Glossari de termes geogràfics: conceptes clau

Glossari de termes geogràfics

Conceptes clau

Centralisme polític-administratiu:

Sistema en què l'acció política i administrativa està concentrada en mans d'un govern únic i central que absorbeix les funcions pròpies dels organismes locals. Ex: Monarquia absolutista de l'Espanya dels Borbons o el règim franquista.

Comunitat Autònoma:

Territori, dotat d'autonomia política, en què s'organitzen les regions i nacionalitats de l'Estat espanyol per a l'exercici del dret d'autogovern reconegut per la Constitució de 1978. Ex: Comunitat autònoma de les Illes Balears.

Coordenades geogràfiques:

Mesura de la longitud i latitud d'un indret de la Terra. Amb les coordenades podem situar qualsevol punt de la superfície terrestre tenint present els paral·lels i meridians que la travessen. Ex: 36º latitud nord a Tarifa.

Desequilibris territorials:

Diferència existent entre les diverses autonomies que són de caràcter demogràfic, social, econòmic, mediambientals i, en alguns casos, territorials. Ex: La diferent densitat de població entre Castella-la Manxa (21,85%) i les Illes Balears (157,76%) l'any 1995.

Determinisme geogràfic:

Teoria segons la qual, entre fenòmens naturals i fets humans, regeix una relació necessària de causa i efecte, és a dir, que l'activitat de l'home està determinada pel medi físic. Ex: Transhumància.

Equador:

Línia imaginària que divideix la superfície del planeta Terra en dos hemisferis: nord i sud. És el paral·lel de latitud 0, equidistant dels pols. Ex: 43º 47’ de latitud Nord a Estaca de Bares.

Escala cartogràfica:

Relació existent entre la longitud mesurada sobre el mapa i la corresponent longitud a la realitat. Pot expressar-se de manera gràfica (línia dividida en segments) o numèrica (fracció). Ex: mapa topogràfic nacional 1/50000.

Estat de les autonomies:

Model d'organització administrativa de l'Estat on existeix un poder constituent d'àmbit nacional que radica a la capital estatal i una sèrie de nacionalitats i regions, centres de pròpia constitució. Ex: Publicació al BOE de l'Estatut d'Autonomia de la CCAA de les Illes Balears, 1893.

Geografia física:

Part de la geografia general que analitza els fets que configuren els paisatges terrestres en els seus aspectes inorgànics i orgànics, marginant els referents a l’activitat humana, excepte els alteradors dels primers. Ex: el clima d'Espanya.

Geografia humana:

Part de la geografia que estudia la diferenciació del paisatge cultural, així com les relacions entre l’home i el medi. Ex: població, activitats econòmiques.

Isolínia:

Línia que uneix punts d'igual valor a un mapa. Té diverses denominacions específiques segons el tipus de valor a què faci referència: isòbares, isotermes... Ex: mapa d'isotermes d'Espanya.

Latitud:

Distància entre un punt qualsevol de la Terra i l’Equador mesurada en graus. Pot ser 90 graus nord o sud. Ex: 36º latitud nord a Tarifa.

Longitud:

Distància entre un punt qualsevol de la Terra i el meridià de Greenwich (meridià 0). Pot ser 180 graus est o oest. Ex: 9º 18’ longitud Oest del cap de Touriñán.

Mapa topogràfic:

És un tipus de mapa que representa aspectes físics (accidents geogràfics), humans i econòmics més destacats d'una zona del territori nacional. Aquests mapes han de tenir una escala compresa entre 1/10000 i 1/1000000. Ex: mapa topogràfic de les Illes Balears 1/25000.

Portolà:

Guia de rumbs i direccions i cartes nàutiques, utilitzades des del segle XIII pels navegants europeus, que detallaven amb precisió els accidents de la costa per a la seva utilització. La seva confecció es recolza sobre l’observació directa. Ex: portolà de l'escola mallorquina.

Província:

Entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per una agrupació de municipis. Té el seu origen a la Constitució del 1812. Ex: Lleó, Burgos, Salamanca...

Depressió:

Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents. Ex: Les dues més importants a la península Ibèrica són la de l’Ebre i la del Guadalquivir.

Ibèria argilosa:

Zona de substrats rocosos formats per materials sedimentaris (argiles, margues i guixos) poc resistents dipositats a finals del Terciari i durant el Quaternari, originen una gran varietat de paisatges. Ex: pla de Mallorca.