Altiplà: Elevació del terreny amb una superfície més o menys plana d'origen divers (volcànic, tectònic, etc.), limitada en la seva perifèria per relleus de diverses menes que l'aïllen relativament de l'exterior, i solcada per valls encaixades i profundes.
Cingle: Vessant molt vertical d'una muntanya, format per roques resistents a l'erosió. Quan un accident d'aquestes característiques s'estén al llarg de tota una serralada, rep el nom de cinglera. També pot utilitzar-se el mot espadat.
Circ: Cubeta d'erosió glacial en zones muntanyoses, limitada per escarpaments rocallosos.
Conca d’erosió: Vall més o menys ampla, encerclada per muntanya baixa o mitjana, resultat de l'acció erosiva d'un riu allà on el relleu presenta materials tous.
Congost: Pas entre dues muntanyes en forma de vall profunda i estreta formada en materials durs, excavada per les aigües d'un riu. Les parets que el limiten acostumen a ser verticals en forma de cinglera o espadat.
Delta: Dipòsit d'al·luvions a la desembocadura d'un riu. Les terres deltaiques són de gran fertilitat per a l'agricultura per la gran quantitat de llim i humus o matèria orgànica que tenen en la seva composició.
Depressió: Concavitat o zona baixa de la superfície terrestre envoltada de relleus més elevats o serralades; és un terreny deprimit entre muntanyes:
D'origen tectònic: Produïdes per falles que han provocat l’enfonsament d’un bloc de l’escorça (la Cerdanya, el Vallès, la cubeta d’Olot, la plana de l’Empordà...).
Per processos erosius: Plana de Vic, conca d’Òdena o de l’Anoia, conca de Barberà, pla de Bages...
Massís: Conjunt compacte de muntanyes, normalment velles i erosionades, més ample que no pas llarg, de mitjana altitud, d'origen tectònic i límits ben definits.
Penya-segat: També anomenat cingle, cinglera o espadat. Serveix per descriure especialment les zones escarpades de parets molt verticals pròpies de les costes braves rocoses, en el punt de contacte entre el mar i la terra ferma.
Plataforma continental: Zona submarina propera a la costa, d'una profunditat no superior als dos-cents metres, que es considera la prolongació de les terres continentals.