hospital. Es reclou un any en un manicomi, on alterna crisis depressives amb una extrema creativitat. Les seves pinzellades es tornen cada cop més sinuoses. Quadres d'aquesta època són L'habitació de Vincent a Arles, diversos autoretrats i La nit estelada. Surt del manicomi i visita Théo a París. S'instal·la a prop, on el doctor Gachet el cuida. Pinta contínuament, però les crisis continuen. L'any 1890 es dispara un tret i mor dos dies després.

Van Gogh, un postimpressionista

Van Gogh és considerat un pintor postimpressionista. Diversos pintors que en algun moment van tenir relació amb l'Impressionisme se'n van distanciar, creant una obra al marge, com Cézanne, Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec. Aquests artistes van obrir nous camins a les avantguardes.

L'expressió a través de la natura

L'art de Van Gogh se centra en l'expressió de si mateix. La natura esdevé el mirall de l'ànima de l'artista. Admira Delacroix i Rembrandt. El color és l'element principal per aconseguir l'expressió, i la pinzellada, violenta i sinuosa, transmet l'esperit turmentat de l'artista.

Anàlisi formal de 'La nit estelada'

Els xiprers, amb la seva morfologia flamígera, tenen una forta càrrega simbòlica. La torre del poble representa un element d'estabilitat. La pinzellada és espessa i de color pur. El quadre es divideix en dues parts, reforçades pels colors i la pinzellada. Hi ha un contrast entre la serenitat del poble i la virulència del cel. El poble està menys il·luminat que el cel, deixant clar que el tema principal és el cel. Aquest predomini es veu reforçat per l'elecció dels colors: foscos per a la terra i grocs ataronjats, que anul·len el blau al cel. L'artista s'expressa mitjançant el color.

Els temes nocturns

L'artista dona expressió a la natura. Els xiprers i el campanar, amb la seva verticalitat, simbolitzen una connexió amb Déu. L'arbre, en primera escala cap al cel, representa l'ascensió, la regeneració i el triomf sobre la mort.

Influència de Van Gogh

S'accepta que la pintura impressionista es bifurca en dues vies: Cézanne i la realitat, i Van Gogh i l'expressió. Van Gogh va influir en els fauves, com Matisse, aportant l'alliberació del color, i en els expressionistes alemanys, amb el valor expressiu del color i la pinzellada energètica, que condueix a la deformació expressiva. Van Gogh mai va tenir èxit en vida i depenia econòmicament del seu germà Théo.

'Le déjeuner sur l'herbe' d'Édouard Manet

Le déjeuner sur l'herbe, d'Édouard Manet (1863), es troba al Museu d'Orsay de París. És un oli sobre tela de gran format. Representa dues dones, una despullada en primer pla i una altra amb un vestit lleuger refrescant-se, i dos homes vestits, gaudint d'un dinar campestre. A l'esquerra es veuen les restes del menjar. Una jove despullada mira l'espectador, mentre que la segona jove els parla.

Manet i la seva formació

Manet va tenir una formació tradicional, però es va allunyar de l'academisme. Era admirador de Tiziano, Velázquez i Goya. El seu primer quadre presentat al Saló, El bevedor d'absenta, va ser rebutjat. Retrat de M. i Mme. Manet i El guitarrista van ser acceptats. Les seves primeres obres tenen una influència espanyola en la temàtica i la gamma de colors. Això s'acaba quan pinta Le déjeuner sur l'herbe, que va provocar un gran escàndol al Saló dels Refusats, annex al Saló oficial. Al Louvre va conèixer Berthe Morisot, que esdevindria la seva model, i a través d'ella va conèixer Renoir i Cézanne (a Degas ja el coneixia). Aquesta obra li va donar fama, amb detractors i defensors. L'artista és difícil de classificar. Tot i ser precursor de l'Impressionisme, no va participar en la dissolució de la forma en l'atmosfera ambiental ni en l'ús de pinzellades juxtaposades. En canvi, va utilitzar el negre. En els seus inicis, va rebre la influència de Courbet i va intentar representar la realitat suggerint-la. També trobem influències de l'art oriental.

Composició i tècnica

Manet modifica l'enquadrament tradicional: la línia de l'horitzó és alta, i la dona banyista i la barca desafien les lleis de la perspectiva. La composició es divideix en tres plans horitzontals. Les figures del mig formen una piràmide. El fons és vaporós i mancat de profunditat, una impressió reforçada per l'escassetat d'ombres. Els colors estan subordinats a la llum, que forma un tot amb ells. No hi ha una distinció clara entre llum i ombra. Les figures no tenen línies de contorn, sinó que són zones planes amb una representació de la gradació tonal del color i la llum. No aplica colors complementaris, però els colors freds i els càlids augmenten el seu valor entre ells.

Identificació de les figures

S'han identificat les figures: els homes són el germà pintor de Manet i el seu futur cunyat; la dona nua és la seva model, Meurent; al fons, Suzanne, la futura esposa del pintor. Aquesta obra, mancada d'unitat, va inspirar artistes posteriors com Monet, que va pintar un Esmorçar a l'aire lliure.

Entradas relacionadas: