Els Glúcids: Estructura, Tipus i Propietats

Els glúcids: biomolècules orgàniques

Les biomolècules orgàniques estan formades per C, H i O. El carboni s’uneix a grups –OH (alcohol o hidroxil) i a –H (hidrogen). Totes les molècules tenen un grup carbonil. El grup carbonil pot ser un aldehid (-CHO) o una cetona (-CO).

Els monosacàrids

Els monosacàrids estan constituïts per una sola molècula de polihidroxialdehid o polihidroxicetona. Són glúcids senzills, d’una sola molècula, que presenten les següents característiques:

• Tenen de 3 a 7 àtoms de C.
• Poden ser aldoses (el grup aldehid es troba al C1) o cetoses (el grup cetona es troba al C2).
• Tenen una fórmula lineal i poden passar a una cíclica.

Propietats dels monosacàrids

Propietats físiques: són sòlids cristal·lins, generalment blancs, sovint dolços i molt solubles en aigua.

Propietats químiques: poden cedir electrons a altres substàncies degut al grup carbonil. Un carboni asimètric és aquell que està unit a quatre radicals diferents, la qual cosa provoca diferents disposicions de la mateixa molècula a l’espai.

Els estereoisòmers són molècules que tenen la mateixa fórmula molecular i la mateixa seqüència d’àtoms (sèrie D o sèrie L). A més, poden desviar el pla de la llum polaritzada.

Exemples de monosacàrids

• Glucosa: aldohexosa que té 6 carbonis i diversos carbonis asimètrics. És la principal font d’energia cel·lular. Algunes cèl·lules depenen de la glucosa, com les neurones o els glòbuls vermells. Pot unir-se amb altres molècules de glucosa i formar polímers.
• Galactosa: és una aldohexosa semblant a la glucosa.
• Fructosa: és una cetohexosa.

Els disacàrids

Els disacàrids són glúcids formats per la unió de dos monosacàrids. Les seves característiques principals són: són sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i generalment dolços.

L'enllaç O-glicosídic

L’enllaç O-glicosídic és l’enllaç que uneix dos monosacàrids. Es forma quan un grup hidroxil (-OH) d’un monosacàrid reacciona amb un grup hidroxil (-OH) d’un altre monosacàrid.

• Enllaç monocarbonílic: es produeix amb un carboni carbonílic i deixa un carboni anomèric lliure; per tant, el disacàrid té poder reductor.
• Enllaç dicarbonílic: és el contrari (no té poder reductor).
• Enllaç α-glicosídic: es forma quan el primer monosacàrid té configuració α.
• Enllaç β-glicosídic: es forma quan el primer monosacàrid té configuració β.

Exemples de disacàrids

• Cel·lobiosa: formada per dues molècules de glucosa unides per un enllaç β (1→4).
• Lactosa: formada per una galactosa i una glucosa unides per un enllaç β (1→4).
• Sacarosa: formada per glucosa i fructosa unides per un enllaç α (1→2).

Els polisacàrids

Els polisacàrids són glúcids formats per moltes unitats de monosacàrids. Tenen un pes molecular molt alt, no són dolços, no cristal·litzen i no tenen poder reductor. Alguns són insolubles (com la cel·lulosa) i altres formen dispersions col·loïdals (com el midó).

• Homopolisacàrids: formats per un sol tipus de monosacàrid.
• Heteropolisacàrids: formats per més d’un tipus de monosacàrid.

Exemples d'heteropolisacàrids

• Pectina: component de la paret cel·lular vegetal; s’utilitza per fer melmelades.
• Agar-agar: s’obté d’algues vermelles i s’utilitza en alimentació i laboratori.
• Goma aràbiga: substància produïda per plantes que s’utilitza com a adhesiu o espessidor.